dimecres, 23 d’octubre de 2013

NYERROS I CADELLS DE CELESTÍ BARALLAT FALGUERA (i 2)

 

Coello, Rojas i Vélez havien escrit la seva comèdia "El catalan Serrallonga y los bandos de Barcelona" sobre la tesi dels orígens nobiliaris o "hidalgos" del nostre bandoler. Això era en el segle XVII.

En el XIX Víctor Balaguer va construir el seu personatge sobre aquesta mateixa tesi (Serrallonga era un noble , en aquesta ocasió patriota català, que a causa d'una ofensa dels cadells es veia abocat a una vida bandolera).

Celestí Barallat i Falguera va dedicar la seva tesi a "confirmar" les arrels nobiliàries del bandoler a partir de l'existència certa de la noblesa de muntanya que existia al voltant dels Pirineus en aquell segle. Noblesa que, per anacrònica i enfrontada als nous estats absolutistes incipients, és una de les causes del bandolerisme del barroc.

Vagi per endavant que Barallat equivoca els orígens nobiliaris del bandoler, dons la família Sala no va tenir cap lligam amb la baronia de Serrallonga al Vallespir, però em fa gràcia aquest esforç de l'autor per a intentar confirmar les teories de Víctor Balaguer, qui havia convertit el bandoler en un "Don" - un noble- tot i que el seu coetani Joan Cortada ja havia accedit al procés sumarial i havia demostrat els orígens humils i la veritable història del bandoler de les Guilleries.

La ponència de Barallat comença explicant la veritable existència del poble de Nyer i els lligams certs del senyor de la contrada amb les famílies nobles de la Catalunya del Sud (serien els Vilademany o els Savassona): "El pueblo de Nyer con su castillo señorial no es ciertamente un mito".També explica l'existència certa del bàndol dels "cadells", enfrontats als "nyerros".

És aleshores quan Barallat ens parla de la baronia de Serrallonga : "Si la casa de Nyer es el Conflent y la casa de Cadell es la Cerdeña, la casa de Serrallonga es el Vallespir". Els Sala de Viladrau serien una branca emparentada amb els nobles del Vallespir: "El apellido de Sala se halla ya en contacto con la casa de Serrallonga en el siglo XV. En efecto en 1427 Bernardo Sala de Prats de Molló..." .

També creu trobar els orígens  de la família Torrelles (els enemics dels Serrallonga segons l'argument de Balaguer) en el municipi de Torrelles de la Salanca, al Rosselló: "Creu muy posible que Juana la Macisa perteneciese á la casa de Torrellas, tengo por indudable la existencia de dicha casa afiliada al bando de los Cadells y entiendo que su procedencia histórica puede quizás buscarse en Torrellas d'Agly (de la Salanca)".

El que fa l'autor és buscar orígens històrics i territorials certs que verifiquin i vinguin en ajuda de les teories del bandoler noble de Balaguer i que abans ja havien escrit Coello, Rojas i Vélez, amb un Serrallonga convertit en bandoler a les Guilleries hauria format un grup de nyerros en lluita contra els cadells i el Virrei. 

Com ja he dit el propòsit ja no podia reeixir, doncs Cortada ja havia exposat qui era el veritable bandoler. Amb tot, aquest document no deixa de tenir valor com a una aportació més a la història dels nyerros i els cadells (sobretot en el seu moment, a finals del segle XIX) i com a desmostració de l'interés que continuava tenint en Serrallonga com a mite català.

El document de Barallat acaba amb un interessant apèndix que també ens remet a la Revolta dels Angelets de la Terra de 1674, i que no em puc estar de transcriure:

"En 1674 hubo todavia un conato de levantamiento en el territorio de la Tet contra el poderio de Francia. Las partidas armadas de los catalanes debían apoderarse ante todo de Vilafranca de Conflent. Los nombres que figuran principalmente en este episodio son los de Llar y de Descatllar. El primero de estos nombres lo encuentra el viajero en Vilafranca y en Tués de Llar junto á los Graus de Oleta no lejos del castillo de Nyer. En cuanto á la ilustre familia de Descatllar es propietaria en Illa en el centro del Roselló y ha poseído hasta hace poco su casa palacio en Puigcerdá junto á la antigua casa de los Cadell".

Qui sap si ho va fer, però em fa gràcia imaginar-me Celestí Barallat i Falguera fent un viatge per Nyer, Puigcerdà, Serrallonga, el Rosselló ... cercant i trobant aquests llocs descrits en la seva tesi al voltant dels orígens del nostre bandoler. Això en el segle XIX, igual com nosaltres hem fet en el segle XXI resseguint els camins de fugida del bandoler a la Catalunya Nord. 

M'agrada imaginar que podria donar-se aquesta coincidència i que aquesta connexió al cap de dos segles demostra la clara permanència i vitalitat del mite i la història d'en Serrallonga.