dimarts, 31 de juliol del 2018

SERRALLONGA A VILANOVA DE SAU


Can Morgades.

A banda dels fautors que quadrilla tenia per les parròquies de Bancells i Castanyadell, el poble de Vilanova és important en al seva història atès que aquí és on es va casar.

En la rectoria de l’església de Vilanova, a més, el dia 11 de març de 1618 va contraure matrimoni Joan Sala i Ferrer, de Viladrau, i la Margarida Serrallonga. Van concordar capítols matrimonials i, per tant, aquí és on en Joan va adoptar el cognom de Serrallonga.

El poble va ser escenari el setembre de l’any 1630 d’una escena que hauria de fer por als veïns: l’ajusticiament per part de la quadrilla d’en Serrallonga d’un traïdor:

“Sabiem quens era estat traidor y reconexentli les faltriqueres trobarem quey portave metsinas y interrogantlo confessa que les portave per enmetsinarnos ab un bot de vi y aixi dit Serrallonga nos digue quel lligassem y que aixi lligat lo portassem a la plassa de dit lloch de Vilanova y que alli lo matassem a cop de pedrenyalades com de fet lo Guillem Clavell lo Guirigay lo Borruau lo Gollut y lo Negre de Tona lo portaren en dita plassa y alli lo mataren”.

A partir del treball publicat per mossèn Antoni Corbella sabem que els propietaris de can Morgadès de Vilanova de Sau van assistir a la Margarida Serrallonga quan aquesta passà temporades a les presons de Barcelona. Mossèn Corbella havia tingut accés al “Llibre de Notes” que havia escrit Antoni Sala, rector de Queròs i fill del bandoler, i gràcies a això va poder recollir que la “mare fou assistida pels senyors Morgadesos, que aleshores tenian la posada a Barcelona y son y era Antich Saleta y Morgadés, mercader, y com eran estambé estat de Vilanova de Sau, sabien qui era dita ma mare”.

divendres, 27 de juliol del 2018

UN CAVALLER NYERRO A SANT ANDREU DE BANCELLS





El mes de desembre de l'any 1628 en Serrallonga tenia uns "encordis" i havia de prendre unes purgues. Va ser en un bosc proper a Sant Andreu de Bancells, en el terme municipal de Vilanova de Sau, on el va començar a atendre un barber de Vic anomenat Bonaventura Sans.

Aquest barber va presentar-se en companyia d'un cavaller de la ciutat anomenat Vicenç Valls:

"un dia entre altres dels que dit Sans me venia a curar vingue en companyia de Vicens Valls cavaller desta ciutat qui digue a dit Sans que tenie ganes de veurem y de conexerme y aixi dit Sans lo amena ahont jo ere que ere en un bosch prop de Vilanova de Sau ahont dit Sans me cura los encordis en presentia de dit Valls y a les hores lo dit Valls comensa de parlar ab mi dientme que ell ere nyerro y que folgave de conexerme y que ell faria per mi quant podria y restarem molt amichs".

 Dies més tard en Serrallonga s'havia retirat al mas Sanglas de Querós:

"Y lo endema demati me dona la dita purga y allent a les deu hores ans del mig dia sen anaren dits Valls y Sans ym digueren que lo endema de mati prengues una aigua de ordi y que nom llevas que no fos un poch tardet ... y lo endema de mati que re la matinada que havia de prendrer laigua de ordi a punta de dia estant jo en lo llit senti escopetades defora y tement noy hagues parada salti y los que erem dintre saltarem fora ahont y havia molta gent del rey que tenian sitiada la dita casa y per lo que jo no estave sol quey havia en ma companyia molts de la quadrilla y alguns dells que estaven fora fent sentinella tots isquerem fora yns escopeteyarem ab la gent del rey que entengui ere la gent del balle de Osor que dura una gran estona la brega y apres saberem que nosaltres ferirem a quatre o sinch fadrins".

En Serrallonga i els seus van ser sorpresos pel batlle d'Osor i en varen escapar. Les sospites anaven dirigides cap al cavaller nyerro. Els havia traït?.

Convençuts que els havia traït el cavaller nyerro Vicenç Valls en Serrallonga i els seus havien resolt matar-lo. 

Un dia, però, "trobantnos nosaltres en lo bosch prop de Vilanova de Sau nos vingue a trobar en dit bosch prop Vilanova de Sau lo sobredit Bernardi Vilar de Malla ym digue a mi y al Fadri de Sau que lo dit Vicens Valls tenia necessitat de parlarnos".

Bernardí Vilar havia estat enviat pel cavaller nyerro per a dir als bandolers que no havia estat ell qui havia avisat a la justícia de l'amagatall d'en Serrallonga i que molt probablement havia estat el barber de Vic. "Y a les hores nosaltres diguerem a dit Vilar que si dit Valls ere home de be havia de matar a dit Sans barber".

Al cap de dotze dies Barnardí Vilar va tornar a veure la quadrilla prop de Vilanova de Sau, portant-los un pedrenyal i confirmant-los que havien matat el barber traïdor doncs "ja lo barber Sans tenia farina que jal havian mort".

"Y digue dit Vilar aquex pedrenyal lo ha mort a dit Sans barber y digue que lo dit Valls lo havia mort yns conta lo com fou que fou una nit que ere arribat a Vich un cavaller ab molts criats y ells dits Bernardi Vilar y Vicens Valls anaren a la barberia de dit Sans y ab acusa de afeytarse lo feren exir a la botiga y alli li tiraren yl materen"

Pocs dies després va tenir lloc una trobada d'en Serrallonga i Vicenç Valls per a fer les paus, es trobaren vora del convent dels caputxins de Vic:

"Tots plegats nos ne anarem deves Fogaroles y de alli nos ne anarem dret a dits caputxins de Vich que son fora de la ciutat y arribats en dits caputxins dit Valls comensa a fer quexes de mi dientme com aixi jo no volia sa amistat havent ell fet lo que havia fet de matar al barber Sans".

dimarts, 24 de juliol del 2018

FAUTORS DE SANT ANDREU DE BANCELLS

Sant Andreu de Bancells
 El Torrents (foto: Ajuntament de Vilanova de Sau)
 El Vilar (foto: Ajuntament de Vilanova de Sau)
Masia de Bancells


Per un camí un xic emboscat arribem a un sender que s’enfila  ràpidament pel mig del bosc. Es tracta del “camí del rector”, anomenat així perquè era el que utilitzava el rector de Sant Andreu per baixar a fer missa a Sant Pere.

Sant Andreu de Bancells és una església d'origen romànic , com dóna testimoni el seu àbside amb arcuacions llombardes, i ampliacions del segle XVII. 

Aquests verals eren plens de masos on vivien valedors i fautors d'en Serrallonga i d'en Jaume Melianta, el Fadrí de Sau.

"Conech molt be a T. Torrents de Sant Andreu de Bancells lo qual es així mateix fautor y valedor nostre ço es meu y dels demes lladres de la quadrilla ... ym recorda que algunes vegades tenint noticia que alguna persequtio exie contra nosaltres nos venia a trobar a bosch yns avisave".

"E mes dich señor que Antoni Vilar de Sant Andreu de Bancells ere molt amich y fautor nostre ys folgave molt quant nosaltres arribavem en sa casa...".

Es dóna el cas, però, que en ocasions els bandolers rebien peticions de fautors per a matar d'altres veïns. Serrallonga explica que  “un dia me digue Pere Sala mon mig germa lladre de la quadrilla que el dit Vilar havia pregat an en Jaume Fadri devant dell que matassem a T. Torrents de aquell lloch o parroquia y que ell perque dit Torrents es parent nostre havia molt sentit que dit Vilar lo volgues fer matar".

Un altre fautor era el propietari de la masia de Bancells de Sant Andreu “y en una ocasió me recorda que haventhi gran persequtio contra nosaltres y trobantnos en un bosch de junt al casa de dit Bancells lo avisarem que nosaltres erem alli y dit Bancells nos vingue a trobar yns offeri protarnos lo que haviam menester lo temps que estariam allí”.

La quadrilla també eren acollits als masos de la Codina i el Vilar.