divendres, 11 d’octubre de 2013

LA RONDA DELS PORTS: LES TERRES DE L'EBRE







La nostra ronda pels Ports la vam acabar a les terres de l'Ebre, en les comarques Ribera i Baix Ebre.

L'inel·ludible visita a Miravet deixa sempre una fotografia de postal: el poble arrecerat en el cingle, sobre la llera del riu i sota l'atenta vigilància de l'espectacular castell templer.

Després de creuar l'Ebre en el "pas de la barca" la carretera segueix el curs del riu, envoltada de fruiters que ens parlen d'un terra fèrtil.

I arribem així a la capital: Tortosa.

Feia molts anys que no hi havíem estat i vam poder passejar pels carrers de la part antiga que pugen fins el castell de la Suda, ens va sorprendre trobar un barri abandonat just al centre urbà, el que ens parla de les dificultats per conservar l'activitat humana dins les nostres ciutats, on a vegades els barris pateixen una greu decadència en benefici d'extraradis postissos i desnaturalitzats. Costa mantenir la vida en alguns centres històrics i amb això es perd la cohesió urbana.

No vam deixar de visitar els camps arrossers, signe d'identitat d'aquestes terres.

Alguns ja han estat collits i d'altres estan a punt, amb el gra madur.

La vida en aquest conreu d'aiguamoll bull gràcies als estols d'aus que troben l'aliment en els fangars. Però hi ha una altra vida que destorba: la de les espècies invasores.

Desconec si tenen gaire fortuna les nostres autoritats en l'intent per controlar i eliminar el cargol Poma, però el que vam poder constatar és que aquesta espècie invasora campa arreu. En un camp negat que es trobava en guaret vam poder comptar centenars de cargols d'aquesta espècie i multitud de postes d'ous. Una demostració més de l'habilitat que tenim els humans per espatllar l'equilibri de la natura.

Amb tot, la immensa plana de l'Ebre no deixa de tenir aquella màgia dels grans espais on l'activitat humana  és troba en harmonia amb la natura, on les tradicions del camp perviuen i es recorda amb respecte el passat, com molt bé canten "Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries" que ens van acompanyar com a banda sonora d'aquest recomanable viatge i que podeu gaudir en aquest enllaç).