LES LOCALITZACIONS DE "SERRALLONGA, LA LLEGENDA DEL BANDOLER"

 

El "making of" del director Esteve Rovira conté seqüències de la recerca de localitzacions on fer el rodatge i també de la gravació d'escenes en aquestes localitzacions.

Hi apareix la Sala de Viladrau, la primera masia que van anar a veure però que van haver de descartar com a lloc de filmació perquè era impossible que hi arribessin els camions amb els equips. 

Van visitar la gran masia el juny de 2007. En el "making of" es veu l'exterior de la masia i també la cuina, que van reproduir en una altra localització.

Altres localitzacions que veiem són a Barcelona,Tiana, Santa Pau i Granera.

I al Collsacabra s'hi van rodar escenes dins la gran i història masia de l'Avenc de Tavertet. En el seu interior es va habilitar una cambra com si fos la sala de tortures que apareix al final del film.

En els prats situats a poca distància de l'Avenc, just sota la gran pedra de Rocallarga, s'hi va rodar també una de les escenes finals, en la que capturen els homes de la quadrilla d'en Serrallonga i aquest és perseguit i ferit per l'Antic.

Aquells mesos de 2008 Serrallonga va tornar al seu espai natural del Collsacabra gràcies a la màgia del cinema. 

EL MAKING OF DEL DIRECTOR ESTEVE ROVIRA

 

L’entusiasta col·laboració de l’Esteve Rovira, el director del film “Serrallonga, la llegenda del bandoler”, amb l’exposició Tresors d’en Serrallonga va tenir la seva màxima expressió en l’acte que vam fer el 19 d’abril de 2022 on vam comptar amb la seva presència i ens va explicar tota la seva visió sobre el personatge i el projecte cinematogràfic.

La seva intervenció va venir precedida per la projecció d’un “making of” molt especial.

Quan li vaig demanar la seva col·laboració em va dir que hi aportaria aquest “making of” fet expressament per a ell i per a l’ocasió.

En va resultar una pel·lícula de 49 minuts que segueix tota la producció des del guió il·lustrat fins a la composició de la banda sonora una vegada finalitzada la filmació del film. Pel mig hi ha totes les etapes: recerca de localitzacions on filmar, tria d’actors i lectures de guió, preparació de vestuari, entrenament amb cavalls i especialistes d’acció... i les diferents etapes de filmació començades l’any 2007.

Aquell dia tots els assistents a l’acte vam convenir que havíem assistit a la millor manera per a conèixer visualment  com es prepara i es desenvolupa un projecte cinematogràfic complex i ambiciós com aquell.

L’Esteve Rovira em va obsequiar amb el CD que conté el “making of”. Ara forma part de l’inventari de material creat al voltant d’en Serrallonga i és la demostració de la passió feta realitat d’un director de cinema català.

El motiu pel qual l'Esteve va fer aquest "making of" especial? Explicat per ell mateix, li va servir per a reviure de nou un període excepcional de la seva vida creativa, el que va anar entre pensar i aconseguir fer la pel·lícula. Un període a vegades esgotador, però que una vegada acabat deixava el buit que solen deixar les coses fetes intensament.

Aquest CD no només conté com es va fer un dels tresors cinematogràfics del nostre cinema, també conté la passió i generositat del seu creador. I Serrallonga ho va fer possible.

EL DOSSIER DE L'ESTRENA DE "SERRALLONGA, LA LLEGENDA DEL BANDOLER"

 

La filmació del film havia acabat el desembre de 2007 i tota la postproducció permetria arribar a l’estrena el novembre de l’any següent.

Amb motiu de l’estrena TV3 va editar un ampli i complet dossier que, ara sí, contenia absolutament tota la informació sobre el que girava al voltant del film: la sinopsi, els personatges, la fitxa artística, la fitxa tècnica, notes de producció i una síntesi de la participació de TV3 en el projecte.

L’estrena del film va generar tres productes de qualitat que ja he esmentat en aquest bloc i que també eren presentats en el dossier: la novel·la escrita per Rafel Vallbona , el disc amb la banda sonora de Joan Valent i el còmic de Niki Navarro i Quim  Bou.

L’estrena del film va disposar d’una campanya de promoció per tot el país, que va consistir en la presència d’un autobús publicitari que va fer rutes per tot Catalunya.

Aquest dossier és el millor document per adonar-se del producte final  aconseguit una vegada es va fer realitat la idea de l’Esteve Rovira.  Quan el llegeixes t’adones de la qualitat i de l’envergadura del projecte.

L’Esteve m’explica que després vindrien altres moments emotius: la participació en els festivals de cinema de Cannes i Shangai, la venda i emissió a més de seixanta països... però aquest dossier de l’estrena ha de ser, necessàriament, el punt culminant de tot l’esforç creatiu i logístic anteriors. El moment en que es visualitza, ara sí, que el somni del director ja s’havia  fet realitat.

EL DOSSIER INICIAL DEL PROJECTE CINEMATOGRÀFIC "SERRALLONGA, LA LLEGENDA DEL BANDOLER"

 

El film d’en Serrallonga estrenat l’any 2008 era un projecte personal de l’Esteve Rovira, qui l’havia començat a madurar a partir de l’any 2003. Aquell any la companyia teatral “Agraïts d’aguantar-nos” va començar a programar cada estiu les “Nits d’en Serrallonga” al monestir de Sant Pere de Casserres. Allò va ser l’espurna que va encendre la metxa que hauria de portar a la creació de la superproducció cinematogràfica.

El camí no va ser fàcil en un país com el nostre, amb una indústria cinematogràfica vinguda a menys i amb poca predisposició a posar en valor la seva pròpia història i els nostres propis personatges.

Una de les moltes fases per a fer viable l’ambiciós projecte va consistir, després de tenir el compromís de TV3 i de la productora Oberon Cinematogràfica,  en anar a trucar a les portes de productores, d’institucions i d’empreses privades que fessin aportacions.

Per a fer-ho es va elaborar un dossier inicial del projecte on s’explica el que es pretenia fer i també el context (destacant en això la referència al significat històric i mitològic del bandoler que es convertia en protagonista).

Es tracta d’un dossier molt visual que entra pel ulls. Conté la síntesi del projecte i poc text, doncs es recolza en infografies que recreen episodis i també en algunes parts de l’storyboard que ja s’havia elaborat.

En la portada hi apareix la foto característica d’un Serrallonga amb una mirada penetrant i un pedrenyal, amb barret i mocador a la cara, que esdevindria la imatge icònica i el cartell del film. Però el rostre del bandoler encara no és el de l’Isaac Férriz.

UNA IL·LUSTRACIÓ ORIGINAL DE MANFRED SOMMER

 

Aquests Reis de l’Orient m’han portat un tresor diferent.

Es tracta d’una il·lustració original de l’artista Manfred Sommer.

Manfred Sommer (1933-2007), de pare alemany i mare andalusa,  va ser un dibuixant de còmics que vaig llegir quan era jove. El seu personatge principal va ser Frank Cappa, un corresponsal de guerra pacifista i amb principis que li va servir per a fer una mirada crítica al conflictes en els quals es submergeix contínuament la Humanitat (2024 i res ha canviat).

L’autor va publicar en les revistes CIMOC i METROPOL. D’aquesta darrera també va ser un dels editors. I també va publicar en àlbum. Això era entre els anys 1980 i 1984, l’edat daurada del còmic per adults a Espanya. Acabat aquest període Sommer va tornar a la pintura i la il·lustració de llibres, camp que ja havia conreat.

Ho havia fet els anys seixanta i setanta. Sommer havia publicar còmics els anys cinquanta, però en les dècades següents va dedicar-se a la il·lustració per encàrrec d’agències europees i també la catalana Selecciones Ilustradas creada per Josep Toutain. Abans de tornar al còmic, els anys 80, també es dedicaria a al pintura clàssica.

El període d’il·lustrador de portades va ser molt prolífic. Moltes eren les portades de les novel·les populars de l’Oest americà i també romàntiques, que tan èxit van tenir en aquelles dècades. D’aquesta darrera temàtica és l’original que he aconseguit.

Com és habitual en aquest tipus d’il·lustració, la composició és ben simple: un noi i una noia ben guapots i amb estètica vintage. La influència de l’estètica americana hi és ben present. El dibuix és de gran format (50x70 cms) a diferència d’altres originals que he vist per Internet.

Aquest petit tresor el vaig aconseguir a la botiga de l’Encant de Gràcia, a Barcelona. En aquesta botiga  la Fundació ACIS hi ven productes de segona mà i els diners obtinguts es destinen a pagar beques per alumnes de tres escoles del barri del Carmel.

El dibuix em va agradar i vaig poder reconèixer la signatura de Manfred Sommer. Per tant,  em vaig emportar un tresor a casa i també vaig ajudar en l’escolarització de nois i noies que ho necessiten. Em vaig fer un regal solidari del qual estic molt content.

EL GUIÓ IL·LUSTRAT (STORYBOARD) DE "SERRALLONGA, LA LLEGENDA DEL BANDOLER"

 

Tota gran producció cinematogràfica es recolza en un storyboard o guió il·lustrat.

El guió il·lustrat és la primera aproximació visual a com serà la pel·lícula,  en dibuixos que solen ser senzills l’autor imagina com seran les seqüències, enquadraments  i els plans que es veuran en la pel·lícula. I serveixen de guia per a que el director i tot l’equip tinguin una pauta visual de com rodaran les escenes.

No és el dibuixant qui imagina totes les seqüències, sinó que ell ajuda a posar sobre una imatge allò que el director voldrà rodar a partir del guió escrit, per tant aquest darrer i el guió són qui orienten el dibuixant.

L’Esteve Rovira em va cedir per a l’exposició i ara guardo una part del guió il·lustrat del film.

Conté algunes de les escenes filmades en localitzacions que representaven el poble de Querós i el castell de Savassona.

En les xerrades que vam mantenir amb l’Esteve em va fer molta il·lusió que en digués que en el cas d’haver-nos conegut abans de la producció jo n’hauria pogut ser dibuixant. Naturalment hauria acceptat un oferiment així sense dubtar-ho.