divendres, 4 de febrer de 2011

LA DESCENDÈNCIA DEL BANDOLER (1)


En les darreries de la seva vida, en Serrallonga vagava per les muntanyes del Cabrerès, Guilleries i Mantet amb la seva companya Joana Massissa. En aquells mesos la Joana estava embarassada.

Abans de l'estiu en Serrallonga, com explica la Joan en el procés sumarial,"roba una egua den Font de Siuret y ab dita egua anant jo a cavall ab ella nos ne passarem en França".

Un altre testimoni també confirma aquest fet en una trobada que va tenir amb la Joana en els boscos de Castanyet : "y es veritat tambe que en companya de dit Serrallonga isque tambe una dona abrigada ab una capa de pastor roja ab un sombrero de home al cap y al un costat viu que portave una xispa y de laltre part una daga la qual feya un gran ventra que tinch per cert que deu estar prenyada".

Aquell estiu també van veure la Joana per les muntanyes de Mantet: "lo Serrallonga ha molt temps que nos mou de aquestes montanyes volent dirho de les montanyes de Mantet y Capmagre y que la dona que porta ere segurament de Mantet que la tenia prenyada".

Un jove pastor ens diu que a l'estiu de 1633 que en Serrallonga "y ere tot sol perque ja havia dexada la dona pera parir". Amb tot, la trobada a Castanyet és datada del 25 d'octubre i la crònica del cosí del bandoler de Viladrau diu que el mes de setembre la Joana estava embarassada al santuari de Sant Segimon.

No sabem més del darrer descendent d'en Serrallonga, el fill o filla que va tenir amb la Joana Massissa.