dimarts, 20 de juliol de 2010

SANT SEGIMON


El santuari de Sant Segimon s'alça per sobre la vall de la Sala, al terme de Viladrau. En els seus inicis era refugi d'ermitans i es data la seva existència d'ençà el 1290. L'actual edifici és del segle XVII, quan els ermitans el bastiren abandonant les primitives capelles a les coves de la cinglera.

Pel camí, entre la Sala i Sant Segimon, s'hi troba l'ermita de l'Erola, lloc on anaven els ermitans a l'hivern, per no quedar isolats per la neu i el fred.

En Serrallonga va estar a Sant Segimon pocs dies abans de ser detingut. Va anar a veure un seu cosí de Viladrau. Aquest familiar va deixar escrita la crònica d'aquella visita:


"De los fets que avui mateix, vint-i-dos de setembre de 1633, un servidor, Miquel Pallarès i Sala i veí de la parròquia de Viladrau ... m'ha començat explicant, tot i que jo ja en sabia alguna cosa per dites que corren per lo poble, que d'alguns mesos ençà viu amistançat amb una tal Joana ... M'ha contat que la seva quadrilla està desfeta i s'amaguen junts la tal Joana i ell des de lo passat estiu, en que s'hostatjaren prop del Canigó."

I en Serrallonga li va dir al seu parent:

"Miquel, ets l'únic parent en qui puc confiar, et demano que m'escoltis ja que tal vegada sigui aquest lo darrer cop que vinc a Viladrau, i no voldria morir sense treure'm del damunt una malura aqui en lo cor que no em deixa viure, i sé que tu, homo savi, ho entendràs".

"... ella (Joana Macissa) m'ha confessat que estava prenyada. Jo me só posat content i li he dit que lo millor fora portar-la al santuari de Sant Segimon del Montseny, on lo frare en Jaume em coneix i també els altres ermitants, i ara és allí".

Aquest document demostra que el bandoler va tenir un darrer fill amb la Joana Macissa, la seva darrera companya.