En el número 26 de la revista Nosaltres Sols, publicada el 3 d'octubre de 1931, apareixia aquest article d'opinió que jo trobo ben actual.
En ell es rememora la figura del bandoler i , tot i reconèixer el seu caràcter de malfactor, hi apareix un punt d'admiració o simpatia per aquella visió més romàntica del lladre que repartia el seu seu botí i es jugava la pell portant una vida bandolera.
El més actual de l'article és quan diu que "avui, els bandolers van vestits d'etiqueta i maniobren amb tota la impunitat". La frase és ben contemporània i jo l'he utilitzat en algunes de les conferències que he fet.
No podem excusar i redimir els bandolers i lladres del segle XVII, però podem arribar a entendre que en aquella època de penúries -com d'altres al llarg de la història- alguns homes i dones veiessin en el bandolerisme una manera de sortir endavant i poder menjar.
Rés a veure amb els lladres d'etiqueta d'avui en dia -especuladors de la banca, Fèlix Millet, alguns polítics corruptes...- que roben impunement sols per ambició desbocada.
No ens ha d'estranyar, doncs, que la simpatia pels nostres bandolers es mantingui des del segle XVII, passant per l'any 1931 i arribant fins els nostres dies.
En ell es rememora la figura del bandoler i , tot i reconèixer el seu caràcter de malfactor, hi apareix un punt d'admiració o simpatia per aquella visió més romàntica del lladre que repartia el seu seu botí i es jugava la pell portant una vida bandolera.
El més actual de l'article és quan diu que "avui, els bandolers van vestits d'etiqueta i maniobren amb tota la impunitat". La frase és ben contemporània i jo l'he utilitzat en algunes de les conferències que he fet.
No podem excusar i redimir els bandolers i lladres del segle XVII, però podem arribar a entendre que en aquella època de penúries -com d'altres al llarg de la història- alguns homes i dones veiessin en el bandolerisme una manera de sortir endavant i poder menjar.
Rés a veure amb els lladres d'etiqueta d'avui en dia -especuladors de la banca, Fèlix Millet, alguns polítics corruptes...- que roben impunement sols per ambició desbocada.
No ens ha d'estranyar, doncs, que la simpatia pels nostres bandolers es mantingui des del segle XVII, passant per l'any 1931 i arribant fins els nostres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada