Sols en Serrallonga entrava al mas de la vídua Saverdera.
Diferents imatges de l'estat actual del mas Salabert.
Ben a prop de la rectoria trobem el mas Salabert, avui en ruïnes. En aquesta masia en Serrallonga hi tenia una col·laboradora que apareix en diversos passatges del procés sumarial i que fins podria haver estat una de les amants del cap de quadrilla, segons es desprèn de les declaracions del Fadrí de Sau:
“E mes dich señor que es veritat que al viuda Salaverda que te casa en la parrochia de Sant Marti de les Esposes es molt gran amiga y fautora nostra y segons fama dit Serrallonga la tenia en amistat en la qual casa som nosaltres arribats moltes vegades y lo dit Serrallonga sen entrave dintre y allí menjave y bevia y si estave tot lo temps que li apareixia y nosaltres nos feyem donar a menjar en algunes cases circumvehines”.
Veiem com sols en Serrallonga accedia i menjava dins el mas Salabert, en companyia de la vídua, i també explica el Fadrí de Sau que el seu cap no volia que la dita Salaverda donés menjar als seus homes, els quals havien de recaptar-lo en masies veïnes.
El bandoler hauria sovintejat aquest mas durant anys, atès que al final de la seva vida, quan corria per aquells verals amb la Joana Macissa, aquesta declara que havien anat al mas:
“y una vegada quey forem en la nit dita Salaverda en haverli dit Serrallonga tirada una pedra en la finestra li digue que sen anas que tots aquells encontorns estaven plens de gent y així dita Salaverda nos dona un pa quel nos davalla per una finestra avall y nosaltres nos ne anàrem per no topar ab la gent del rey u asso ere per la festa de Sant Marti”.
“E mes dich señor que es veritat que al viuda Salaverda que te casa en la parrochia de Sant Marti de les Esposes es molt gran amiga y fautora nostra y segons fama dit Serrallonga la tenia en amistat en la qual casa som nosaltres arribats moltes vegades y lo dit Serrallonga sen entrave dintre y allí menjave y bevia y si estave tot lo temps que li apareixia y nosaltres nos feyem donar a menjar en algunes cases circumvehines”.
Veiem com sols en Serrallonga accedia i menjava dins el mas Salabert, en companyia de la vídua, i també explica el Fadrí de Sau que el seu cap no volia que la dita Salaverda donés menjar als seus homes, els quals havien de recaptar-lo en masies veïnes.
El bandoler hauria sovintejat aquest mas durant anys, atès que al final de la seva vida, quan corria per aquells verals amb la Joana Macissa, aquesta declara que havien anat al mas:
“y una vegada quey forem en la nit dita Salaverda en haverli dit Serrallonga tirada una pedra en la finestra li digue que sen anas que tots aquells encontorns estaven plens de gent y així dita Salaverda nos dona un pa quel nos davalla per una finestra avall y nosaltres nos ne anàrem per no topar ab la gent del rey u asso ere per la festa de Sant Marti”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada