dijous, 29 de juliol del 2010

IX ESTIU BANDOLER A VILADRAU




Durant tot el mes d'agost Viladrau celebrarà de nou les activitats del seu "Estiu bandoler". Exposicions, concerts, sopars, nocturnes bandoleres, teatre, visites guiades ... No us ho perdeu!.

dilluns, 26 de juliol del 2010

EXPOSICIÓ A VILADRAU


A partir del 30 de juliol i fins el 5 de setembre el Centre Cultural Europeu de la Natura a Viladrau tindrà oberta l'exposició "Serrallonga, paisatge i ficció de Ricard Dilmé".

Em van proposar fer una exposició amb una mostra dels meus còmics i he preparat una proposta en la qual, a partir de les pàgines dels meus còmics, presento els paisatges històrics que apareixen dibuixats, a banda d'intercalar-hi breus apunts sobre el procés d'elaboració dels meus còmics.

La modesta pretensió de l'exposició és mostrar i posar en valor els paisatges per on discorre l'acció en els meus còmics. Llocs històrics per on va passar en Serrallonga i que formen part també del treball de recerca de la meva filla (El tresor d'en Serrallonga).

La inauguració de l'exposició es farà aquest divendres dia 30 de juliol en l'acte de presentació de "L'estiu bandoler" a l'Hostal de la Glòria de Viladrau.

dimarts, 20 de juliol del 2010

SANT SEGIMON


El santuari de Sant Segimon s'alça per sobre la vall de la Sala, al terme de Viladrau. En els seus inicis era refugi d'ermitans i es data la seva existència d'ençà el 1290. L'actual edifici és del segle XVII, quan els ermitans el bastiren abandonant les primitives capelles a les coves de la cinglera.

Pel camí, entre la Sala i Sant Segimon, s'hi troba l'ermita de l'Erola, lloc on anaven els ermitans a l'hivern, per no quedar isolats per la neu i el fred.

En Serrallonga va estar a Sant Segimon pocs dies abans de ser detingut. Va anar a veure un seu cosí de Viladrau. Aquest familiar va deixar escrita la crònica d'aquella visita:


"De los fets que avui mateix, vint-i-dos de setembre de 1633, un servidor, Miquel Pallarès i Sala i veí de la parròquia de Viladrau ... m'ha començat explicant, tot i que jo ja en sabia alguna cosa per dites que corren per lo poble, que d'alguns mesos ençà viu amistançat amb una tal Joana ... M'ha contat que la seva quadrilla està desfeta i s'amaguen junts la tal Joana i ell des de lo passat estiu, en que s'hostatjaren prop del Canigó."

I en Serrallonga li va dir al seu parent:

"Miquel, ets l'únic parent en qui puc confiar, et demano que m'escoltis ja que tal vegada sigui aquest lo darrer cop que vinc a Viladrau, i no voldria morir sense treure'm del damunt una malura aqui en lo cor que no em deixa viure, i sé que tu, homo savi, ho entendràs".

"... ella (Joana Macissa) m'ha confessat que estava prenyada. Jo me só posat content i li he dit que lo millor fora portar-la al santuari de Sant Segimon del Montseny, on lo frare en Jaume em coneix i també els altres ermitants, i ara és allí".

Aquest document demostra que el bandoler va tenir un darrer fill amb la Joana Macissa, la seva darrera companya.

dimecres, 14 de juliol del 2010

EL CAMÍ DELS NYERROS


La secció de senderisme del Centre Excursionista de Terrassa ha creat un nou sender de Gran Recorregut (GR) amb el nom de "Camí dels Nyerros".

Aquest GR és una creació per a celebrar el centenari de l'entitat i han preparat i senyalitzat un sender de 256 quillòmetres que enllaça Terrassa amb Nyer, passant per les Guilleries, el Collsacabra i ascendint cap a Sant Joan de les Abadesses i Vallter. D'allí atravessa els Pirineus per la Portella de Mantet i s'arriba fins al castell de Nyer, al Conflent.

Amb aquest GR volen recuperar un dels camins històrics del nostre país, utilitzat en el segle XVII per en Serrallonga i altres nyerros per a refugiar-se en les terres de Tomàs de Banyuls. També van ser camins utilitzats per a la fugida a França després de la Guerra Civil, per al contraban i per a la transhumància de bestiar.

El Centre Excursionista de Terrassa ha preparat un programa de sortides que, mitjançant diferents etapes que comencen l'octubre d'enguany i finalitzen el juliol de 2011, aniran completant tot el recorregut.

Si esteu interessats en participar-hi podeu trobar informació en el següent enllaç:

- Camí dels Nyerros

dimecres, 7 de juliol del 2010

ESPINZELLA


El casal d'Espinzella és una gran casa forta situada a uns sis quilòmetres de Viladrau, en la carretera que que mena a Seva. L'any 1180 es converteix en residència senyorial i més tard es fortifica amb muralla i torre de guaita. El conjunt arquitectònic aplega edificacions romàniques, gòtiques i neoromàniques dels segles XII, XV i XIX, totes elles amb pedra rogenca que contrasta vivament amb els verds dels alxinars del voltant.

En el segle XVI la riquesa de la família Espinzella devia esmunyir-se com en altres casals i cases catalanes, per això trobem que l'hereu de la casa també va fer-se bandoler de la quadrilla d'en Serrallonga.

"... y heren lo hereu Spinzella de Viladrau que devien ser algunes tres hores de fosch que arribaren en dit Hostal den Martí de Viladrau ... Y en asso viu ques posaven a jugar (a cartes)".

Antoni Espinzella, l'hereu del mas, també va participar amb en Serrallonga en un dels seus primers i més coneguts robatoris, el del 8 de novembre de l'any 1623 al mas Boada de Salitja.

dijous, 1 de juliol del 2010

ESCENARIS : CIUTADELLA DE ROSES



A "Serrallonga bandera negra" em va interessar recrear el setge de la ciutadella de Roses, un important episodi militar de la Guerra dels Segadors ocorregut l'any 1645.

La vinyeta havia de ser de pàgina sencera i havia de contenir tots els elements del setge: els campaments i les trinxeres franco-catalanes, la ciutadella bombardejada, el paisatge amb la zona d'aiguamolls i el castell de la Trinitat al fons, la flota que mantenia el setge marítim i els moviments de tropes i llocs de comandament.

La inspiració la vaig trobar un un magnífic gravat d'èpoica, realitzat pel francés Sébastien de Pontault, sobre el mateix setge de 1645.

La perspectiva zenital de la pàgina, com també del gravat, està molt forçada; però no deixa de ser una "llicència artística" que permet, com aquells gravats històrics, facilitar la visió global dels fets i el seu entorn. Vaja, com si fos un mapa en relleu.