divendres, 25 de novembre de 2016

ROBATORIS I ASSALTS A BRUNYOLA

Serrallonga dona un cop de pedrenyal a l'amo de can Puig per a que li digui on guarda les lliures.

  
El mas Puig de les Sposes, avui en dia una masia ben enrunada.

El mas Puig, sota Santa Bàrbara.



Una altra masia de Brunyola on els bandolers hi tenien aixopluc era el mas Llunell. Gràcies a les indicacions de Ricard Teixidor he conegut que aquest mas es va dir Can Falgueras d’Avall i actualment Can Terrús.

En el mas hi vivia en Miquel Puig Llunell, que havia acompanyat en Serrallonga en alguns robatoris, com el del mas Puig de Brunyola.

El Nadal de l’any 1631 en Miquel Puig Llunell va proposar a en Serrallonga anar a robar el mas Puig de Brunyola, atès que el propietari d’aquest mas “havia tocades quatre centes lliures”. Hi anaren en companyia de Salvi Camps i el fill Planella de Sant Amanç.

La Joana explica que “en lo bosch viu que dit Miquel Puig Llunell y hereu Camps se embrutaren les cares los dos de pólvora y tots armats de pedrenyals de tres palms partirem de dit bosch y anarem dret a dita casa de dit Puig... y a mi dit Serrallonga me feye portar una xispa de tres palms ... y tots ells tres entraren ab gran fúria dins casa y apoderant-se de al gent de qualla los enclogueren en la cuyna que jom resti ab la gent y lo Serrallonga y Salvi Camps viu pujaren dalt y espallaren algunes caxes cercant les quatre centes lliures y lo Miquel Puig Llunell estave a al porta guardant que ningú isques ab lo pedrenyal en les mans”.

Aquest episodi serveis per il·lustrar el mètode d’assalt dels masos que utilitzaven els bandolers del XVII, però també sobre el caràcter rude - ben allunyat de la imatgeria romàntica- d’en Serrallonga atès que , com explica la Joana, “y perquè dit Serrallonga pega un cop en lo cap al amo de casa y jo de llàstima ley curave me pega a mi ab lo cano del pedrenyal ym trenca lo cap”.

Les quatre-centes lliures no es pogueren trobar i van acabar fugint i repartint-se un botí de faldilles de drap, uns llençols i alguns trossos de teles i pocs diners que es repartiren, tot i que en Serrallonga no en volgué la seva part.

També tenim notícies que l’any 1628 el Fadrí de Sau, acompanyat de cinc bandolers , anaren a la casa d’un tal Salitja de Sant Martí per extorquir-lo amb l’amenaça de fer-li mal:

“y picant a la porta de al casa y fentse dit Salitja a la finestra li diguerem que dins breus dies nos donas cent lliures y responent dit Salitja que non podia donar ningun diner jo li digui que no si burles perquè li podiam donar un gran dany ...”, però foren descoberts per un mosso del mas “passant a la part della de casa un mosso seu y cridant crits de via fora a lladres des de una finestra li tirarem un tir de pedrenyal yl feriram al cap a dit mosso”.

Ricard Teixidor ens ofereix notícies sobre el mas: “se situava a prop del mas Rieradevall, a l’altre costat del camí ral de Girona a Vic. Es va formar al final del segle XV. L’any 1499, el paborde de l’Almoina estableix una carnisseria a Joan Salitja que encara existeix l’any 1666. L’any 1628, el cap de casa deu ser Salvi Salitja, el mateix que apareix a la “Unió de veïns de Brunyola per perseguir bandolers” dos anys més tard”.