El paisatge de Collsacabra es pot definir com a ferèstec i lluminós alhora. En ell s'hi barreja la tortuositat dels cingles i el rocam i els grans espais oberts de l'altiplà, a diferència dels sots més obats del Montseny i les Guilleries.
No és d'estranyar que aquest espai fos tan concorregut pels bandolers. Les cingleres eren una perfecta talaia per a dominar l'entorn, les coves i balmes naturals eren un lloc també pefecte per amargar-se i amargar -ja fossin persones segrestades o els llegendaris tresors-, els boscos també eren un lloc per a facilitar la fugida.
L'existència del camí ral d'Olot a Vic, per tant un camí molt transitat en aquella època, també s'afegeix als elements que afavoreixen l'aparició dels bandolers en aquesta zona. Avui el pantà de Sau separa el Collsacabra de les Guilleries.
De fet Tavertet es mira de fit a fit amb les terres del mas Serrallonga. Aquesta proximitat acaba explicant que aquest entorn fos un dels grans teatres d'operacions del bandoler i la seva quadrilla.
Potser l'ambient ferèstec que ofereix el paisatge també ajudaria a donar permanència als vells temors d'una societat pagesa que en el segle XVII acabava de sortir de l'edat mitjana i que mantenia pors ancestrals com la bruixeria.
Un detall que ens il·lustra sobre el caràcter supersticiós d'aquella gent és el relat de com en Serrallonga va fer matar, l'any 1620, una veïna de Susqueda, per raó que aquesta era una suposada bruixa que li havia mort bestar del mas: "... y digueren que dit Gaspart Noguera de Viladrau la havia morta ab un tir de pedrenyal que li tirà per ordre de dit Serrallonga y per un dobló que dit Serrallonga li donà, per so que deya dit Serrallonga que la dita Margarita Suy li havia morts dotze tossinos al corral de Serrallonga, dient que'ls havia bruxats...".
No és d'estranyar que aquest espai fos tan concorregut pels bandolers. Les cingleres eren una perfecta talaia per a dominar l'entorn, les coves i balmes naturals eren un lloc també pefecte per amargar-se i amargar -ja fossin persones segrestades o els llegendaris tresors-, els boscos també eren un lloc per a facilitar la fugida.
L'existència del camí ral d'Olot a Vic, per tant un camí molt transitat en aquella època, també s'afegeix als elements que afavoreixen l'aparició dels bandolers en aquesta zona. Avui el pantà de Sau separa el Collsacabra de les Guilleries.
De fet Tavertet es mira de fit a fit amb les terres del mas Serrallonga. Aquesta proximitat acaba explicant que aquest entorn fos un dels grans teatres d'operacions del bandoler i la seva quadrilla.
Potser l'ambient ferèstec que ofereix el paisatge també ajudaria a donar permanència als vells temors d'una societat pagesa que en el segle XVII acabava de sortir de l'edat mitjana i que mantenia pors ancestrals com la bruixeria.
Un detall que ens il·lustra sobre el caràcter supersticiós d'aquella gent és el relat de com en Serrallonga va fer matar, l'any 1620, una veïna de Susqueda, per raó que aquesta era una suposada bruixa que li havia mort bestar del mas: "... y digueren que dit Gaspart Noguera de Viladrau la havia morta ab un tir de pedrenyal que li tirà per ordre de dit Serrallonga y per un dobló que dit Serrallonga li donà, per so que deya dit Serrallonga que la dita Margarita Suy li havia morts dotze tossinos al corral de Serrallonga, dient que'ls havia bruxats...".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada