dijous, 28 de juliol del 2011

UN CAVALLER NYERRO A SANT ANDREU DE BANCELLS (2)

Convençuts que els havia traït el cavaller nyerro Vicenç Valls en Serrallonga i els seus havien resolt matar-lo.

Un dia, però, "trobantnos nosaltres en lo bosch prop de Vilanova de Sau nos vingue a trobar en dit bosch prop Vilanova de Sau lo sobredit Bernardi Vilar de Malla ym digue a mi y al Fadri de Sau que lo dit Vicens Valls tenia necessitat de parlarnos".

Bernardí Vilar havia estat enviat pel cavaller nyerro per a dir als bandolers que no havia estat ell qui havia avisat a la justícia de l'amagatall d'en Serrallonga i que molt probablement havia estat el barber de Vic. "Y a les hores nosaltres diguerem a dit Vilar que si dit Valls ere home de be havia de matar a dit Sans barber".

Al cap de dotze dies Barnardí Vilar va tornar a veure la quadrilla prop de Vilanova de Sau, portant-los un pedrenyal i confirmant-los que havien matat el barber traïdor doncs "ja lo barber Sans tenia farina que jal havian mort".

"Y digue dit Vilar aquex pedrenyal lo ha mort a dit Sans barber y digue que lo dit Valls lo havia mort yns conta lo com fou que fou una nit que ere arribat a Vich un cavaller ab molts criats y ells dits Bernardi Vilar y Vicens Valls anaren a la barberia de dit Sans y ab acusa de afeytarse lo feren exir a la botiga y alli li tiraren yl materen"

Pocs dies després va tenir lloc una trobada d'en Serrallonga i Vicenç Valls per a fer les paus, es trobaren vora del convent dels caputxins de Vic:

"Tots plegats nos ne anarem deves Fogaroles y de alli nos ne anarem dret a dits caputxins de Vich que son fora de la ciutat y arribats en dits caputxins dit Valls comensa a fer quexes de mi dientme com aixi jo no volia sa amistat havent ell fet lo que havia fet de matar al barber Sans".

dimecres, 27 de juliol del 2011

UN CAVALLER NYERRO A SANT ANDREU DE BANCELLS (1)



El mes de desembre de l'any 1628 en Serrallonga tenia uns "encordis" i havia de prendre unes purgues. Va ser en un bosc proper a Sant Andreu de Bancells, en el terme municipal de Vilanova de Sau, on el va començar a atendre un barber de Vic anomenat Bonaventura Sans.

Aquest barber va presentar-se en companyia d'un cavaller de la ciutat anomenat Vicenç Valls:

"un dia entre altres dels que dit Sans me venia a curar vingue en companyia de Vicens Valls cavaller desta ciutat qui digue a dit Sans que tenie ganes de veurem y de conexerme y aixi dit Sans lo amena ahont jo ere que ere en un bosch prop de Vilanova de Sau ahont dit Sans me cura los encordis en presentia de dit Valls y a les hores lo dit Valls comensa de parlar ab mi dientme que ell ere nyerro y que folgave de conexerme y que ell faria per mi quant podria y restarem molt amichs".

Dies més tard en Serrallonga s'havia retirat al mas Sanglas de Querós:

"Y lo endema demati me dona la dita purga y allent a les deu hores ans del mig dia sen anaren dits Valls y Sans ym digueren que lo endema de mati prengues una aigua de ordi y que nom llevas que no fos un poch tardet ... y lo endema de mati que re la matinada que havia de prendrer laigua de ordi a punta de dia estant jo en lo llit senti escopetades defora y tement noy hagues parada salti y los que erem dintre saltarem fora ahont y havia molta gent del rey que tenian sitiada la dita casa y per lo que jo no estave sol quey havia en ma companyia molts de la quadrilla y alguns dells que estaven fora fent sentinella tots isquerem fora yns escopeteyarem ab la gent del rey que entengui ere la gent del balle de Osor que dura una gran estona la brega y apres saberem que nosaltres ferirem a quatre o sinch fadrins".

En Serrallonga i els seus van ser sorpresos pel batlle d'Osor i en varen escapar. Les sospites anaven dirigides cap al cavaller nyerro. Els havia traït?.

dilluns, 25 de juliol del 2011

SANT ANDREU DE BANCELLS


Uns deu quilòmetres de pista forestal ens porten fins a l'església de Sant Andreu de Bancells, ja en el terme municipal de Vilanova de Sau.

Es tracta d'una església d'origen romànic , com dóna testimoni el seu àbside amb arcuacions llombardes, i ampliacions del segle XVII. Actualment hi ha una casa de turisme rural en l'habitatge annex.

Aquests verals eren plens de masos on vivien valedors i fautors d'en Serrallonga i d'en Jaume Melianta, el Fadrí de Sau.

"Conech molt be a T. Torrents de Sant Andreu de Bancells lo qual es així mateix fautor y valedor nostre ço es meu y dels demes lladres de la quadrilla ... ym recorda que algunes vegades tenint noticia que alguna persequtio exie contra nosaltres nos venia a trobar a bosch yns avisave".

"E mes dich señor que Antoni Vilar de Sant Andreu de Bancells ere molt amich y fautor nostre ys folgave molt quant nosaltres arribavem en sa casa...".

Es dóna el cas, però, que en ocasions els bandolers rebien peticions de fautors per a matar d'altres veïns:

"Y un dia me digue Pere Sala mon mig germa lladre de la quadrilla que el dit Vilar havia pregat an en Jaume Fadri devant dell que matassem a T. Torrents de aquell lloch o parroquia y que ell perque dit Torrents es parent nostre havia molt sentit que dit Vilar lo volgues fer matar".


divendres, 22 de juliol del 2011

CAMÍ DE VALLCLARA





El camí forestal que ens porta fins a Vallclara passa pel costat d'una singular oferta turística: les cabanes als arbres. Es tracta d'un complex hoteler que ofereix estades en cabanes de fusta penjades dalt d'imponents pins.

Seguim el camí i arribem fins a Vallclara. En aquest lloc sorprèn l'existència d'un altre complex hoteler, però aquest molt més gran i a hores d'ara abandonat. Es tracta de l'hotel Don Joan de Serrallonga.

En els anys setanta uns promotors van intentar urbanitzar aquesta zona i hi van construir un gran hotel, es veu que també van fer una gran campanya de promoció del seu projecte i van arribar a portar artistes de renom (La Trinca, Joan Manel Serrat, Peret o Manolo Escobar).

Tot allò, però, se'n va anar a l'aigua i ara sols en queda rastre en quatre cases, algun tram de carrer urbanitzat i el gran edifici del que havia de ser l'hotel.

Des de Vallclara , a 900 metres d'altitud, podem aconseguir una visual de la part més abrupte de les Guilleries, amb el serrat del Far dominant el paisatge. És aquí on podem veure els veritables dominis d'en Serrallonga.

Com que el mas Serrallonga està enrunat i envoltat d'un bosc de pins no podem arribar a veure'l dalt de la carena. Amb tot, no és difícil fer-se la idea, des d'aquest punt, del salvatge que devia ser aquest paisatge i adonar-se del motiu pel qual els bandolers es podien fer escàpols, com veritables fantasmes amagats en aquestes grans boscúries.




dimecres, 20 de juliol del 2011

UNA NOVA RUTA PER SANT HILARI



Inicio un nou recull d'entrades per a proposar una ruta que parteix de Sant Hilari Sacalm i que ens permet descobrir un nou entorn natural i llocs que va trepitjar en Serrallonga.

Es tracta d'un recorregut que va, per carreteres forestals que es poden fer en vehicle, des de Sant Hilari fins a Sant Sadurní d'Osormort.

Partim de Sant Hilari per la carretera GI-541 i la deixarem , passats uns vuit quilòmetres, agafant la pista forestal de Vallclara que trobarem degudament senyalitzada (com es pot veure en la fotografia que acompanya aquesta entrada). A partir d'aquí deixem l'asfalt i ens endissarem en els grans boscos de les Guilleries.

Tot el recorregut es pot fer en mig dia, preferiblement en vehicle tot terreny, i ens portarà a llocs on en Serrallonga i els seus bandolers van estar; com també ens permetrà endinsar-nos en els grans boscos, planes i fondalades per on van passar.

dimecres, 6 de juliol del 2011

DARRERA ETAPA DEL CAMÍ DELS NYERROS


El Centre Excursionista de Terrassa organitza pel proper dia 10 de juliol la 12a i darrera etapa del GR del Centenari del Camí dels Nyerros.

Durant tot l'any han estat organitzant sortides parcials fins a completar tot el recorregut que mena des de Terrassa fins al poble de Nyer (Conflent) i que segueix l'històric camí de fugida d'en Serrallonga.

La darrera etapa, des de l'estació Vallter 2000 fins a Nyer, supera el Pirineu per la Vall de Mantet, un dels llocs de pas d'en Serrallonga i a on solia refugiar-se en les seves escapades.

El Centre Excursionista de Terrassa ha previst continuar organitzant cada any les diferents etapes del GR (enguany n'han fet dotze fins a completar tot el camí) i per això tenim oportunitat de fer-lo en anys propers.