dimarts, 29 de novembre del 2016

LA SAGRADA FAMÍLIA MÉS ENLLÀ D'ANTONI GAUDÍ





En els darrers mesos ha tornat d'alguna manera la controvèrsia sobre la continuïtat de les obres del temple més emblemàtic de Barcelona: la Sagrada Família.

La polèmica l'ha servit Daniel Mòdol, regidor d'arquitectura de l'Ajuntament, criticant la continuïtat de les obres d'un edifici que considera "una mona de pasqua" o que ja no respon a un projecte de Gaudí.

Des del meu punt de vista la Sagrada Família pot agradar més o menys i totes les opinions seran respectables, però sobre la continuïtat o no de les obres, millor que ens ho expliqui el mateix Antoni Gaudí.

El 24 de febrer de 1901 els socis del Centre Excursionista de Catalunya van fer una "visita extraordinàriament enlluernadora y poètica al temple en construcció de la Sagrada Família" que van recollir en el butlletí de l'entitat.

I van tenir el privilegi de disposar d'un guia de luxe: el mateix arquitecte Antoni Gaudí.

Un dels visitants va dir a l'arquitecte:"Quina llàstima que la vida sigui tant curta, que no pugui acabar l'obra vostè!".

I va respondre l'arquitecte: "No, no ho voldria pas; perquè no convindria. Una obra aixís ha d'esser filla d'una llarga època. Com més llarga millor. S'ha de conservar sempre l'esperit del monument, però la seva vida ha de dependre de les generacions que li transmeten y ab les que viu y encarna".

Aquesta era, doncs, la voluntat del mateix Antoni Gaudi.

Podeu llegir tota la crònica en aquest enllaç. Aquesta entrada l'he il·lustrat també amb un article que apostava per la continuïtat de l'obra, publicat l'any 1922 en la revista Catalunya Gràfica.

divendres, 25 de novembre del 2016

ROBATORIS I ASSALTS A BRUNYOLA

Serrallonga dona un cop de pedrenyal a l'amo de can Puig per a que li digui on guarda les lliures.

  
El mas Puig de les Sposes, avui en dia una masia ben enrunada.

El mas Puig, sota Santa Bàrbara.



Una altra masia de Brunyola on els bandolers hi tenien aixopluc era el mas Llunell. Gràcies a les indicacions de Ricard Teixidor he conegut que aquest mas es va dir Can Falgueras d’Avall i actualment Can Terrús.

En el mas hi vivia en Miquel Puig Llunell, que havia acompanyat en Serrallonga en alguns robatoris, com el del mas Puig de Brunyola.

El Nadal de l’any 1631 en Miquel Puig Llunell va proposar a en Serrallonga anar a robar el mas Puig de Brunyola, atès que el propietari d’aquest mas “havia tocades quatre centes lliures”. Hi anaren en companyia de Salvi Camps i el fill Planella de Sant Amanç.

La Joana explica que “en lo bosch viu que dit Miquel Puig Llunell y hereu Camps se embrutaren les cares los dos de pólvora y tots armats de pedrenyals de tres palms partirem de dit bosch y anarem dret a dita casa de dit Puig... y a mi dit Serrallonga me feye portar una xispa de tres palms ... y tots ells tres entraren ab gran fúria dins casa y apoderant-se de al gent de qualla los enclogueren en la cuyna que jom resti ab la gent y lo Serrallonga y Salvi Camps viu pujaren dalt y espallaren algunes caxes cercant les quatre centes lliures y lo Miquel Puig Llunell estave a al porta guardant que ningú isques ab lo pedrenyal en les mans”.

Aquest episodi serveis per il·lustrar el mètode d’assalt dels masos que utilitzaven els bandolers del XVII, però també sobre el caràcter rude - ben allunyat de la imatgeria romàntica- d’en Serrallonga atès que , com explica la Joana, “y perquè dit Serrallonga pega un cop en lo cap al amo de casa y jo de llàstima ley curave me pega a mi ab lo cano del pedrenyal ym trenca lo cap”.

Les quatre-centes lliures no es pogueren trobar i van acabar fugint i repartint-se un botí de faldilles de drap, uns llençols i alguns trossos de teles i pocs diners que es repartiren, tot i que en Serrallonga no en volgué la seva part.

També tenim notícies que l’any 1628 el Fadrí de Sau, acompanyat de cinc bandolers , anaren a la casa d’un tal Salitja de Sant Martí per extorquir-lo amb l’amenaça de fer-li mal:

“y picant a la porta de al casa y fentse dit Salitja a la finestra li diguerem que dins breus dies nos donas cent lliures y responent dit Salitja que non podia donar ningun diner jo li digui que no si burles perquè li podiam donar un gran dany ...”, però foren descoberts per un mosso del mas “passant a la part della de casa un mosso seu y cridant crits de via fora a lladres des de una finestra li tirarem un tir de pedrenyal yl feriram al cap a dit mosso”.

Ricard Teixidor ens ofereix notícies sobre el mas: “se situava a prop del mas Rieradevall, a l’altre costat del camí ral de Girona a Vic. Es va formar al final del segle XV. L’any 1499, el paborde de l’Almoina estableix una carnisseria a Joan Salitja que encara existeix l’any 1666. L’any 1628, el cap de casa deu ser Salvi Salitja, el mateix que apareix a la “Unió de veïns de Brunyola per perseguir bandolers” dos anys més tard”.

dimarts, 22 de novembre del 2016

LA RUTA CIRCULAR D'EN SERRALLONGA A WIKILOC








 


He penjat al servei Wikiloc la ruta circular d'en Serrallonga de Santa Coloma de Farners de la que vaig parlar en entrades anteriors d'aquest bloc.

La trobareu en aquest enllaç. 

Aquesta caminada completa, de vint-i-set quilòmetres, puja fins la Serra del Corb pel camí mil·lenari de Can Patrinxo, passa per l'històric hostal de l'Espinau i després d'arribar-se fins el coll de Ruscall descendeix de nou cap a la plan per les estibacions del Surós, tot fent una circular que voreja la vall de Castanyet per les muntanyes que l'envolten.

Tot el camí està salpicat de masos i llocs per on va passar el bandoler i a on tenim documentada la seva presència, la qual cosa fa que aquesta sigui la ruta per excel·lència del bandoler Serrallonga.

En aquesta entrada penjo també el llibret que he realitzat sobre la ruta i els episodis del bandoler, en format jpg. per a que us els podeu descarregar.


divendres, 18 de novembre del 2016

FAUTORS DE BRUNYOLA (i 4) : ELS MASOS D'ERMEDANS

El jove Vidal d'Ermedans espiant l'amo de can Batlle d'Estanyol.

 L'ermita de Sant Romà , al veïnat d'Ermedans de Brunyola.
El mas Cello.


“El veïnat d’Ermedans comprenia un grup de masos que abastava un territori d’uns 6 kms2, a la banda esquerra de l’Onyar, a l’entorn de l’ermita de Sant Romà, dividit entre les parròquies de Sant Fruitós de Brunyola i Sant Andreu d’Estanyol. Fins al segle XIX formava part de la baronia de Brunyola. El topònim s’ha anat oblidant i actualment hom diu el veïnat de Sant Romà”.

Aquesta regesta està extreta de l’article “La toponímia de l’antic veïnat d’Ermedans, de Brunyola (s.XVI-XVII)”que l’investigador Ricard Teixidor va publicar el 2011 en els “Quaderns de al Selva” i que podeu llegir en aquest enllaç.

En el procés sumarial d’en Serrallonga havia trobat referències als “Vidal d’Armedans” però no sabia on situar-los atès que aquest topònim (que significa “lloc d’ermitans”) és localitzable en diferents indrets del nostre país. Gràcies a l’article de Ricard Teixidor he pogut situar-lo ben clarament a Brunyola.

En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem dos masos d’aquest veïnat que havien estat fautors del bandoler: el mas Vidal i el mas Selló

En Serrallonga explica que ell no va estar en el mas atès que “jo conech molt be a pare y fill Vidals de la parroguia de Armedans y a be que jo no sia estat en llur casa tota via he hoit dir diverses vegades a Jaume Fadri y a altres lladres de la quadrilla que ells son estats diverses vegades en la qual dits Vidals los han donat menyar y beurer y tot lo que havien menester”.

Per la confessió del Fadrí de Sau sabem, a més, que el fill Vidal havia format part de la quadrilla : “lo Vidal jove ço es lo fill es vingut en nostra companyia diverses vegades armat de pedrenyals curts” i que “en una ocasió dit Vidal menor nos espia la casa den Batlle de Estanyol si be no la poguérem robar y me recorda nos ne ha espiades dos o tres altres”

Just darrera l’ermita de Sant Romà hi trobem el mas Selló. En aquest també hi localitzem un fautor dels bandolers, com explica en Serrallonga:

jo conech molt be a T. Cello del lloch de Brunyola que es home de trafech y amich meu ...y en lo temps que la dita Joana es vinguda en ma companyia som estats dita Joana y jo en sa casa tres o quatre vegades y sempre hi arribavem entrada de fosch”

En Serrallonga explica que havia estat en diverses ocasions en el mas, d’on hauria obtingut aixopluc, menjar i fins i tot diners prestats pel propietari. Aquest també els hauria portat menjar i beure al bosc, en una ocasió que “hi ani en companyia dels sobredits Miquel Llunell de Brunyola y Salvi Camps y Planella menor y arribats tots quatre en casa dit Cello nos trague lo matex Cello y sa muller a menyar fora casa allí prop de la porta y alli menyarem tots junts”.

Ricard Teixidor explica que : “En la Unió de veïns de Brunyola contra els bandolers de 1630 hi apareixen Pere Salija, àlies Salló, com a cap de casa del mas Celló, i Rafel Vidal com a cap de casa del Mas Vidal”; es dóna així la circumstància en aquests masos els seus propietaris eren al mateix temps fautors i perseguidors d’en Serrallonga, explicant això la dubtosa eficàcia de les unions i sometents que pretenien encalçar bandolers en aquells temps.