El nostre viatge als Ports m'ha fet recordar un bandoler famós d'aquelles terres i no em puc estar de parlar-ne en aquest bloc dedicat a en Serrallonga, un altre bandoler, però del nord.
El paisatge abrupte, rocallós i salvatge dels Ports va acollir en el segle XIX un dels darrers bandolers catalans: en Panxampla.
Joan Pujol Fontanet és el nom del bandoler de les Terres del Sud de Catalunya. Va néixer a Alfara de Carles, un poble situat dalt els Ports de Tortosa-Beseit, el 23 d'abril de 1857 i morí el 16 de juny del 1883. Amb el malnom de "Panxampla" era famós i conegut pels pobles d' Alfara de Carles, Reguers, Beseit i per les muntanyes dels Ports i fins i tot a les terres d'Espanya.
Va ser sotmès a un Consell de Guerra i sentenciat a mort per haver ferit un guàrdia-civil, en una de les nombroses escaramusses hagudes pels Ports de Tortosa-Besseit. Després d'un crim de taverna que probablement no havia comès ell, fugí a la muntanya, on s'amagà i sobrevisqué uns tres anys. Finalment va passar a França on va romandre dos anys com a soldat carlí exiliat. Va conèixer Victorine, i tingueren un fill. Fou pres per dos gendarmes i dos guàrdia-civils a un cafè de Carcassona, el 7 de desembre de 1882. Fou afusselat per un escamot de soldats al costat de la porta de Sant Antoni a la ciutat de Tarragona el dia 16 de juny de 1883 a les 8 del matí.
Panxampla "feia anar esparverats els masovers de les muntanyes dels Ports, tot i que hi havia gent que el defensava ja que només tenia "males entranyes" per als rics i per als que el perseguien i en canvi tenia bon cor per als pobres". D'aquí que a vegades al sud de Catalunya se l'ha anomenat "el Robin Hood de les terres de l'Ebre". Conta la tradició oral que només portava una manta, un trabuc i un punyal.
Es pot dir que la seva història o llegenda sempre ha estat present pels pobles on es va moure, fins i tot el grup de cantautors de les Terres de l'Ebre Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries li van dedicar una emotiva cançó en el seu primer disc “Es cantava i es canta”.
Per a escoltar la cançó de Quico el Célio, podeu accedir-hi en aquest enllaç.
Caminant pels Ports, aquest immens paratge natural i salvatge, encara ens podem sentir l'alè d'aquell bandoler amagat darrera una roca, en Panxampla, el darrer bandoler català.
El paisatge abrupte, rocallós i salvatge dels Ports va acollir en el segle XIX un dels darrers bandolers catalans: en Panxampla.
Joan Pujol Fontanet és el nom del bandoler de les Terres del Sud de Catalunya. Va néixer a Alfara de Carles, un poble situat dalt els Ports de Tortosa-Beseit, el 23 d'abril de 1857 i morí el 16 de juny del 1883. Amb el malnom de "Panxampla" era famós i conegut pels pobles d' Alfara de Carles, Reguers, Beseit i per les muntanyes dels Ports i fins i tot a les terres d'Espanya.
Va ser sotmès a un Consell de Guerra i sentenciat a mort per haver ferit un guàrdia-civil, en una de les nombroses escaramusses hagudes pels Ports de Tortosa-Besseit. Després d'un crim de taverna que probablement no havia comès ell, fugí a la muntanya, on s'amagà i sobrevisqué uns tres anys. Finalment va passar a França on va romandre dos anys com a soldat carlí exiliat. Va conèixer Victorine, i tingueren un fill. Fou pres per dos gendarmes i dos guàrdia-civils a un cafè de Carcassona, el 7 de desembre de 1882. Fou afusselat per un escamot de soldats al costat de la porta de Sant Antoni a la ciutat de Tarragona el dia 16 de juny de 1883 a les 8 del matí.
Panxampla "feia anar esparverats els masovers de les muntanyes dels Ports, tot i que hi havia gent que el defensava ja que només tenia "males entranyes" per als rics i per als que el perseguien i en canvi tenia bon cor per als pobres". D'aquí que a vegades al sud de Catalunya se l'ha anomenat "el Robin Hood de les terres de l'Ebre". Conta la tradició oral que només portava una manta, un trabuc i un punyal.
Es pot dir que la seva història o llegenda sempre ha estat present pels pobles on es va moure, fins i tot el grup de cantautors de les Terres de l'Ebre Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries li van dedicar una emotiva cançó en el seu primer disc “Es cantava i es canta”.
Per a escoltar la cançó de Quico el Célio, podeu accedir-hi en aquest enllaç.
Caminant pels Ports, aquest immens paratge natural i salvatge, encara ens podem sentir l'alè d'aquell bandoler amagat darrera una roca, en Panxampla, el darrer bandoler català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada