dijous, 25 de febrer del 2010

L'ORDRE DE LA BANDERA NEGRA



En el còmic "Torna Serrallonga 1640" el meu ressucitat bandoler vesteix de rigurós negre atès que el rector de Castanyet li proporciona les armes i el vestuari de quan aquest havia format part d'una misteriosa ordre religiosa anomenada "Bandera Negra".

Naturalment en el meu segon còmic -"Serrallonga, bandera negra"- el mateix títol ja adverteix que aquesta ordre religiosa adquireix protagonisme.

Aquests esbossos corresponen a alguns dels personatges que formen part de l'ordre de la bandera negra.

SIRENES



En el tercer volum de la saga "Els companys del crepuscle" , titulat "El darrer cant dels Maleterre, Bourgeon relatava una història on l'icona de les sirenes de dues cues prenien molt de protagonisme. Aquesta icona em va sorprendre i agradar, la sirena de dues cues apareixia en diferents moments de la història i l'autor l'utilitzava com un element simbòlic amb una forta càrrega eròtica en la història.

La sirena de dues cues és una imatge molt utilitzada en la edat mitjana i resulta ser un ésser mitològic que representa la seducció i l'atracció carnal. És un mite negatiu (no podia ser menys en una època d'obscurantisme eclesiàstic) i, per això, junt amb dracs, arpíes i altres bestiones, era representada als exteriors de les esglésies i en capitells d'alguns claustres romànics.

Com que la figura és molt atractiva pel meu gust, la vaig reproduir en una de les vinyetes del còmic "Torna Serrallonga 1640", en concret en el claustre de la catedral d'Elna.

En algunes escapades i viatges he retratat alguns exemplars de capitells i escultures de sirenes amb dues cues. N'he trobat al claustre del monestir de Ripoll, a la portalada de la catedral de la Seu d'Urgell, la del claustre de la catedral d'Elna i també en l'església de Santa Maria dei Fiori a Lucca.

La sirena de dues cues és, al meu entendre, una de les icones fantàstiques més belles que he trobat.

AUTORS DE REFERÈNCIA (1) : FRANÇOIS BOURGEON



Em permetré recomanar-vos tres autors de còmic i les seves obres que han estat una referència per a mi i que crec que mereixen ser llegits per a descobrir fins a on pot arribar la qualitat dels professionals.

Tots tres són autors francesos , doncs aquell és el país on més han conreat el còmic d'arrel històrica.

El primer és François Bourgeon i les dues obres que recomano són "Els companys del crepúscle" i "Els passatgers del vent" (malauradament no s'han editat mai en català).

"Els companys del crepúscle" van ser editats per Norma Editorial cap a finals dels anys vuitanta. Eren tres toms que s'han editat l'any 2009 en un integral recopilatori de la mateixa editorial, per tant es poden trobar.

Aquesta obra, ambientada en l'edat mitjana passeja pels mites del paganisme i s'ambienta perfectament en una fosca França del segle XV malmesa per la Guerra dels Cent Anys. És una estranya barreja de fantasia i realisme històric que no deixa indiferent a qui la llegeix.

Crec que també és el còmic que millor ha sabut copçar el realisme dels escenaris medievals , la mitologia d'aquella època ... en definitiva, un veritable tractat sobre la vida, els costums, l'arquitectura, les pors i la transició de l'edat antiga cap a l'edat moderna.

És tant elevat el contingut històric d'aquest còmic que l'any 1992 l'editorial Casterman va editar un llibre "Dans le sillage des sirènes", on l'escriptor Michel Thiébaut desgrana tots els elements de la saga que van inspirar Bourgeon i tots els que queden reflectits en l'obra.

L'any 2006 vaig adquirir aquest darrer llibre en un viatge a França i vaig adonar-me del virtuosisme de Bourgeon en el procés de documentació i ambientació de tota l'obra, com també el treball d'investigació per a recollir els mites i costums de l'època.

dimecres, 24 de febrer del 2010

DURBAN-CORBIÈRES , AVUI (i 2)



El mes d'octubre de l'any passat vam resseguir les passes d'en Serrallonga per terres franceses amb la família.

Un dels llocs que visitàrem fou Durban-Corbières, a la comarca de les Corberes, a 65 quilòmetres al nord de Perpinyà.

Vam poder visitar el castell dels senyors de Durban i constatar la importància que devia tenir en els seus bons temps. Avui està força enrunat, tot i que conserva el parament de la façana nord i una de les torres medievals, però s'identifica perfectament que devia ser un castell-palau important atès que la seva planta és força gran i s'hi entreveuen un bon nombre d'estances interiors, a banda de finestrals gòtics que senyorengen en els panys de murs que queden dempeus.

Entre aquestes estances hi vam veure una porta amb reixa que condueix a una mena de soterrati que , per a la nostra imaginació, podria ben ser la presó on el 1631 hi foren reclosos el Fadrí de Sau i els altres lladres de la quadrilla.

La família Glêon eren Barons de Durban, Vescomptes de Perillós i senyors de Jonquères, Feuilla, Trelles i Montalba. Una família noble documentada ja en el segle IX i molts d'ells militars al servei del reialme i la república francesa.

Durban havia estat en el passat terra fronterera amb Catalunya i per això es poden visitar molt a prop seu alguns dels castells càtars com el d'Aguilar. Es tracta d'una comarca agrícola dedicada al conreu de la vinya i l'elaboració de bons vins, amb moltes cooperatives i domaines on degustar-los i adquirir-los.

Més informació de Durban a: www.contree-durban-corbieres.com

dilluns, 22 de febrer del 2010

DURBAN I LA FI DE LA QUADRILLA (1)


El municipi de Durban es troba situat en al comarca de les Corberes franceses.

Abans del Tractat dels Pirineus aquesta era terra fronterera i quan en Serrallonga i els seus fugien a França es solien refugiar per aquests verals.

En el segle XVII els senyors del castell de Durban havien donat acollida en diverses ocasions en Serrallonga i els homes de la quadrilla, però això va canviar el mes de novembre de 1631.

Va ser aquell any quan Oliver de Gleu, senyor de Durban, va empresonar al Fadrí de Sau i cinc lloctinents més d'en Serrallonga: Pere Joan Plaer, Jaume Viola, Guillem Estany, Lo Clavell i Rafael Melianta (el germà del Fadrí).

Joan Cortada transcriu en el seu llibre la declaració d'Oliver de Gleu:

"Farà un mes a poca diferència que en el poble de Durban, del regne de França, del qual jo soc senyor, vaig saber que alguns espanyols anaven fugitius i perduts per dit regne, i sabent que estaven hostatjats en l'hostal de dit poble de Durban, en companyia del noble Bertran de Pompadur, caballer de l'hàbit de Sant Joan, i d'altres persones de la meva casa, vaig anar a aquell hostal, i vaig veure en ella als referits espanyols que estaven descansant en un paller de dins de l'hostal, i en el mateix punt els vaig empresonar i els vaig fer portar al castell de Durban".

Els bandolers van ser lliurats a l'agutzil espanyol Bernat de Cabrera, qui pagà a Oliver de Gleu la quantitat de nou-centes lliures pel servei. La detenció del Fadrí de Sau a Durban marca l'inici de la decadència de la decadència d'en Serrallonga, doncs aquest va canviar la pena capital per la de remar a galeres a perpetuïtat a canvi de fer una extensa delació dels fautors de la quadrilla.

La confessió del Fadrí de Sau, a partir de la seva captura a Durban, va permetre a les autoritats disposar d'una extensa relació dels col·laboradors d'en Serrallonga al nostre país i, amb això, privar-los del suport que disposaven i que els havia permès actuar amb garanties fins aquell moment.

dimecres, 10 de febrer del 2010

D'ARTAGNAN A CATALUNYA


En el còmic "Serrallonga, bandera negra" apareix el popular D'Artagnan lluitant en diferents escenaris del nostre país. Una llicència històrica? .Doncs, no.

El veritable comte de D'Artagnan va arribar a participar en la nostra Guerra dels Segadors.

Durant la Guerra dels Segadors, el 1642, Cotlliure i el seu castell , que romanien a mans dels espanyols, van ser assetjades per les tropes franceses que dominaven els puigs del voltant i que tenien bloquejat el port amb una flota de guerra. A conseqüència del setge i privats d'aigua, les tropes espanyoles es van acabar rendint.

L'assalt de la ciutat i el castell el varen fer uns 10.000 homes del rei Lluís XIII i , entre aquests, hi havia D'Artagnan. També va particpar en les operacions contra Perpinyà i Aire, que van servir per a que els francesos ocupessin tot el Rosselló català.

Gatien de Courtilz , en el seu llibre sobre les memòries de Charles de Batz-Castelmore, també indica la participació de D'Artagnan en el setge de Lleida , l'any 1646. La ciutat, en poder dels castellans, fou objecte d'una gran campanya ordenada pel virrei Henri Harcourt de Lorena, en la qual hi participaren diferents regiments francessos i catalans. Els catalans i francesos no van aconseguir prendre la ciutat.

Com a militar francès D'Artagnan va participar activament en la Guerra dels Segadors. Això també ha quedat plasmat en la literatura. Així, per exemple, l'escriptor Emile Pagès, en la seva novel·la "Une aventure de d'Artagnan" (any 1936) també situa el personatge en la campanya militar de Catalunya, en aquesta ocasió al costat d'un altre famós personatge de la literatura: Cyrano de Bergerac.

dilluns, 8 de febrer del 2010

CHARLES DE BATZ-CASTELMORE , D'ARTAGNAN



D'Artagnan és un dels personatges literaris més universals. Tothom coneix les seves aventures. El que no és tan conegut és que es tracta d'un personatge històric que realment va viure en el segle XVII.

El seu nom era Charles de Batz-Castelmore, comte de D'Artagnan (1613-1678).

Era fill de Bertrand de Batz i Françoise de Montesquieu, nobles de la regió de Gascunya. Va nèixer al castell familiar de Castelmore, en el poble de Lupiac, a l'actual comarca francesa de Gers.

L'any 1640 va anar a París a fer carrera militar amb els seus tres germans i el 1644 es va incorporar a la companyia de Mosqueters del rei Lluís XIV.

No va estar mai sota les ordres del cardenal Richelieu, sinó del successor d'aquest, el cardenal Nazari, qui va ser sempre el seu protector. L'any 1667 va obtenir el grau de Capità dels Mosqueters del Rei, el càrrec més il·lustre de l'exèrcit francès.

Va morir en la guerra de França amb Holanda, en el decurs del setge de Maastricht.

Un altre mosqueter francès i posterior assagista, Gautien de Courtliz de Sandras, va escriure i publicar l'any 1700 un llibre sobre la vida de D'Artagnan : "Mémoires de Monsieur d'Artagnan, capitaine leutenant de la première compagnie des Mousquetaires du Roi".

Alexandre Dumas va inspirar-se en el personatge històric per a escriure posteriorment, l'any 1844, la novel·la "Els tres mosqueters", popularitzant definitivament i arreu el personatge de D'Artagnan.

Avui en dia hom pot apropar-se a les terres gascones del veritable mosqueter. A la ciutat d'Auch, la capital del Gers, una escultura recorda el personatge en les escales monumentals que menen fins a la catedral i en poble de Lupiac, a banda de veure-hi el castell de Castelmore, hi ha un centre d'informació dedicat al seu més il·lustre fill.


diumenge, 7 de febrer del 2010

EL MUSEU DEL FUMETTO DE LUCCA




El darrer cap de setmana de gener vam fer amb un petit viatge a les ciutats de la Toscana italiana de Florència, Pisa i Lucca.

En aquesta darrera vam poder visitar el "Museo nazionale del fumetto e dell'immagine", el museu del còmic d'Itàlia.

Lucca és la capital del còmic en aquell país, amb un festival anual dedicat i aquest museu. Ni el museu ni el festival es poden comparar al francès d'Angoulême, però si que serveixen per acostar-se als autors italians i la seva obra.

El museu de Lucca ha buscat més l'exposició temporal que no pas l'exposició permanent d'obres originals. El que hi exposen ara és una mostra de còmic de ciència-ficció i fantasia , partint del personatge històric de Galileu Galilei com a eix vertebrador. Aquesta exposició hi serà fins el març d'enguany.

Altres parts del museu estan dedicades a il·lustracions del personatge Pinotxo i també hi ha una mostra d'originals del dibuixant italià Sergio Toppi.

La web del museu és: www.museoitalianodelfumetto.it.

El festival del còmic de Lucca es celebra cada mes d'octubre. La web del festival és : www.luccacomincsandgames.com.

SERRALLONGA 1987 (9)