El jove Vidal d'Ermedans espiant l'amo de can Batlle d'Estanyol.
L'ermita de Sant Romà , al veïnat d'Ermedans de Brunyola.
El mas Cello.
“El veïnat d’Ermedans comprenia un grup de masos que abastava un territori d’uns 6 kms2, a la banda esquerra de l’Onyar, a l’entorn de l’ermita de Sant Romà, dividit entre les parròquies de Sant Fruitós de Brunyola i Sant Andreu d’Estanyol. Fins al segle XIX formava part de la baronia de Brunyola. El topònim s’ha anat oblidant i actualment hom diu el veïnat de Sant Romà”.
Aquesta regesta està extreta de l’article “La toponímia de l’antic veïnat d’Ermedans, de Brunyola (s.XVI-XVII)”que l’investigador Ricard Teixidor va publicar el 2011 en els “Quaderns de al Selva” i que podeu llegir en aquest enllaç.
En el procés sumarial d’en Serrallonga havia trobat referències als “Vidal d’Armedans” però no sabia on situar-los atès que aquest topònim (que significa “lloc d’ermitans”) és localitzable en diferents indrets del nostre país. Gràcies a l’article de Ricard Teixidor he pogut situar-lo ben clarament a Brunyola.
En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem dos masos d’aquest veïnat que havien estat fautors del bandoler: el mas Vidal i el mas Selló
En Serrallonga explica que ell no va estar en el mas atès que “jo conech molt be a pare y fill Vidals de la parroguia de Armedans y a be que jo no sia estat en llur casa tota via he hoit dir diverses vegades a Jaume Fadri y a altres lladres de la quadrilla que ells son estats diverses vegades en la qual dits Vidals los han donat menyar y beurer y tot lo que havien menester”.
Per la confessió del Fadrí de Sau sabem, a més, que el fill Vidal havia format part de la quadrilla : “lo Vidal jove ço es lo fill es vingut en nostra companyia diverses vegades armat de pedrenyals curts” i que “en una ocasió dit Vidal menor nos espia la casa den Batlle de Estanyol si be no la poguérem robar y me recorda nos ne ha espiades dos o tres altres”
Just darrera l’ermita de Sant Romà hi trobem el mas Selló. En aquest també hi localitzem un fautor dels bandolers, com explica en Serrallonga:
“jo conech molt be a T. Cello del lloch de Brunyola que es home de trafech y amich meu ...y en lo temps que la dita Joana es vinguda en ma companyia som estats dita Joana y jo en sa casa tres o quatre vegades y sempre hi arribavem entrada de fosch”
En Serrallonga explica que havia estat en diverses ocasions en el mas, d’on hauria obtingut aixopluc, menjar i fins i tot diners prestats pel propietari. Aquest també els hauria portat menjar i beure al bosc, en una ocasió que “hi ani en companyia dels sobredits Miquel Llunell de Brunyola y Salvi Camps y Planella menor y arribats tots quatre en casa dit Cello nos trague lo matex Cello y sa muller a menyar fora casa allí prop de la porta y alli menyarem tots junts”.
Ricard Teixidor explica que : “En la Unió de veïns de Brunyola contra els bandolers de 1630 hi apareixen Pere Salija, àlies Salló, com a cap de casa del mas Celló, i Rafel Vidal com a cap de casa del Mas Vidal”; es dóna així la circumstància en aquests masos els seus propietaris eren al mateix temps fautors i perseguidors d’en Serrallonga, explicant això la dubtosa eficàcia de les unions i sometents que pretenien encalçar bandolers en aquells temps.
Aquesta regesta està extreta de l’article “La toponímia de l’antic veïnat d’Ermedans, de Brunyola (s.XVI-XVII)”que l’investigador Ricard Teixidor va publicar el 2011 en els “Quaderns de al Selva” i que podeu llegir en aquest enllaç.
En el procés sumarial d’en Serrallonga havia trobat referències als “Vidal d’Armedans” però no sabia on situar-los atès que aquest topònim (que significa “lloc d’ermitans”) és localitzable en diferents indrets del nostre país. Gràcies a l’article de Ricard Teixidor he pogut situar-lo ben clarament a Brunyola.
En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem dos masos d’aquest veïnat que havien estat fautors del bandoler: el mas Vidal i el mas Selló
En Serrallonga explica que ell no va estar en el mas atès que “jo conech molt be a pare y fill Vidals de la parroguia de Armedans y a be que jo no sia estat en llur casa tota via he hoit dir diverses vegades a Jaume Fadri y a altres lladres de la quadrilla que ells son estats diverses vegades en la qual dits Vidals los han donat menyar y beurer y tot lo que havien menester”.
Per la confessió del Fadrí de Sau sabem, a més, que el fill Vidal havia format part de la quadrilla : “lo Vidal jove ço es lo fill es vingut en nostra companyia diverses vegades armat de pedrenyals curts” i que “en una ocasió dit Vidal menor nos espia la casa den Batlle de Estanyol si be no la poguérem robar y me recorda nos ne ha espiades dos o tres altres”
Just darrera l’ermita de Sant Romà hi trobem el mas Selló. En aquest també hi localitzem un fautor dels bandolers, com explica en Serrallonga:
“jo conech molt be a T. Cello del lloch de Brunyola que es home de trafech y amich meu ...y en lo temps que la dita Joana es vinguda en ma companyia som estats dita Joana y jo en sa casa tres o quatre vegades y sempre hi arribavem entrada de fosch”
En Serrallonga explica que havia estat en diverses ocasions en el mas, d’on hauria obtingut aixopluc, menjar i fins i tot diners prestats pel propietari. Aquest també els hauria portat menjar i beure al bosc, en una ocasió que “hi ani en companyia dels sobredits Miquel Llunell de Brunyola y Salvi Camps y Planella menor y arribats tots quatre en casa dit Cello nos trague lo matex Cello y sa muller a menyar fora casa allí prop de la porta y alli menyarem tots junts”.
Ricard Teixidor explica que : “En la Unió de veïns de Brunyola contra els bandolers de 1630 hi apareixen Pere Salija, àlies Salló, com a cap de casa del mas Celló, i Rafel Vidal com a cap de casa del Mas Vidal”; es dóna així la circumstància en aquests masos els seus propietaris eren al mateix temps fautors i perseguidors d’en Serrallonga, explicant això la dubtosa eficàcia de les unions i sometents que pretenien encalçar bandolers en aquells temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada