dimarts, 31 de juliol del 2018

SERRALLONGA A VILANOVA DE SAU


Can Morgades.

A banda dels fautors que quadrilla tenia per les parròquies de Bancells i Castanyadell, el poble de Vilanova és important en al seva història atès que aquí és on es va casar.

En la rectoria de l’església de Vilanova, a més, el dia 11 de març de 1618 va contraure matrimoni Joan Sala i Ferrer, de Viladrau, i la Margarida Serrallonga. Van concordar capítols matrimonials i, per tant, aquí és on en Joan va adoptar el cognom de Serrallonga.

El poble va ser escenari el setembre de l’any 1630 d’una escena que hauria de fer por als veïns: l’ajusticiament per part de la quadrilla d’en Serrallonga d’un traïdor:

“Sabiem quens era estat traidor y reconexentli les faltriqueres trobarem quey portave metsinas y interrogantlo confessa que les portave per enmetsinarnos ab un bot de vi y aixi dit Serrallonga nos digue quel lligassem y que aixi lligat lo portassem a la plassa de dit lloch de Vilanova y que alli lo matassem a cop de pedrenyalades com de fet lo Guillem Clavell lo Guirigay lo Borruau lo Gollut y lo Negre de Tona lo portaren en dita plassa y alli lo mataren”.

A partir del treball publicat per mossèn Antoni Corbella sabem que els propietaris de can Morgadès de Vilanova de Sau van assistir a la Margarida Serrallonga quan aquesta passà temporades a les presons de Barcelona. Mossèn Corbella havia tingut accés al “Llibre de Notes” que havia escrit Antoni Sala, rector de Queròs i fill del bandoler, i gràcies a això va poder recollir que la “mare fou assistida pels senyors Morgadesos, que aleshores tenian la posada a Barcelona y son y era Antich Saleta y Morgadés, mercader, y com eran estambé estat de Vilanova de Sau, sabien qui era dita ma mare”.