Celestí Barallat i Falguera (Barcelona, 1837-1905) va ser un advocat barceloní apassionat per la botànica funerària (!). Erudit, membre de l'Acadèmia de les Bones LLetres, membre de l'Ateneu Barcelonès i políticament conservador.
Les
seves obes sobre la botànica funerària van esdevenir veritables
tractats sobre aquesta especialitat i va esdevenir un personatge
fascinant per al nostre gran autor Joan Perucho, qui d'ell va escriure:
“Fue abogado en ejercicio, político ultraconservador y alcanzó a ser proclamado secretario de la Real Academia de Buenas Letras, mantenedor de los Juegos Florales, concejal del Ayuntamiento de Barcelona y miembro de la Junta de Cementerios y de la Associació Catalanista d’Excursions Científiques Locals. Historió la supresión de los cementerios parroquiales dispuesta por el obispo Climent (…). Toda esta actitud mental fue complementada por los tratados de botánica funeraria y de derecho funerario”.
“La aportación definitiva o inmortal de Celestino Barallat fue que en los cementerios no se deben plantar árboles frutales como los manzanos, perales, naranjos, mandarinos, higueras, albaricoques, cerezos, nísperos, ciruelos, palosantos, etcétera. Pues ingestionar sus frutos podría dar lugar a la absorción de los jugos sagrados, o de las esencias vitales, de nuestros abuelos o antepasados. Fue muy aplaudida la disposición tras su lectura en la Real Academia de Buenas Letras de la ciudad de Barcelona”.
He trobat una interessant aproximació a la figura de Barallat que trobareu en aquest enllaç.
Les
aportacions de Barallat, però, van anar més enllà i , com a membre de
la Reial Acadèmia de Bones Lletres, va escriure i va llegir en la sessió
del 20 d'abril de 1891 el petit estudi titulat "Nyerros i Cadells", publicat posteriorment l'any 1895 i que he pogut adquirir ara en una llibreria de vell.
Barallat i Falguera considerava haver descobert els orígens nobiliaris d'en Serrallonga a la baronia de Serrallonga del Vallespir. El desembre de 2011 vaig escriure unes entrades al bloc sobre les tesis d'aquest advocat i en la propera entrada en faré una referència més àmplia.
El
document es pot trobar senzer i digitalitzat a la xarxa , en el servei
de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada