dimarts, 8 de febrer de 2011

LA DESCENDÈNCIA D'EN SERRALLONGA (i 2)


Serrallonga va tenir cinc fills legítims amb la seva muller Margarida:

Elisabet, la filla gran, va nèixer l'any 1619 i cap a l'any 1640 va casar-se amb Pere Valentí d'Anglès.

Antoni, el segon, va ser batejat l'any 1621. Va fer carrera eclesiàstica i l'any 1656 va passar a ser el rector de l'església de Sant Martí de Querós. Mossèn Antoni Serrallonga va escriure el Llibre de notes on explicava la història del seu pare i la seva família. Aquest era un document bàsic per a conèixer la història del bandoler i de Margarida i mossèn Corbella va tenir-hi accès per a escriure els seus articles sobre en Serrallonga a principis del segle XX. Malauradament es va perdre definitivament quan, durant la Guerra Civil, es van destruir tots els arxius de la rectoria de Querós.

La tercera filla d'en Serrallonga va ser la Marianna i el quart en Baltasar, qui va contraure matrimoni amb Susagna Surroca de Tavertet i fou continuador de la família Serrallonga després de la mort del seu germà Antoni, hereu del patrimoni.

El darrer fill va ser Isidre. Aquest va nèixer a Barcelona. Durant el període en què en Serrallonga era més actiu i perseguit, Margarida va ser citada a la capital i va estar-se fins a un any a la ciutat, estant també tancada a les presons durant part d'aquest període. A Barcelona Margarida va ser acollida i atesa per Antich Saleta, un mercader originari de Vilanova de Sau. L'Isidre va casar-se amb la pubilla de Casamitjana d'Osor.