dilluns, 7 d’octubre de 2013

LA DETENCIÓ DELS FARELL I ELS PUIGXORIGUER

 El Duc de Cardona, Enric III d'Aragó.

 El Farell de Caldes de Montbui.



Can Puigxoriguer de Centelles.

En el llibre de Joan Reglà i Joan Fuster "Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler"  he trobat una nova referència als Farell de Caldes de Montbui i els Puigxoriguer de Centelles.

Ens trobem en els darrers dies de llibertat del bandoler, quan s'amaga pels entorns de Santa Coloma de Farners  i Sant Amanç (Anglès) en companyia de la Joana Macissa, ja sense quadrilla i entrontat a una especial diligència de les autoritats per a capturar-lo.

Això ho escriu Joan Reglà: "A mitjan octubre del mateix any 1633, el virrei (Enric III d'Aragó Folc de Cardona) considera que  ha arribat l'hora de l'envestida definitiva contra en Serrallonga. Els escrivans de la cancelleria treballaren molt el dia 19 del mes esmentat. Pensant en una probable retirada del bandoler cap al Canigó, el virrei escriu als veguers de Camprodon i Puigcerdà i Vilafranca de Conflent. Al batlle de Vallfogona li encarrega que , amb la gent més preparada i armada que pugui reunir, faci una batuda pels boscos del terme, ja que és probable que s'hi amagui en Serrallonga. També escriu al governador general de Catalunya donant-li ordres per tal d'activar la persecució del bandoler, afegint que aquest acostuma a cercar refugi, "després d'haver robat", a Sant Hilari Sacalm. Segons confidències arribades al virrei, fa poc que en Serrallonga ha estat per l'Empordà".

Doncs aquest mateix dia 19 d'octubre el duc de Cardona ordena la captura dels següents fautors del bandoler del Montseny: "en Cortada, de Castanya; els Perets, pare i fill, de Sant Feliu de Codines; en Bonmatí, d'Amer; en Vilamajor, de Tona; en Vilar, de Malla; en Francesc Farell, de Caldes de Montbui, i en Puigxoriguer , de Centelles."

Així, doncs, en Francesc Farell (de qui vaig parlar en aquestes anteriors entrades del bloc) , com també en Puigxoriguer (vegeu aquesta entrada), foren finalment detinguts; en un moment que, com escriu Reglà, les autoritats actuaven amb fermesa contra fautors i col·laboradors del bandoler.

Fixem-nos com, per exemple, els Farell ja havien aparegut en la part del procés sumarial que conté les declaracions del Fadrí de Sau, detingut el novembre de 1631, i pel que sembla la justícia no hauria empresonat Francesc Farell fins dos anys més tard .

Per la seva banda, en el llibre "El bandolerisme català del barroc" de Joan Reglà, hi apareixen dades sobre alguns bandolers anomenats Puigxoriguer de Centelles.  En una carta (24 de maig de 1614) el virrei de Catalunya es queixa de la protecció que alguns nobles catalans donen als bandolers i posa com exemple que  la baronessa Violant de Cardona havia  embarcat en galeres genoveses del duc de Tursi al port de Barcelona - i per tant ajudat a escapolir-se de la justícia- cinc bandolers vassalls seus : Antoni Bataller, Jaume Casanoves, Jaume Puigxoriguer, Joan Puigxoriguer i Josep Capdevila, de la quadrilla d'en Trucafort, "casi todos de Centelles, vasallos de la dicha doña Violante, que les procuró esta embarcación con don Luis de Córdoba, hermano del duque de Cardona". El virrei lamenta molt el suport dels  fautors catalans als bandolers de la terra: "Siendo favorezida la gente ruyn de lo más principal de la provincia, oponiéndose con tan poco respeto a la administración de la justícia".

En el llibre "Perot el Bandoler" d'Anicet Salvans i Corominas també he trobat una referència a aquests Puigxoriguer, en la qual s'explica que "el guàrdia de Drassana, Francesc de Molina, detingué els germans Jaume i Joan Puig Xuriguer i l'Antoni Batalla, Josep Capdevila i Jaume Casanoves, antics companys d'en Trucafort".

Cal notar que Trucafort era capitost del bàndol cadell, enemistat amb els nyerros i en batalla constant a la comarca d'Osona. Semblaria , doncs, que en Serrallonga no hauria de tenir-hi tractes. Sabem que va tenir-ne amb els Puigxoriguer de Centelles, per tant cabrien dues possibilitats: que els germans Puigxoriguer detinguts fossin parents però no estadants del mas o que l'enemistat entre cadells i nyerros no hagués impedit una certa relació del bandoler de les Guilleries amb els Puigxoriguer, on hi vivia la seva madastra.

El cert és que algunes autoritats ja havien advertit que el procediment més eficaç, més que perseguir infructuosament els bandolers per les muntanyes on regnaven i alçar sometents, seria el d'actuar contra qui els donaven protecció i ajudaven, els fautors i col·laboradors. Així ho advertia el governador de Catalunya, Aleix de Miramón, en un informe redactat a Caldes de Montbui el 25 de febrer de 1627 i enviat al virrei :

"Si en Cathaluña no huviesse cria de bandoleros y fautores para su conservación, no los abria ho durarian poco, pero a ocasión  de los receptaculos rebrotan como la hidra de Hércules. Algunos visrreyes acabaron y destrujeron esta ruhin gente, pero hasta agora no he visto ni entendido que el castigo passasse a los dichos fautores con la generalidad y veras que se requeria contentadose siempre con solo la destrucción de los ladrones,haviendo ser al revés."

Però l'actuació dels virreis no va ser prou reixida en aquesta labor -potser perquè la xarxa era massa extensa- i això va permetre allargar els anys d'actuació d'en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.