dijous, 31 d’octubre de 2013

ELS DARRERS DIES D'EN SERRALLONGA, ARA FA 380 ANYS


Avui 31 d'octubre de 2013 fa tres-cents vuitanta anys que la justícia va prendre en Serrallonga a Santa Coloma de Farners.

Així ho va escriure mossèn Antoni Sala, fill del bandoler, al seu "Llibre de notes": 

"Ma dit Llorens Tallades, lo quondam mon pare Joan Sala alias Serrallonga, pages de assi de Querós a la vigilia de Tots Sants de l'any 1633, en Santa Coloma de Farnès foch pres a trahisio per Pere Pau Maymir, y per an Jufré, y an Manyá, y lo hareu Agustí, tots quatre de Santa Coloma de Farnès".

Em sembla doncs, que és un bon moment per a rellegir un article que ens parla dels darrers dies del bandoler, quan aquest s'amagava pels entorns de Castanyet (Santa Coloma) i Sant Amanç (Anglès).

L'article, titulat precisament "Els darrers dies d'en Serrallonga per les Guilleries" va ser publicat al volum número 21 de Quaderns de la Selva, la col·lecció d'articles d'història que edica periòdicament l'entitat Centre d'Estudis Selvatans.

Podeu llegir l'article en aquest enllaç

L'autor de l'article va ser Francesc Pla i Rodas, bon amic que ens va deixar fa temps i entusiasta d'en Serrallonga. Francesc Pla va ser president del Centre Excursionista Farners i ideòleg i promotor del camí de gran recorregut "GR-178 Ruta d'en Serrallonga".

Persones com en Francesc ens fan estimar la nostra història i la nostra terra. El trobem a faltar.

Un visionat ràpid als darrers dies del bandoler també el podeu veure en aquest video que vaig elaborar i que tinc accessible a la xarxa.En el video s'hi explica el retir de Serrallonga i la Joana Macissa pels masos situats al voltant de Castanyet i Sant Amanç: el Surós, el Taberner, Can Palomeres, ca l'Agustí ...

dilluns, 28 d’octubre de 2013

FIRA D'EN ROCAGUINARDA A OLOST


Aquest proper cap de setmana es celebra a Olost, a la comarca del Lluçanès (Osona), la Fira d'en Perot Rocaguinarda.

Els actes es concentren força al diumenge i hi destaquen representacions teatrals sobre passatges de la història d'aquest famós bandoler i la vida social del segle XVII.

La fira d'artesans és també part central de la proposta i enguany i participaré per primera vegada amb la meva parada de venda i signatura de còmics d'en Serrallonga.

Olost és un dels municipis integrats dins el projecte turístic "Boscos de bruixes i bandolers" i la promoció en aquest municipi es centra en la figura d'en Perot Rocaguinarda, el capitost nyerro nascut a Oristà i que es va casar amb una pubilla d'Olost. Rocaguinarda va ser el bandoler més conegut del seu temps (fins i tot Miguel de Cervantes el va inmortalitzar com a protagonista del seu Quixot). Es va acollir a una amnistia i li fou perdonada la vida a canvi d'integrar-se als terços de Nàpols. A ell el van succeir, com a principals caps de quadrilla, els Margarit al Vallès i en Serrallonga a les Guilleries.

Podeu accedir al programa de la fira en aquest enllaç.

Per a conèixer la història d'en Rocaguinarda podeu accedir a aquest enllaç.


SERRALLONGA, VIDA I MITE DEL FAMÓS BANDOLER , JOAN REGLÀ (1961)

Mitjançant la Llibreria Costa de Vic (www.costavic.com) he aconseguit un llibre que fa anys que buscava i que per fi he trobat, es tracta de "Serrallonga, vide i mite del famós bandoler" de Joan Reglà i Joan Fuster, editat per Editorial Aedos de Barcelona l'any 1961.

Es tracta del llibre per excel·lència si parlem de revisar la història real del bandoler, com també el context històric de la Catalunya del segle XVII i els motius socials i econòmic que van empènyer el bandolerisme català del barroc. D'aquesta part s'encarrega l'historiador Joan Reglà (Bàscara,1917-Sant Cugat del Vallès,1973).

Reglà participa de la desmitificació del bandoler de les Guilleries que va començar amb Joan Cortada i va seguir amb els articles de mossèn Corbella, Lluís Vila i mossèn Antoni Pladevall i ressegueix , en la part del llibre que fa referència a Joan de Serrallonga, el procés sumarial que va salvar del foc i va transcriure Cortada.

La principal aportació de la part històrica que fa Reglà, a banda de les extenses pàgines dedicades al context històric i que explicarien el bandolerisme (crisi social, econòmica i política del segle XVII), és la recerca i identificació de nova documentació que l'historiador localitza a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Aquesta documentació es troba referenciada al llarg de tot el llibre i ens permet conèixer la correspondència oficial emesa a l'entorn de l'actuació de les autoritats contra el bandolerisme de les Guilleries i el seu principal capitost, declarat principal "enemich de sa Majestat".

A banda de les citacions a documents guardats en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el llibre conté un apèndix amb transcripcions de documents sencers de l'època on hi trobem principalment cartes i ordres dels virreis catalans, en ocasions manaments a les autoritats locals per a que alcin sometents i persegueixin en Serrallonga, en altres comunicats a la Corona sobre la situació del bandolerisme al Principal o fins la comunicació del virrei de Catalunya, duc de Carona, informant a Felip IV de l'empresonament i l'execució de Joan Sala i Serrallonga.

Gràcies a aquest treball de localització i referència de tota aquesta documentació oficial que fa Joan Reglà, disposem d'una valuosa informació per a completar la història del bandoler, en aquesta ocasió des de la perspectiva de les autoritats que el perseguien.

Es tracta d'un llibre imprescindible per a conèixer la realitat del bandolerisme català del barroc i la història del seu darrer gran cap de quadrilla.

divendres, 25 d’octubre de 2013

ELS PRIMERS HISTORIADORS DEL BANDOLER: JOAN CORTADA, MN. RAMON CORBELLA I LLUIS VIA

 Joan Cortada
 Mossèn Ramon Corbella
Lluís Via

Ja he fet referència, en algunes entrades d'aquest bloc, dels tres primers historiadors que van aproximar-se a  la figura del bandoler des de les fonts documentals verídiques. Van fer les primeres aportacions a la biografia real d'en Serrallonga i van desmitificar-lo.

A mitjans del segle XIX l'historiador Joan Cortada passejava pels carrers de Barcelona quan va veure que cremaven una pila de lligalls i papers vells procedent dels jutjats de la ciutat. Es va acostar i va veure un lligall de pergamins on hi figurava la paraula "Serrallonga". Els va treure de la pila que anava a cremar i va salvar de les flames el procés sumarial del nostre bandoler.

Aquella immensa troballa va significar la possibilitat de disposar d'una font documental de valor incalculable i vital per a que el mateix Joan Cortada, mossèn Corbella, Lluís Via i tots els historiadors que els seguirien poguessin elaborar els seus treballs sobre el bandoler de les Guilleries.

El mateix Joan Cortada publicaria l'any 1868 publicava el llibre "Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga. Lladre de pas", on resumia el contingut del procés sumarial i aportava la primera visió historicista , no romàntica, del bandoler.

Mossèn Ramon Corbella, rector de Vallfogona de Riucorb, canonge de la seu de Vic i estudiós,  també utilitzaria el procés sumarial per a fer un seguit d'articles sobre la biografia del bandoler, que es publicarien en diferents setmanaris com "La veu de Montserrat" o "L'Estiuada de Sant Hilari Sacalm" a principis del segle XX. La principal aportació de mossèn Corbella va ser tenir accés encara al "Llibre de notes" redactat pel fill d'en Serrallonga, rector de Queròs, que va desaparèixer amb la Guerra Civil, i amb això publicar referències d'un material inèdit.

La tercera aportació la va fer Lluís Via i Pagès (Vilafranca del Penedès 1870-Barcelona 1940). Poeta, narrador, periodista i traductor. Com a membre de l'Acadèmia de Bones Lletres  va publicar en el butlletí d'aquesta acadèmia, l'any 1936, un article biogràfic sobre el bandoler.

A tots tres treballs s'hi pot accedir a la xarxa:

Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga, de Joan Cortada , en aquest enllaç.

Serrallonga, per mossèn Corbella. En aquest enllaç del bloc de Ramon Verdaguer.

Serrallonga, per Lluís Via. En aquest enllaç.

dimecres, 23 d’octubre de 2013

NYERROS I CADELLS DE CELESTÍ BARALLAT FALGUERA (i 2)

 

Coello, Rojas i Vélez havien escrit la seva comèdia "El catalan Serrallonga y los bandos de Barcelona" sobre la tesi dels orígens nobiliaris o "hidalgos" del nostre bandoler. Això era en el segle XVII.

En el XIX Víctor Balaguer va construir el seu personatge sobre aquesta mateixa tesi (Serrallonga era un noble , en aquesta ocasió patriota català, que a causa d'una ofensa dels cadells es veia abocat a una vida bandolera).

Celestí Barallat i Falguera va dedicar la seva tesi a "confirmar" les arrels nobiliàries del bandoler a partir de l'existència certa de la noblesa de muntanya que existia al voltant dels Pirineus en aquell segle. Noblesa que, per anacrònica i enfrontada als nous estats absolutistes incipients, és una de les causes del bandolerisme del barroc.

Vagi per endavant que Barallat equivoca els orígens nobiliaris del bandoler, dons la família Sala no va tenir cap lligam amb la baronia de Serrallonga al Vallespir, però em fa gràcia aquest esforç de l'autor per a intentar confirmar les teories de Víctor Balaguer, qui havia convertit el bandoler en un "Don" - un noble- tot i que el seu coetani Joan Cortada ja havia accedit al procés sumarial i havia demostrat els orígens humils i la veritable història del bandoler de les Guilleries.

La ponència de Barallat comença explicant la veritable existència del poble de Nyer i els lligams certs del senyor de la contrada amb les famílies nobles de la Catalunya del Sud (serien els Vilademany o els Savassona): "El pueblo de Nyer con su castillo señorial no es ciertamente un mito".També explica l'existència certa del bàndol dels "cadells", enfrontats als "nyerros".

És aleshores quan Barallat ens parla de la baronia de Serrallonga : "Si la casa de Nyer es el Conflent y la casa de Cadell es la Cerdeña, la casa de Serrallonga es el Vallespir". Els Sala de Viladrau serien una branca emparentada amb els nobles del Vallespir: "El apellido de Sala se halla ya en contacto con la casa de Serrallonga en el siglo XV. En efecto en 1427 Bernardo Sala de Prats de Molló..." .

També creu trobar els orígens  de la família Torrelles (els enemics dels Serrallonga segons l'argument de Balaguer) en el municipi de Torrelles de la Salanca, al Rosselló: "Creu muy posible que Juana la Macisa perteneciese á la casa de Torrellas, tengo por indudable la existencia de dicha casa afiliada al bando de los Cadells y entiendo que su procedencia histórica puede quizás buscarse en Torrellas d'Agly (de la Salanca)".

El que fa l'autor és buscar orígens històrics i territorials certs que verifiquin i vinguin en ajuda de les teories del bandoler noble de Balaguer i que abans ja havien escrit Coello, Rojas i Vélez, amb un Serrallonga convertit en bandoler a les Guilleries hauria format un grup de nyerros en lluita contra els cadells i el Virrei. 

Com ja he dit el propòsit ja no podia reeixir, doncs Cortada ja havia exposat qui era el veritable bandoler. Amb tot, aquest document no deixa de tenir valor com a una aportació més a la història dels nyerros i els cadells (sobretot en el seu moment, a finals del segle XIX) i com a desmostració de l'interés que continuava tenint en Serrallonga com a mite català.

El document de Barallat acaba amb un interessant apèndix que també ens remet a la Revolta dels Angelets de la Terra de 1674, i que no em puc estar de transcriure:

"En 1674 hubo todavia un conato de levantamiento en el territorio de la Tet contra el poderio de Francia. Las partidas armadas de los catalanes debían apoderarse ante todo de Vilafranca de Conflent. Los nombres que figuran principalmente en este episodio son los de Llar y de Descatllar. El primero de estos nombres lo encuentra el viajero en Vilafranca y en Tués de Llar junto á los Graus de Oleta no lejos del castillo de Nyer. En cuanto á la ilustre familia de Descatllar es propietaria en Illa en el centro del Roselló y ha poseído hasta hace poco su casa palacio en Puigcerdá junto á la antigua casa de los Cadell".

Qui sap si ho va fer, però em fa gràcia imaginar-me Celestí Barallat i Falguera fent un viatge per Nyer, Puigcerdà, Serrallonga, el Rosselló ... cercant i trobant aquests llocs descrits en la seva tesi al voltant dels orígens del nostre bandoler. Això en el segle XIX, igual com nosaltres hem fet en el segle XXI resseguint els camins de fugida del bandoler a la Catalunya Nord. 

M'agrada imaginar que podria donar-se aquesta coincidència i que aquesta connexió al cap de dos segles demostra la clara permanència i vitalitat del mite i la història d'en Serrallonga.

dilluns, 21 d’octubre de 2013

NYERROS I CADELLS DE CELESTÍ BARALLAT FALGUERA (1)





Celestí Barallat i Falguera (Barcelona, 1837-1905) va ser un advocat barceloní apassionat per la botànica funerària (!). Erudit, membre de l'Acadèmia de les Bones LLetres, membre de l'Ateneu Barcelonès i políticament conservador.

Les seves obes sobre la botànica funerària van esdevenir veritables tractats sobre aquesta especialitat i va esdevenir un personatge fascinant per al nostre gran autor Joan Perucho, qui d'ell va escriure:
“Fue abogado en ejercicio, político ultraconservador y alcanzó a ser proclamado secretario de la Real Academia de Buenas Letras, mantenedor de los Juegos Florales, concejal del Ayuntamiento de Barcelona y miembro de la Junta de Cementerios y de la Associació Catalanista d’Excursions Científiques Locals. Historió la supresión de los cementerios parroquiales dispuesta por el obispo Climent (…). Toda esta actitud mental fue complementada por los tratados de botánica funeraria y de derecho funerario”. 

La aportación definitiva o inmortal de Celestino Barallat fue que en los cementerios no se deben plantar árboles frutales como los manzanos, perales, naranjos, mandarinos, higueras, albaricoques, cerezos, nísperos, ciruelos, palosantos, etcétera. Pues ingestionar sus frutos podría dar lugar a la absorción de los jugos sagrados, o de las esencias vitales, de nuestros abuelos o antepasados. Fue muy aplaudida la disposición tras su lectura en la Real Academia de Buenas Letras de la ciudad de Barcelona”.
He trobat una interessant aproximació a la figura de Barallat que trobareu en aquest enllaç.

Les aportacions de Barallat, però, van anar més enllà i , com a membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, va escriure i va llegir en la sessió del 20 d'abril de 1891 el petit estudi titulat "Nyerros i Cadells", publicat posteriorment l'any 1895 i que he pogut adquirir ara en una llibreria de vell.

Barallat i Falguera considerava haver descobert els orígens nobiliaris d'en Serrallonga a la baronia de Serrallonga del Vallespir. El desembre de 2011 vaig escriure unes entrades al bloc sobre les tesis d'aquest advocat i en la propera entrada en faré una referència més àmplia.

El document es pot trobar senzer i  digitalitzat a la xarxa , en el servei de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), en aquest enllaç.

CONTRASTOS


El meu petit país és així.

En ell hi cap tot i tot i cap en poc espai, perquè el meu país és petit.

Sempre dic que això és una gran sort: tenir un petit país que condensa molts paisatges i molts encants en poc espai.

I això et permet gaudir de grans contrastos en pocs quilòmetres.

Aquest cap de setmana ho hem fet.

Dissabte estàvem a la Vall d'en Bas, un veritable paradís proper.

I el diumenge a la gran urb, a Barcelona. Una ciutat encantadora, amb molts racons per descobrir i moltes propostes on apuntar-se.

Una veritable sort, la que tenim.

divendres, 18 d’octubre de 2013

NYERROS I CADELLS : BIBLIOGRAFIA

 
Em permeto proposar-vos una mica de bibliografia i webgrafia a l'entorn dels nyerros i els cadells.

En primer lloc el llibre "Senyors bandolers, miquelets i botiflers" de Núria Sales (Ed.Empúries, 1984). Gran part del llibre Núria Sales el va dedicar a les seves investigacions sobre els senyors de Nyer. Es tracta del millor llibre sobre la història de la casa i els barons de Nyer. En ell s'hi repassa la tempestuositat de Tomàs de Banyuls i els seus, el sistema econòmic, els conflictes jurisdiccionals, les connivències amb els bandolers del sud i els hugonots francesos...

El segon llibre és "Cavallers i bandolers. Nyerros i cadells a la ciutat i vegueria de Vic 1580-1615" de Xavier Torres i Sans (Ed. Farell,2007). Si el de Núria Sales és la història de la família i el territori originari dels nyerros, el de Xavier Torres és ideal per a conèixer les ramificacions d'aquells (i també dels cadells) a Osona i el seu entorn. Ramificacions que arriben, amb els vincles familiars amb els Vilademany i els Savassona, a un vassall d'aquests: en Joan de Serrallonga.

En el web també es pot trobar el millor assaig generalista sobre els nyerros i els cadells. Es tracta del llibre "Nyerros i cadells: bàndols i bandolerisme a a la Catalunya moderna (1590-1640)" de Xavier Torres i Sans (Ed. Reial Academia de les Bones Lletres, 1993). Es pot consultar sencer en aquest enllaç.

Xavier Torres, un dels nostres historiadors especialitzats en el bandolerisme català al barroc, disposa d'altres articles relacionats amb els bàndols nyerros i cadells, que es poden trobar en aquest enllaç, o en aquest altre.



EL REBOST DEL BANDOLER



Un rebost és un espai on hom va a buscar-hi algun producte per menjar si t'entra la fam.

També et poden entrar les ganes de saber i conèixer, aleshores hom acudeix a llocs on es col·lecciona el saber (ja sigui una biblioteca o a Internet mateix).

A partir dels coneixements que he anat adquirint, com també de la col·lecció particular que he anat confeccionant en els darrers temps, he volgut inserir en el meu bloc un seguit d'entrades on podeu saciar-vos si teniu fam de conèixer la història i la llegenda d'en Serrallonga.

En les lleixes d'aquest rebost hi trobareu una important mostra de tot el que s'ha editat sobre el bandoler de les Guilleries: llibres d'història, peces teatrals, novel·les, cromos, còmics, poesia ...

Crec que us pot saciar la fam que pogueu tenir, o com a mínim adonar-vos de la gran quantitat de literatura que s'ha generat a l'entorn d'en Serrallonga i que ens explica, ben clarament, la raó per la qual el personatge i la seva mitologia ha arribat tan viu fins els nostres dies.

Que us vagi de gust!

(Per anar a cada entrada del bloc, cliqueu sobre cada enunciat, us hi portarà directament mitjançant un enllaç a mesura que vagi introduïnt les entrades en el bloc)


ASSAIG HISTÒRIC
        
- Els primers historiadors del bandoler: Joan Cortada, mossèn Corbella , Lluís Via

- Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga, de Joan Cortada (1868)
- Nyerrosi cadells: bibliografia

- Nyerros i cadells de Celestí Barallat i Falguera (1)
- Nyerros i cadells de Celestí Barallat i Falguera (i 2)
- Serrallonga a la "Història de Catalunya" de Víctor Balaguer (1861-1863) 
- Serrallonga a "Historias populares" d'Enrique Rodríguez Solís (1874)
- Serrallonga a la "Història de Catalunya" d'Antoni de Bofarull (1876)  
- Serrallonga a "Perot Roca Guinarda, història d'aquest bandoler" (1909)
- Serrallonga al llibre "Les presons d'Europa" (1926) 
- Los enemigos de la ley, bandidos célebres. D'Antonio Suárez Guillén (1930)
- Serrallonga a "Les procès célèbres de l'Espagne" (1931)
- Serrallonga, de Lluís Via (1936) 
- Serrallonga a "Bandidos célebres de España" (1945)
- Serrallonga a "Historia de Santa Coloma de Farnés" de Millàs i Vallicrosa (1950) 
- Ocaso y captura  del bandolero Serrallonga. Joan Regla (1961)
- Serrallonga, vida i mite del famós bandoler. Joan Reglà (1961) 
- El mite literari de Serrallonga , de Joan Fuster (1961)
- Serrallonga a "Bandidos célebres españoles" (1963)
- La vida y la muerte del bandolero Serrallonga, de Joan Mon i Pascual
-
Serrallonga a Monografies del Montseny
- La Sala de Viladrau a Monografies del Montseny

- Serrallonga a la revista "El Patufet" (1969)
- La Sala de Viladrau, de Mn. Antoni Pladevall Font(1971)
- La mort d'Antoni Molins (1628) a Monografies del Montseny
- Revista l'Avenç : dossier bandolerisme (1985)
- Torna, torna Serrallonga (1994)

- Joan Sala Ferrer. Serrallonga (1994)
- Serrallonga, el bandoler llegendari català, de Xavier Roviró (2002)
- Serrallonga a la revista Sàpiens (2003)

- Serrallonga. El bandoler, les seves dones i la justícia (2008)


NARRATIVA
    
EXPRESSIONS LITERÀRIES POPULARS


ELS CROMOS

CÒMICS

POESIA

dimecres, 16 d’octubre de 2013

EL MEU PARTICULAR TRESOR SOBRE EN SERRALLONGA



Fa uns mesos vaig accedir a la pàgina web "www.todocoleccion.net" i hi vaig trobar força material antic relacionat amb en Serrallonga que es troba a la venda.

Hi ha diferents edicions que es van fer de les novel·les i obres de teatre de Víctor Balaguer (Don Joan de Serrallonga o els bandolers de les Guilleries) des de finals del segle XIX fins a la meitat del XX, una de les quals em va regalar una amiga fa uns anys.

Però també s'hi poden trobar auques antigues, llibrets teatrals, cromos, revistes infantils, ... que tenen el bandoler com a protagonista. 

No em vaig poder estar de fer algunes adquisicions per afegir a la meva col·lecció particular de material i llibres relacionats amb en Serrallonga i el bandolerisme català i que aniré detallant en un seguit d'entrades al bloc sota el nom de "Rebost del bandoler".

També vaig anar a dues "llibreries de vell" de Barcelona i Vic on sabia - gràcies a internet- que trobaria  material que feia anys que buscava. No us perdeu la Llibreria Costa de Vic, la tenim aprop gràcies a l'Eix Transversal i hi trobareu molts tresors.

Quan entres en aquestes llibreries t'agradaria quedar atrapat entre els seus prestatges, rebuscaries vells exemplars de llibres entre aquella olor de paper antic tan característica i t'acabaries emportant a casa una pila de tresors.

Recordo que de petit qualsevol revista o llibre antic que m'arribava a les mans els guardava com si fossin tresors, per això vaig salvar una vintena de TBO's dels anys cinquanta i petits cartells publicitaris que donaven en els cinemes d'aquell temps anunciant les pel·lícules que projectarien les setmanes vinents. Sempre em va semblar que tot allò calia guardar-ho i que perdre-ho significava quedar-se sense una part material de la memòria col·lectiva dels nostres pares i avis.

Entenc perfectament la gent que guarda tots aquests tresors de l'antigor i que no poden concebre que vagin al foc. 

Us imagineu que l'historiador Joan Cortada no hagués salvat de les flames el procés sumarial d'en Serrallonga?. Us imagineu quina quantitat d'informació de la nostra història s'hagués perdut?.

Us imagineu quanta part d'aquesta història s'ha perdut, per posar sols un exemple, amb la crema del "Llibre de Notes" que va escriure mossèn Antoni Serrallonga -el fill del bandoler, rector de Queròs- i que va quedar destruït durant al Guerra Civil?.

Ara disposo d'una petita col·lecció de llibres i edicions sobre en Serrallonga, que guardaré i documentaré com un petit tresor particular, però que també em servirà per a demostrar mitjançant el bloc una part de l'ingent material que es va produir al nostre país, sobretot en el segle XX, al voltant de la figura i el mite popular del bandoler.


dilluns, 14 d’octubre de 2013

PANXAMPLA , EL DARRER BANDOLER

El nostre viatge als Ports m'ha fet recordar un bandoler famós d'aquelles terres i no em puc estar de parlar-ne en aquest bloc dedicat a en Serrallonga, un altre bandoler, però del nord.

El paisatge abrupte, rocallós i salvatge dels Ports va acollir en el segle XIX un dels darrers bandolers catalans: en Panxampla.

Joan Pujol Fontanet és el nom del bandoler de les Terres del Sud de Catalunya. Va néixer a Alfara de Carles, un poble situat dalt els Ports de Tortosa-Beseit, el 23 d'abril de 1857 i morí el 16 de juny del 1883. Amb el malnom de "Panxampla" era famós i conegut pels pobles d' Alfara de Carles, Reguers, Beseit i per les muntanyes dels Ports i fins i tot a les terres d'Espanya.

Va ser sotmès a un Consell de Guerra i sentenciat a mort per haver ferit un guàrdia-civil, en una de les nombroses escaramusses hagudes pels Ports de Tortosa-Besseit. Després d'un crim de taverna que probablement no havia comès ell, fugí a la muntanya, on s'amagà i sobrevisqué uns tres anys. Finalment va passar a França on va romandre dos anys com a soldat carlí exiliat. Va conèixer Victorine, i tingueren un fill. Fou pres per dos gendarmes i dos guàrdia-civils a un cafè de Carcassona, el 7 de desembre de 1882. Fou afusselat per un escamot de soldats al costat de la porta de Sant Antoni a la ciutat de Tarragona el dia 16 de juny de 1883 a les 8 del matí.

Panxampla "feia anar esparverats els masovers de les muntanyes dels Ports, tot i que hi havia gent que el defensava ja que només tenia "males entranyes" per als rics i per als que el perseguien i en canvi tenia bon cor per als pobres". D'aquí que a vegades al sud de Catalunya se l'ha anomenat "el Robin Hood de les terres de l'Ebre". Conta la tradició oral que només portava una manta, un trabuc i un punyal.

Es pot dir que la seva història o llegenda sempre ha estat present pels pobles on es va moure, fins i tot el grup de cantautors de les Terres de l'Ebre Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries li van dedicar una emotiva cançó en el seu primer disc “Es cantava i es canta”.

Per a escoltar la cançó de Quico el Célio, podeu accedir-hi en aquest enllaç.

Caminant pels Ports, aquest immens paratge natural i salvatge, encara ens podem sentir l'alè d'aquell bandoler amagat darrera una roca, en Panxampla, el darrer bandoler català.

divendres, 11 d’octubre de 2013

LA RONDA DELS PORTS: LES TERRES DE L'EBRE







La nostra ronda pels Ports la vam acabar a les terres de l'Ebre, en les comarques Ribera i Baix Ebre.

L'inel·ludible visita a Miravet deixa sempre una fotografia de postal: el poble arrecerat en el cingle, sobre la llera del riu i sota l'atenta vigilància de l'espectacular castell templer.

Després de creuar l'Ebre en el "pas de la barca" la carretera segueix el curs del riu, envoltada de fruiters que ens parlen d'un terra fèrtil.

I arribem així a la capital: Tortosa.

Feia molts anys que no hi havíem estat i vam poder passejar pels carrers de la part antiga que pugen fins el castell de la Suda, ens va sorprendre trobar un barri abandonat just al centre urbà, el que ens parla de les dificultats per conservar l'activitat humana dins les nostres ciutats, on a vegades els barris pateixen una greu decadència en benefici d'extraradis postissos i desnaturalitzats. Costa mantenir la vida en alguns centres històrics i amb això es perd la cohesió urbana.

No vam deixar de visitar els camps arrossers, signe d'identitat d'aquestes terres.

Alguns ja han estat collits i d'altres estan a punt, amb el gra madur.

La vida en aquest conreu d'aiguamoll bull gràcies als estols d'aus que troben l'aliment en els fangars. Però hi ha una altra vida que destorba: la de les espècies invasores.

Desconec si tenen gaire fortuna les nostres autoritats en l'intent per controlar i eliminar el cargol Poma, però el que vam poder constatar és que aquesta espècie invasora campa arreu. En un camp negat que es trobava en guaret vam poder comptar centenars de cargols d'aquesta espècie i multitud de postes d'ous. Una demostració més de l'habilitat que tenim els humans per espatllar l'equilibri de la natura.

Amb tot, la immensa plana de l'Ebre no deixa de tenir aquella màgia dels grans espais on l'activitat humana  és troba en harmonia amb la natura, on les tradicions del camp perviuen i es recorda amb respecte el passat, com molt bé canten "Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries" que ens van acompanyar com a banda sonora d'aquest recomanable viatge i que podeu gaudir en aquest enllaç).





dimecres, 9 d’octubre de 2013

LA RONDA PELS PORTS: DEL MAESTRAT A LA TERRA ALTA







Feia temps que teníem ganes de fer una escapada per a conèixer més el sud del nostre país, en concret els Ports de Tortosa-Beseit i els entorns de les comarques de l'Ebre.

Aquest cap de setmana ho hem fet i hem tastat aquells verals que es troben, a cavall de Catalunya, Castelló i l'Aragó. Autèntics Països Catalans, terres de frontera que recorden segles de dominació musulmana i ocupació cristiana.

Vam iniciar el recorregut pel Maestrat, tot visitant el santuari de la Balma de Sorita i fent estada en l'imprescindible Morella.

Morella conté molts atractius, començant per la seva impressionant silueta de vila forta , guardiana amb els seus poderosos murs de la terra del Maestrat , amb el castell dalt del turó i els carrers costeruts on s'enfilen , amunt, les seves cases. Pujar el castell d'origen àrab, escenari de lluites i setges al llarg dels segles, permet gaudir d'unes vistes magnífiques sobre els erms de grisenques feixes del Maestrat. 

Les pedres ens parlen de lluites de moros i cristians, de carlins i liberals, ... i de la bogeria dels homes d'avui, que s'han gastat una milionada per  intentar construir dins el castell un parador de turisme anacrònic que ha quedat definitivament descartat.

La següent visita, ja en comarques d'Aragó, va ser la bonica vila de Vall de Roures. El castell-palau i l'església dominen aquest poble al qual s'entra pel pont gòtic sobre el riu Matarranya i un passeig pel carrers que hi menen permeten descobrir encara un barri que no s'ha restaurat, amb grans casalots rònecs de façanes encrostonades de pintura de blau cel.

La carretera ens va retornar a Catalunya, a la comarca de Terra Alta, on el massís dels Ports i la immensa mola de les Roques de Benet vigilen les vinyes als seus peus.

País de bon vi, què millor que tastar-lo a Horta de Sant Joan i visitar el convent de Sant Joan , per a endormiscar-se sota el sol de tardor.

La darrera visita als Ports la vam fer caminant per l'espectacular Via Verda de Prat del Compte que amb una curta passejada ens va permetre arribar fins el santuari de Fontcalda (ja al terme de Gandesa). En aquest lloc l'erosió ha creat un fantàstic congost per on llisca el riu Canaletes. Un lloc on l'estiu segur que convida a banyar-s'hi.


dilluns, 7 d’octubre de 2013

LA DETENCIÓ DELS FARELL I ELS PUIGXORIGUER

 El Duc de Cardona, Enric III d'Aragó.

 El Farell de Caldes de Montbui.



Can Puigxoriguer de Centelles.

En el llibre de Joan Reglà i Joan Fuster "Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler"  he trobat una nova referència als Farell de Caldes de Montbui i els Puigxoriguer de Centelles.

Ens trobem en els darrers dies de llibertat del bandoler, quan s'amaga pels entorns de Santa Coloma de Farners  i Sant Amanç (Anglès) en companyia de la Joana Macissa, ja sense quadrilla i entrontat a una especial diligència de les autoritats per a capturar-lo.

Això ho escriu Joan Reglà: "A mitjan octubre del mateix any 1633, el virrei (Enric III d'Aragó Folc de Cardona) considera que  ha arribat l'hora de l'envestida definitiva contra en Serrallonga. Els escrivans de la cancelleria treballaren molt el dia 19 del mes esmentat. Pensant en una probable retirada del bandoler cap al Canigó, el virrei escriu als veguers de Camprodon i Puigcerdà i Vilafranca de Conflent. Al batlle de Vallfogona li encarrega que , amb la gent més preparada i armada que pugui reunir, faci una batuda pels boscos del terme, ja que és probable que s'hi amagui en Serrallonga. També escriu al governador general de Catalunya donant-li ordres per tal d'activar la persecució del bandoler, afegint que aquest acostuma a cercar refugi, "després d'haver robat", a Sant Hilari Sacalm. Segons confidències arribades al virrei, fa poc que en Serrallonga ha estat per l'Empordà".

Doncs aquest mateix dia 19 d'octubre el duc de Cardona ordena la captura dels següents fautors del bandoler del Montseny: "en Cortada, de Castanya; els Perets, pare i fill, de Sant Feliu de Codines; en Bonmatí, d'Amer; en Vilamajor, de Tona; en Vilar, de Malla; en Francesc Farell, de Caldes de Montbui, i en Puigxoriguer , de Centelles."

Així, doncs, en Francesc Farell (de qui vaig parlar en aquestes anteriors entrades del bloc) , com també en Puigxoriguer (vegeu aquesta entrada), foren finalment detinguts; en un moment que, com escriu Reglà, les autoritats actuaven amb fermesa contra fautors i col·laboradors del bandoler.

Fixem-nos com, per exemple, els Farell ja havien aparegut en la part del procés sumarial que conté les declaracions del Fadrí de Sau, detingut el novembre de 1631, i pel que sembla la justícia no hauria empresonat Francesc Farell fins dos anys més tard .

Per la seva banda, en el llibre "El bandolerisme català del barroc" de Joan Reglà, hi apareixen dades sobre alguns bandolers anomenats Puigxoriguer de Centelles.  En una carta (24 de maig de 1614) el virrei de Catalunya es queixa de la protecció que alguns nobles catalans donen als bandolers i posa com exemple que  la baronessa Violant de Cardona havia  embarcat en galeres genoveses del duc de Tursi al port de Barcelona - i per tant ajudat a escapolir-se de la justícia- cinc bandolers vassalls seus : Antoni Bataller, Jaume Casanoves, Jaume Puigxoriguer, Joan Puigxoriguer i Josep Capdevila, de la quadrilla d'en Trucafort, "casi todos de Centelles, vasallos de la dicha doña Violante, que les procuró esta embarcación con don Luis de Córdoba, hermano del duque de Cardona". El virrei lamenta molt el suport dels  fautors catalans als bandolers de la terra: "Siendo favorezida la gente ruyn de lo más principal de la provincia, oponiéndose con tan poco respeto a la administración de la justícia".

En el llibre "Perot el Bandoler" d'Anicet Salvans i Corominas també he trobat una referència a aquests Puigxoriguer, en la qual s'explica que "el guàrdia de Drassana, Francesc de Molina, detingué els germans Jaume i Joan Puig Xuriguer i l'Antoni Batalla, Josep Capdevila i Jaume Casanoves, antics companys d'en Trucafort".

Cal notar que Trucafort era capitost del bàndol cadell, enemistat amb els nyerros i en batalla constant a la comarca d'Osona. Semblaria , doncs, que en Serrallonga no hauria de tenir-hi tractes. Sabem que va tenir-ne amb els Puigxoriguer de Centelles, per tant cabrien dues possibilitats: que els germans Puigxoriguer detinguts fossin parents però no estadants del mas o que l'enemistat entre cadells i nyerros no hagués impedit una certa relació del bandoler de les Guilleries amb els Puigxoriguer, on hi vivia la seva madastra.

El cert és que algunes autoritats ja havien advertit que el procediment més eficaç, més que perseguir infructuosament els bandolers per les muntanyes on regnaven i alçar sometents, seria el d'actuar contra qui els donaven protecció i ajudaven, els fautors i col·laboradors. Així ho advertia el governador de Catalunya, Aleix de Miramón, en un informe redactat a Caldes de Montbui el 25 de febrer de 1627 i enviat al virrei :

"Si en Cathaluña no huviesse cria de bandoleros y fautores para su conservación, no los abria ho durarian poco, pero a ocasión  de los receptaculos rebrotan como la hidra de Hércules. Algunos visrreyes acabaron y destrujeron esta ruhin gente, pero hasta agora no he visto ni entendido que el castigo passasse a los dichos fautores con la generalidad y veras que se requeria contentadose siempre con solo la destrucción de los ladrones,haviendo ser al revés."

Però l'actuació dels virreis no va ser prou reixida en aquesta labor -potser perquè la xarxa era massa extensa- i això va permetre allargar els anys d'actuació d'en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.