divendres, 25 de febrer del 2011

UNA VISIÓ DEL BANDOLER DE L'ANY 1931

En el número 26 de la revista Nosaltres Sols, publicada el 3 d'octubre de 1931, apareixia aquest article d'opinió que jo trobo ben actual.

En ell es rememora la figura del bandoler i , tot i reconèixer el seu caràcter de malfactor, hi apareix un punt d'admiració o simpatia per aquella visió més romàntica del lladre que repartia el seu seu botí i es jugava la pell portant una vida bandolera.

El més actual de l'article és quan diu que "avui, els bandolers van vestits d'etiqueta i maniobren amb tota la impunitat". La frase és ben contemporània i jo l'he utilitzat en algunes de les conferències que he fet.

No podem excusar i redimir els bandolers i lladres del segle XVII, però podem arribar a entendre que en aquella època de penúries -com d'altres al llarg de la història- alguns homes i dones veiessin en el bandolerisme una manera de sortir endavant i poder menjar.

Rés a veure amb els lladres d'etiqueta d'avui en dia -especuladors de la banca, Fèlix Millet, alguns polítics corruptes...- que roben impunement sols per ambició desbocada.

No ens ha d'estranyar, doncs, que la simpatia pels nostres bandolers es mantingui des del segle XVII, passant per l'any 1931 i arribant fins els nostres dies.

dimecres, 23 de febrer del 2011

PERSEGUINT EN SERRALLONGA A VIDRÀ ? (i 2)


Tot i les declaracions que Joan Robert i Pere Oliva feren contra el batlle de Vidrà i Vallfogona aquest es defensà.

En el procés sumarial d'en Serrallonga hi ha les declaracions del batlle , Llorenç Piella, en les quals diu que essent autoritat municipal va fer actuacions per atrapar el bandoler. Aquestes declaracions ens serveixen per a il·lustrar el procediment de busca i captura dels bandolers en aquella època.

"Essent jo balle hoi a dir algunes vegades que en les jasses dels pastors de Collfret ... y aixi per sa captura fiu moltes diligenties y alsi sometent moltes vegades y tambe sense sometent lo he perseguit y nunca he pogut tenir sort en poderlo topar".

Segons el batlle en tenir notícia de la mort d'un traginer a Coll de Canes "alsi sometent y ani cercant al Serrallonga sis o set vespres arreu vellant totes les nits ab dotse fadrins".

El sometent era tota una institució a Catalunya que va sobreviure fins el segle passat. Era una milícia urbana de protecció en la qual s'obligava a participar als homes dels pobles, eren armats i el seu cost el pagava a mitges el senyor de la contrada i el comú (ajuntament). Els membres integrants de la milícia eren cridats a toc de campana -cridar a sometent- i havien d'acudir forçosament a la crida. En el període de màxima activitat del bandolerisme molts sometents foren cridats a perseguir els lladres.

Com es pot veure en la declaració del batlle de Vidrà la persecució dels lladres podia durar dies i setmanes. Si fem cas de les seva versió en una ocasió va perseguir en Serrallonga per les muntanyes del Cabrerès durant cinc setmanes seguides:

"Jo he perseguit a dit Serrallonga moltissimes vegades aixi de dies com de nits y ab sometent y sens sometent y en una ocasio lo persegui ab lo sometent quoranta y sinch dies".

Finalment, en descàrrec seu i contradint les declaracions d'aquells que l'acusaven de no perseguir el bandoler, el batlle Llorenç Piella declara : "Y jo sempre so estat molt obedient dels ordens de sa excellentia sens que hage dexat de acudir un punt a al obligacio de mon offici".

dimarts, 22 de febrer del 2011

PERSEGUINT EN SERRALLONGA A VIDRÀ ? (1)


He explicat que diferents nobles i eclesiàstics, com també pagesos i pastors, van donar protecció a la quadrilla d'en Serrallonga i això els va permetre moure's amb més tranquilitat per les zones on actuaven. També els donaven protecció batlles i autoritats municipals, com els de Queròs, Susqueda o Sau. Hi ha un passatge que il·lustra aquest fet.

En les darreries de al seva vida en Serrallonga i la Joana Massissa s'amagaven , entre altres llocs, per les muntanyes del Cabrerès , per les jasses de Collfred i Ciuret.

El mes de setembre de l'any 1633 les autoritats interrogen Joan Rubert, llaurador natural de Sant Quirze de Besora:

"Dich que de dos anys a esta part Joan Sala y Serrallonga cap de quadrilla reve per aquelles parts de Collfret Pla Traver y altres circunvehines com son Col de Siuret y altres partides del terme de Vidra y Callfogona que tot es districte y jurisdictio del balle de Vallfogona".

"Serrallonga se estave sens que tingues persequtio alguna ni menos que se haya alsat sometent contra ell ... anave ab una dona mata un traginer de Ribes al coll de Canes".

"Y mai Lorens Piella, balle que les hores dere de Vallfogona y per conseguent del terme de Vidra per ser tot una jurisdictio ha feta ninguna diligentia ni alsat sometent contra dit Serrallonga ... ans be veya jo que totom feya admiratio que dit Serrallonga ab sa dona estiguessen en la jurisdictio de Vidra y Vallfocona ab tant descans y tant de temps sense quye dit Piella balle lo perseguis y esta es la veritat".
El relat de Joan Rubert a les autoritats denuncia que el batlle de Vindrà, Llorenç Piella, no havia perseguit mai a en Serrallonga i la Joana i que aquests s'havien amagat impunement pels llocs de la seva jurisdicció.

En els mateixos terme ho afirmava un altre testimoni, un tal Pere Oliva: "Joan Sala y Serrallonga ab una dona es estaven per aquelles partides del terme de Cidra molt descansat de tal manera que totom sen espantave sens que los offitials ordinaris com son balles y altres de dita jurisdictio fessen ninguna diligentia publica en persequtio de dit Serrallonga".

dilluns, 21 de febrer del 2011

EL ROCAR DE SANTA COLOMA




La darrera sortida al paratge de les Estunes de Porqueres , aquell entramat de pedra i escletxes dins del bosc, em va remetre immediatament a espais de jocs de la nostra infantesa. Tots tenim guardats en el record algun lloc especial on jugàvem de petits.

Un d'aquests llocs el tinc ben aprop de casa: el rocar de les muntanyes de Santa Coloma.

Les muntanyes de Farners i Santa Coloma, les darreres estibacions de les Guilleries quan ja es deixen caure a la plana, estan formades per un subsol de pedra granítica, afloren arreu grans blocs que amb l'erosió i el temps formen curioses i capricioses formes.

Tota la muntanya és plena de conjunts granítics que han rebut noms diversos al llarg del temps: les roques de l'aigua, el canó, les roques dels alls, la roca de l'avi ...

Em va faltar temps ahir per a proposar a la família d'apropar-nos-hi.

Ens vam arribar al conjunt de roques més proper a Santa Coloma i aquell on de petits, molts dissabtes a la tarda, anàvem a jugar. Ens entreteníem enfilant-nos a les pedres, imaginant històries fantàstiques d'aquell lloc fantàstic.

Vam pujar al rocar pel camí que hi mena just darrere la font de Sant Salvador. Una pujada curta de menys de mitja hora ens hi va portar.

Des de dalt vam contemplar les vistes panoràmiques sobre Santa Coloma i tota la plana de la Selva, les Gavarres i les Cadiretes. I fins i tot vam veure el mar!.

Quan baixàvem es va posar a ploure i ens vam aixoplugar sota una gran roca. De sobte va aparèixer un fantàstic i complert arc de Sant Martí doble a la plana. Quasi màgic.

Per fer una caminada i descobrir el rocar de Santa Coloma podeu accedir al següent enllaç: Passejada pel rocar.

diumenge, 20 de febrer del 2011

FAGEDA D'EN JORDÀ I LES ESTUNES




Aquest dissabte vam intentar una sortida al camí ral d'Olot a Vic i al Pla de Falgars, a la Vall d'en Bas. Ja havíem començat la ruta quan vam sentir dalt dels cingles gossos i trets, deduïnt fàcilment que hi havia batuda de senglar just cap allà on ens dirigíem. Així que vam girar cua i vam buscar alguna alternativa per passar el dia.

Vam acabar fent un petit recorregut a la Fageda d'en Jordà de Santa Pau.

Aquesta fageda és molt popular i concorreguda. Amb tot no vam trobar gaire gent i vam poder gaudir una mica més d'aquest paisatge d'encant.

La tornada la vam fer seguint la carretera que porta cap el Pla de l'Estany per aturar-nos, ja en el terme municipal de Porqueres i molt a prop de Banyoles, a les Estunes.

Les Estunes és un espai singular format per un sòl de travertí que els moviments sísmics van fragmentar donant forma a escletxes i grans balmes.

Té fama de ser un lloc màgic on han habitat els follets i les fades. Realment és un espai curiós, on si deixes anar un xic la imaginació és fàcil entreveure-hi éssers enigmàtics o propostes de joc i aventura(quants nens i nenes del Porqueres i Banyoles no deuen haver jugat en aquest fantàstic entorn!).

dijous, 17 de febrer del 2011

UN NOU LLIBRE: EL TRESOR D'EN SERRALLONGA

Ben aviat, abans de la diada de Sant Jordi, publicarem un nou llibre sobre en Serrallonga.

Es tracta de El tresor d'en Serrallonga , una guia per descobrir i conèixer onze itineraris a l'entorn de la figura del mític bandoler.

La meva filla Ànnia va fer, com ja he explicat en aquest bloc, el seu treball de recerca de batxillerat sobre rutes i itineraris de llocs per on està documentat que va passar el bandoler o a on van tenir lloc les actuacions de la quadrilla.

Aquest treball va concloure amb la identificació d'onze rutes per tot Catalunya i per França (la ruta de fugida) a partir de la diferent documentació que es disposa i amb especial atenció al procès sumarial que es troba digitalitzat a la xarxa.

En total s'hi descriuen onze rutes que segueixen la biografia del bandoler des del seu Viladrau natal i fins a a la ciutat de Barcelona on el van executar, passant per les comarques d'Osona, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i fins a França.

Cada ruta identifica els llocs i els fets que hi van tenir lloc, amb una transcripció de passatges extrets del procés sumarial.

Les rutes segueixen un itinerari coherent que permet anar d'un punt a un altre de la geografia i dels escenaris de la vida d'en Serrallonga, acompanyant-se d'indicacions i plànols per a fer-los i d'un treball fotogràfic d'aquests llocs.

Per la meva part també hi he afegit dibuixos per a il·lustrar cadascun dels itineraris i la portada que acompanya aquesta entrada, amb un muntatge d'una fotografia de la porta adovellada del mas Serrallonga i el bandoler, com esperant dins seu, per assaltar una excursionista despistada (que no és altra que la meva companya, l'Anna).

Al meu entendre El tresor d'en Serrallonga és un treball definitiu per resseguir les pases del mític bandoler i adonar-se que el personatge és com un fil que lliga una part de la història i dóna protagonisme als llocs, pobles i paisatges per on va passar.

N'aniré parlant.

dilluns, 14 de febrer del 2011

EXCURSIÓ AL MAS SERRALLONGA (i 2)







A la dreta del camí que voreja el pantà, just per davant de l'altra riba de Querós, trobem un cartell indicador del GR-175 que ens portarà , seguint la pista, fins el coll de Serrallonga i el mas Serrallonga. El camí és sempre ascendent i la distància és de 4,5 km que es poden fer en una hora i vint minuts.

Durant el recorregut passem pel costat del mas de la Querosa, avui restaurat i que en l'època del bandoler era propietat de la seva muller Margarida. També va ser destruït per ordre del virrei i aixecat de nou.

El paisatge que ens acompanya durant tot el camí és plenament típic de les Guilleries més ferèstegues: altes muntanyes i algun rierol que les baixa fins a trobar el Ter, sots obacs ... entenem perfectament que fos difícil atrapar el bandoler en aquests boscos i hi trobés tants llocs per amagar-se.

Finalment arribem a Serrallonga.

El mas es troba totalment envoltat d'una plantació de pins, cosa que li ha fet perdre la categoria d'atalaia que anys enllà tenia sobre tot el seu entorn.

Es troba pràcticament enrunat i envoltat de vegetació. Aguanta encara part de la façana però hom veu que en poc temps, quan la volta de la porta caigui, s'acabarà d'ensorrar tot l'edifici.

I això serà una gran llàstima.

Si no es posa remei es perdrà irremediablement un patrimoni històric únic del nostre país.

En un país com França, on aposten fermament per la valorització del seu patrimoni i la seva història, això no ho permetrien.

Com vaig dir en una entrada anterior d'aquest bloc: el que no va aconseguir el virrei - esborrar tot rastre del bandoler Serrallonga- ho farà el temps i la nostra deixadesa.
Per respecte a la memòria d'una part de la història de Catalunya ho hauríem d'evitar.

dissabte, 12 de febrer del 2011

EXCURSIÓ AL MAS SERRALLONGA (1)




Avui hem fet una sortida fins a Querós i fins el mas Serrallonga, la casa on va viure el bandoler a partir del seu casament amb la pubilla del mas, la Margarida.

Hem optat per anar-hi des de la presa del pantà de Sau, al terme municipal de Vilanova de Sau. Des d'aquest punt és fàcil seguir les indicacions del GR-175 (la Ruta d'en Serrallonga senyalitzada pel Centre Excursionista Farners) tot seguint el camí de la dreta de la presa.

El recorregut fins arribar a Queros és de 7,8 km que es realitzen en unes dues hores a peu.

El paisatge és ferèstec, envoltat de les altes muntanyes de les Guilleries i resseguint des de força alçada l'aigua de la presa de Susqueda.

Durant tot el recorregut ens acompanya l'absolut silenci del lloc, sols trencat pel piular dels ocells, les merles i el vol de corbs marins i els bernats pescaires que sovintegen en grans quantitats el gran bassal d'aigua del pantà.

Al cap de dues hores divisem ja l'església de Querós a la riba oposada del nostre camí.

Davant seu sobresurt, talment com una illa, el turó del mal sopar on, segons la llegenda, Serrallonga i la seva quadrilla foren sorpresos pels soldats del virrei. Avui no hi veiem bandolers, però si un estol de corbs marins que hi prenen el sol.

Fem les fotografies de rigor de l'església de Querós, l'únic edifici que queda dempeus de l'antic poble que quedar submergit. El rector d'aquesta església fou mossèn Antoni Sala, fill del bandoler.

Per arribar als peus de l'església s'ha de fer per l'altre vessant, baixat des del pla de Montdois. També s'hi podria arribar en barca o en temps de gran sequera, com la que l'any 2007 va deixar al descobert el pont romànic de Querós i va permetre creuar a l'altra riba del Ter.

divendres, 11 de febrer del 2011

DE SAU A RUPIT (i 2)






La petita carretera que resseguim s'embosca sota les cingleres del Collsacabra. Ens acompanyen prats a la nostra dreta i en algun dels seus punts podem observar el cingle del Far i el massís del Montseny.

El bosc que ens acompanya ens trasllada d'alguna manera al tipus de bosc ferèstec i tupid que els bandolers trobaven en la seva època i que els permetia fugir i amagar-se de les autoritats.

Just passat el coll de Pendís trobarem a l'esquerra el mas Pendís. Serrallonga i els seus van matar els dos germans que residien en aquesta casa com he explicat en entrades anteriors.

Des d'aquest punt un camí a la dreta ens portaria fins el pla de Mondois. Fou en aquest lloc, el pla de Mondois, on Jaume Melianta "el Fadrí de Sau" va anar a recollir un vestit que havia encarregat i li havia fet el sastre de Rupit.

Uns metres enllà ja podem observar la magnífica església romànica l'església de Sant Joan de Fàbregues. Una antiga parroquia documentada en el segle X convertida avui en casa de colònies. Un camí senyalitzat, a la nostra dreta, també ens permet apropar-nos al mirador del Salt de Sallent de Rupit. Val la pena acostar-s'hi per a deleitar-se amb l'impressionant salt de cent metres que hi fa l'aigua.

Tres quilòmetres enllà arribarem fins a Rupit.

dijous, 10 de febrer del 2011

DE SAU A RUPIT (1)





Existeix una carretera força desconeguda que porta de Vilanova de Sau fins a Rupit i que permet conèixer fàiclment alguns dels escenaris de la vida d'en Serrallonga i descobrir un paisatge ferèstec i preciós sense gaire esforç.

És un camí rural , estret però asfaltat, que es troba darrere l'Hostal de la Riba al terme de Vilanova de Sau i s'enfila seguint els cingles fins arribar a Rupit. Cal anar a poca velocitat per a evitar ensurts, però el recorregut és magnífic per a fer una excursió tranquil·la i sentir-nos atrapats per un entorn natural que ens remet fàcilment a l'època del bandolerisme.

Durant el recorregut trobarem alguns llocs freqüentats per Joan de Serrallonga i a on van tenir successos relacionats amb la seva història.

Un dels primers masos que trobem en el recorregut és Villaespinosa. El propietari del mas era fautor del bandoler i en la casa havia fet estada en diferents ocasions. En una d'elles la Joana Massissa explica com, tot venint de Vidrà, "Serrallonga se mete en la vinya de la casa de Vilaspinosa de hont nos va aportar rahims que menjarem y despres pujarem per amunt fins a la Calm".

També en dóna testimoni la confessió d'un bandoler de la quadrilla: "E mes dich señor que yo conech molt be a Antoni Vilaespinosa de Tavartet y dins sa casa havem nosaltres menyat y begut lo Serrallonga yo y altres de la quadrilla algunes vegades quens ne donave lo dit Vilaespinosa ab molta amistat y abundantment y tambe fiavem de sa bondat".

dimarts, 8 de febrer del 2011

LA DESCENDÈNCIA D'EN SERRALLONGA (i 2)


Serrallonga va tenir cinc fills legítims amb la seva muller Margarida:

Elisabet, la filla gran, va nèixer l'any 1619 i cap a l'any 1640 va casar-se amb Pere Valentí d'Anglès.

Antoni, el segon, va ser batejat l'any 1621. Va fer carrera eclesiàstica i l'any 1656 va passar a ser el rector de l'església de Sant Martí de Querós. Mossèn Antoni Serrallonga va escriure el Llibre de notes on explicava la història del seu pare i la seva família. Aquest era un document bàsic per a conèixer la història del bandoler i de Margarida i mossèn Corbella va tenir-hi accès per a escriure els seus articles sobre en Serrallonga a principis del segle XX. Malauradament es va perdre definitivament quan, durant la Guerra Civil, es van destruir tots els arxius de la rectoria de Querós.

La tercera filla d'en Serrallonga va ser la Marianna i el quart en Baltasar, qui va contraure matrimoni amb Susagna Surroca de Tavertet i fou continuador de la família Serrallonga després de la mort del seu germà Antoni, hereu del patrimoni.

El darrer fill va ser Isidre. Aquest va nèixer a Barcelona. Durant el període en què en Serrallonga era més actiu i perseguit, Margarida va ser citada a la capital i va estar-se fins a un any a la ciutat, estant també tancada a les presons durant part d'aquest període. A Barcelona Margarida va ser acollida i atesa per Antich Saleta, un mercader originari de Vilanova de Sau. L'Isidre va casar-se amb la pubilla de Casamitjana d'Osor.


divendres, 4 de febrer del 2011

LA DESCENDÈNCIA DEL BANDOLER (1)


En les darreries de la seva vida, en Serrallonga vagava per les muntanyes del Cabrerès, Guilleries i Mantet amb la seva companya Joana Massissa. En aquells mesos la Joana estava embarassada.

Abans de l'estiu en Serrallonga, com explica la Joan en el procés sumarial,"roba una egua den Font de Siuret y ab dita egua anant jo a cavall ab ella nos ne passarem en França".

Un altre testimoni també confirma aquest fet en una trobada que va tenir amb la Joana en els boscos de Castanyet : "y es veritat tambe que en companya de dit Serrallonga isque tambe una dona abrigada ab una capa de pastor roja ab un sombrero de home al cap y al un costat viu que portave una xispa y de laltre part una daga la qual feya un gran ventra que tinch per cert que deu estar prenyada".

Aquell estiu també van veure la Joana per les muntanyes de Mantet: "lo Serrallonga ha molt temps que nos mou de aquestes montanyes volent dirho de les montanyes de Mantet y Capmagre y que la dona que porta ere segurament de Mantet que la tenia prenyada".

Un jove pastor ens diu que a l'estiu de 1633 que en Serrallonga "y ere tot sol perque ja havia dexada la dona pera parir". Amb tot, la trobada a Castanyet és datada del 25 d'octubre i la crònica del cosí del bandoler de Viladrau diu que el mes de setembre la Joana estava embarassada al santuari de Sant Segimon.

No sabem més del darrer descendent d'en Serrallonga, el fill o filla que va tenir amb la Joana Massissa.

dimecres, 2 de febrer del 2011

CINGLES DE BRUIXES I BANDOLERS


El paisatge de Collsacabra es pot definir com a ferèstec i lluminós alhora. En ell s'hi barreja la tortuositat dels cingles i el rocam i els grans espais oberts de l'altiplà, a diferència dels sots més obats del Montseny i les Guilleries.

No és d'estranyar que aquest espai fos tan concorregut pels bandolers. Les cingleres eren una perfecta talaia per a dominar l'entorn, les coves i balmes naturals eren un lloc també pefecte per amargar-se i amargar -ja fossin persones segrestades o els llegendaris tresors-, els boscos també eren un lloc per a facilitar la fugida.


L'existència del camí ral d'Olot a Vic, per tant un camí molt transitat en aquella època, també s'afegeix als elements que afavoreixen l'aparició dels bandolers en aquesta zona. Avui el pantà de Sau separa el Collsacabra de les Guilleries.

De fet Tavertet es mira de fit a fit amb les terres del mas Serrallonga. Aquesta proximitat acaba explicant que aquest entorn fos un dels grans teatres d'operacions del bandoler i la seva quadrilla.


Potser l'ambient ferèstec que ofereix el paisatge també ajudaria a donar permanència als vells temors d'una societat pagesa que en el segle XVII acabava de sortir de l'edat mitjana i que mantenia pors ancestrals com la bruixeria.


Un detall que ens il·lustra sobre el caràcter supersticiós d'aquella gent és el relat de com en Serrallonga va fer matar, l'any 1620, una veïna de Susqueda, per raó que aquesta era una suposada bruixa que li havia mort bestar del mas: "... y digueren que dit Gaspart Noguera de Viladrau la havia morta ab un tir de pedrenyal que li tirà per ordre de dit Serrallonga y per un dobló que dit Serrallonga li donà, per so que deya dit Serrallonga que la dita Margarita Suy li havia morts dotze tossinos al corral de Serrallonga, dient que'ls havia bruxats...".