ELS TEATRES DE PAPER

 

Abans, molt abans que existissin els divertiments tecnològics d’avui en dia, molts nens havien passat les tardes de maneres avui impensables. Jugaven amb la literatura, amb la història, amb els prínceps, les bruixes, les fades i els espadatxins.

Uns retallaven els decorats i els personatges, els enganxaven sobre cartró i inventaven una gran aventura, dins l’espai escènic d’un petit teatre de paper, cartró i fusta que també havien muntat.

Jugaven als teatres de paper.

Els teatres de paper van ser un divertiment molt popular durant el segle dinou i fins la meitat del segle vint.

El primer va aparèixer l’any 1808 a Anglaterra, on l’impressor  William West va comercialitzar el primer “Toy Theater”. Fulls litografiats on els compradors retallaven els personatges teatrals, els decorats o les estructures del frontal del teatre. A ell el va seguir un jove empresari, Benjamin Pollock, que va popularitzar els fulls a un penic (en blanc i negre) i dos penics (en color). Charles Chaplin va ser un dels habituals de la seva botiga, on acudien nens i nenes carregats d’il·lusió - i pares- a comprar els retallables.

Els teatres de paper es van divulgar per tot Occident. A la península ibèrica van entrar per Catalunya (no podia ser d’altra manera), on els editors van importar la moda francesa.

Barcelona va ser el lloc de naixement dels teatres de paper catalans. Els editors Joan Llorens (el mateix editor de moltes auques i plecs de canya i cordill)  i Antoni Bosch van ser els primers en editar fulls amb figures retallables però d’ombres xineses.

Els grans editors, però, van ser els catalans  Paluzie i Seix Barral.

Esteve Paluzie, prestigiós pedagog i editor nascut a Olot, va crear la “Estamperia econòmica Paluzie” i es va centrar en la producció de làmines en color per a retallar, incloent algunes de marcat caràcter català com les dedicades a les fetes populars de Barcelona i altres amb figures de soldats de paper retallables.

A partir de 1865 Paluzie va iniciar una ingent producció de làmines retallables, inspirades o copiades de les que editava Imagerie Pellerin a França, amb multitud de personatges , decorats, fons d’escenari, bambolines, proscenis... per a crear tot un món de petits espectacles teatrals. Una producció realment ingent i variada.

Ja en el segle XX la darrera revolució va arribar de la mà de l’editorial  Seix Barral. Els seus models de “Teatro de los Niños”, alguns de veritable luxe, eren molt ben elaborats. Amb diferents tipus d’embocadures o proscenis, fabulosos decorats, diferents telons i llibrets amb els que poder llegir i conduir l’obra de teatre que es representava.

El teatre de Seix Barral es va continuar editant fins el 1953. Per aquelles dates els teatres de paper van deixar de ser una joguina popular i van començar a esdevenir un entranyable record del passat i també un cobdiciat objecte de col·leccionisme.

TERRA MÀRTIR

 

Anar a la Terra Alta, a banda del turisme etnològic o la vida reposada, és fer un viatge a un moment molt dur de la nostra història: la Guerra Civil.

Aquesta terra va ser castigada durant els 115 dies de la sagnant Batalla de l’Ebre i, afortunadament, en comptes d’esborrar la memòria, aquí s’ha fet tot el possible per a mantenir-la.

La Generalitat  i les entitats locals han identificat espais de la memòria, han museïtzat el territori i han una xarxa de centres d’interpretació per a que podem recular i conèixer el que aquí va passar, recordar i treure’n aprenentatge.

Nosaltres hem fet una ruta circular per tota la comarca que ens ha permès descobrir espais d’homenatge, llocs que van patir martirologi, vestigis de la lluita i centres d’interpretació.

Hem vist les posicions dels comandaments republicà, al memorial de Camposines, i franquista, al coll del Moro.

Hem visitat el centre d’interpretació 115 dies a Corbera d’Ebre, imprescindible per a conèixer la síntesi de tota la Batalla de l’Ebre. I en el mateix poble també hem caminat per les ruïnes del poble vell, que va ser devastat per les bombes i abandonat per a que quedés un record físic i en pedra d’aquella tragèdia.

I hem caminat entre trinxeres, al Berrús i a la Punta del Duc, o ens hem endinsat pels foscos túnels del fort d’en Blario, tot per a trepitjar el mateix reducte on van patir i sobreviure els soldats republicans.

No hi ha cap altra comarca al nostre país per a recordar el que va passar, recapacitar sobre les guerres i maleir que la dreta franquista sortís victoriosa i encara avui tingui el poder.

TERRA ALTA I RIBERA D'EBRE: EL RIU SEC QUE PARLA AMB EL RIU EBRE

 Hem fet una escapada de cap de setmana a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre i després de creuar-nos diverses vegades amb el “riu Sec”, ens hem adonat que aquesta és la definitòria del viatge: una Terra Alta explicada pel seu “riu Sec”, envoltada pel nord-est per un riu que dóna nom a una comarca, la Ribera d’Ebre.

I més enllà d’aquesta presentació genèrica hi ha el detall.

A la Terra Alta petits pobles de pedra o de parets amb calç pintada de blauet i altres colors ocres. Tots ells enfilats en  suaus carenes i pujols, on hi van a buscar alçades i protecció. Dominats per grans esglésies d’estil barroc i alts campanars que volen ser far o torre de vigia.  Amb carrerons força protegits per porxades i arcades. I amb alguns palauets també barrocs que evoquen la presència d’algunes famílies riques.

Corbera d’Ebre, Gandesa, Batea,  Vilalba dels Arcs, La Poble de Massaluca, la Fatarella i Pinell de Brai s’inscriuen en aquesta paleta de pobles.

Entre uns i altres, terres de conreu i secà, amb oliveres, ametllers en flors i vinya, molta vinya, la que serveix per a produir els valorats vins de la comarca. I ermites, moltes ermites.

La geografia s’emmarca entre  les rabioses parets de pedra dels Ports i la serra de Pàndols, al sud; la terra castigada del Matarranya a l’Oest i les ondulacions que es deixen caure a les aigües del pantà de Riba-Roja al Nord.

A llevant el riu Ebre, que dóna nom a la comarca de la Ribera d’Ebre.

Aquí trobem pobles que remullen els peus a la gran llera del riu i s’hi emmirallen: Mora d’Ebre, Mora la Nova, Miravet  (un dels pobles més bonics del país) i Flix, són els que hem visitat. Al seu voltant grans extensions de fruiters que ara estan en flor i records en pedra  de la importància històrica del riu: els castells de Miravet, Mora d’Ebre o Flix.

Aquest és el contrast de les dues comarques, explicat de manera metafòrica pel la conversa que tenen el riu Sec i el riu Ebre.

SERRALLONGA A "CANZONI SU BANDOLERI"

 

Dues cançons tradicionals sobre en Serrallonga apareixen en un disc i un llibret produïts l’any 2016: “Cançons de bandolers i lladres de camí ral”.

Vladimir Morales, músic d’Algemesí, va ser el responsable del projecte, consistent en fer un recull de cançons de tradició oral de diferents èpoques i recopilar-ho en una gravació, un llibret i una proposta didàctica amb il·lustracions de Carme Girbés.

Les cançons estaven extretes del llibre, amb el mateix nom, que Josep Gibert va publicar l’any 1948 i que després es reedità el 1998.

Un treball presentat com a “treball valuós, inclassificable, original i irrepetible. Un disc que recrea el món del bandolerisme, sobre melodies tradicionals i textos de tradició oral catalana, on hi trobem l’alè romàntic de rebel·lia i inconformisme que recorre les notes i històries dels temps dels bandolers”.

En el llibre hi trobem l’explicació del fenòmen històric del bandolerisme, les lletres i les partitures de les cançons. En el CD els tremes versionats per Vladimir Morales.

Serrallonga no hi podia faltar amb les seves dues cançons tradicionals: “Les ninetes ploren” i el “Don Joan de Serrallonga”.

Les cançons es poden escoltar a la plataforma Youtube. El treball complet es va editar en català, en castellà i també en una edició bilingüe català-italià. Aquesta darrera, amb el títol “Canzoni su bandoleri” és el que he afegit a la meva col·lecció.

"DON GIOVANNI DE SERRALLONGA" A LA REVISTA NOVELLE FILM

 

La presència del popular actor italià Amedeo Nazzari, en el paper protagonista de Don Joan de Serrallonga de la pel·lícula de producció catalana de 1949, va ser prou motiu per a que el film s’exportés a Itàlia uns anys més tard.

Això sí, van canviar-ne el tíol i va passar a ser “Il ribelle di Castiglia”. El nou argument, segons un document oficial del Servei de Cinematografia del govern italià,  situava l’acció a Castella del 1600 i els enfrontaments dels nyerros i cadells també en aquella regió. El nostre Serrallonga passava a ser Don Giovanni di Serrallonga.

La popular revista italiana “Novelle film”, editada a  Milà, publicava en el seu número 188, el 28 de juliol de 1951, un article i una portada dedicada a la nostra  pel·lícula.

En la portada, a tot color, hi apareix una gran fotografia dels actors protagonistes, Amedeo Nazzari i Maruja Asquerino.

A l’interior, tres pàgines explicant de principi a fi l’argument de la pel·lícula i il·lustrades amb diferents fotografies de la mateixa.

L’argument, al final, és el de la pel·lícula original. L’enfrontament de Serrallonga amb els Torrelles. I els escenaris no tenen res a veure amb Castella, doncs continuen essent Barcelona i els Pirineus (en comptes de les Guilleries).

Un luxe de revista per a conèixer la trama i els protagonistes de la pel·lícula dedicada a Don Giovanni de Serrallonga.

LA RUTA D'EN SERRALLONGA A SANTA COLOMA

 

Dissabte passat vuitanta caminadors i caminadores van superar els vint-i-set quilòmetres de la Ruta d’en Serrallonga a Santa Coloma organitzada pel Centre Excursionista Farners.

Dissenyada per a conèixer els racons, masies, camins i boscos que el bandoler va trepitjar en el segle XVII. Des de la gran masia de l’Albó, on era ben acollit, fins els boscos de ca l’Agustí, on el van atrapar. Tot pujant i baixant per les carenes que envolten la magnífica vall de Castanyet.

El recorregut estava amarat d’història que els participants podien conèixer mitjançant enllaços de QR que els hi portaven.  I també de cançons tradicionals sobre el bandoler.

Tot això en alguns dels llocs més emblemàtics i bonics de Santa Coloma. Grans pairalies com l’Albó, l’històric hostal del Malcuynat o de l’Espinau, la masia del Surós i la seva panoràmica a la plana, o el concorregut coll de Ruscall.

El paisatge etern: les fondalades fresques, els centenaris castanyers, els boscos de sureres...

I per acabar una sorpresa. L’atracament d’un bandoler i un bon traguinyol de ratafia per a curar-se de l’espant.

Donar a conèixer la història i el paisatge de Santa Coloma és un orgull per a la gent de Santa Coloma i les nostres entitats. I el bandoler Serrallonga, en aquest cas, és un bona excusa per aconseguir aquest propòsit.

Crec que vam aconseguir el propòsit. La gent s’ho va passar bé. Ens ho vam passar bé. I continuarem  fent-ho.

PEL TERRITORI SERRALLONGA DE SANTA COLOMA

 

 

Demà dissabte 5 de juny farem amb el Centre Excursionista Farners la "24'5a Ruta d'en Serrallonga" pels entorns de Santa Coloma. 24'5 perquè ens reservem per a l'any vinent la programació especial de la 25a edició que no vam poder fer el 2020 a causa de la pandèmia.

Farem una ruta circular per sobre la vall de Castanyet. Un recorregut que he fet diverses vegades i que ens trasllada com cap altre als espais que va trepitjar el bandoler l'any 1633, quan en el crepuscle de la seva història s'amagava per aquests verals.

Hem estat preparant  la ruta amb moltes ganes, per a que la gent pugui gaudir de la història i el paisatge. Un més dels entorns naturals de gran valor que tenim a Santa Coloma de Farners.

Els caminadors hi trobaran punts d'informació, música i alguna sorpresa al llarg del camí. 

La meva intenció en  particular, és que els caminadors i caminadores mirin aquest territori amb els mateixos ulls que jo els miro quan hi camino: percebent la història del bandoler i també la història popular de la gent que hi va viure. Una mirada que ens trasllada molt més enllà del que veiem. Una mirada que ens trasllada al passat i a tota la vida que va bullir en els boscos, les masies, els camins, les fondalades i els cims.

Això és el veritable "territori Serrallonga" de Santa Coloma de Farners.  

Això és el nostre veritable tresor.

EL MOLÍ DE BROTONS: UN LLOC IMPRESCINDIBLE DEL NOSTRE PAÍS

 

El molí de Brotons és un exemplar únic demolí fariner troglodític (construït aprofitant una balma de pedra) al nostre país. Aquesta concepció única i el paratge en conjunt (les altes parets de pedra, el salt d’aigua, la llacuna que s’obre davant) donen forma a un lloc tan fantàstic que, al meu parer, hauria de ser vist per tot català almenys una vegada a la vida.

En pocs llocs s’hi condensen paisatge, natura i història (i tragèdia) humana com aquí.

Per arribar-hi hi ha diferents itineraris, tots per fer a peu, que surten de Moià o del molí de la Fàbrega, en la carretera C-59 en direcció a Castellterçol.

Aquesta ruta és un regal per al caminant.  L’entorn natural és atractiu, amb bosc de pi roig i algunes panoràmiques interessants. Però el que la fa diferent és que en diferents moments creuem i fins i tot caminem per la llera de dues rieres, la de Marfà i la de la Fàbrega.

Els salts d’aigua, la llera de pedra on l’aigua serpenteja o el joc de creuar les rieres fa molt entretinguda la ruta.

També hi trobem altres lloc interessants com el molí de Marfà i els prats dels seu entorn; i sobretot la font de la Tosca. Una cavitat formada per una gran formació de travertí molt pintoresca.

I deixem per al final el gran regal de la ruta: el molí de Brotons.

Una construcció única, a la que s’arriba caminant sota una gran balma que li servei també de teulada. La visita al seu interior permet veure com s’insinuen les estances dels antics habitants i, ben clarament, el forat del carcabà i la superfície que ocupaven les moles de pedra del molí.

SI l’interior és interessant, l’exterior encara ho és més. La fotografia que s’obté parla per si sola i no necessita descripció.

El molí de Brotons. Un d’aquells llocs on et reafirmes que tenim un país magnífic.

Nosaltres vam completar el dia (a banda de fent un bon dinar) amb dues visites més a dues interessants balmes del Moianès: l’espluga de Sant Quirze Safaja i la masia de les Esplugues de Castellcir. Una bona mostra dels tresors geològics d’aquella comarca.