Tot i les declaracions que Joan Robert i Pere Oliva feren contra el batlle de Vidrà i Vallfogona aquest es defensà.
En el procés sumarial d'en Serrallonga hi ha les declaracions del batlle , Llorenç Piella, en les quals diu que essent autoritat municipal va fer actuacions per atrapar el bandoler. Aquestes declaracions ens serveixen per a il·lustrar el procediment de busca i captura dels bandolers en aquella època.
"Essent jo balle hoi a dir algunes vegades que en les jasses dels pastors de Collfret ... y aixi per sa captura fiu moltes diligenties y alsi sometent moltes vegades y tambe sense sometent lo he perseguit y nunca he pogut tenir sort en poderlo topar".
Segons el batlle en tenir notícia de la mort d'un traginer a Coll de Canes "alsi sometent y ani cercant al Serrallonga sis o set vespres arreu vellant totes les nits ab dotse fadrins".
El sometent era tota una institució a Catalunya que va sobreviure fins el segle passat. Era una milícia urbana de protecció en la qual s'obligava a participar als homes dels pobles, eren armats i el seu cost el pagava a mitges el senyor de la contrada i el comú (ajuntament). Els membres integrants de la milícia eren cridats a toc de campana -cridar a sometent- i havien d'acudir forçosament a la crida. En el període de màxima activitat del bandolerisme molts sometents foren cridats a perseguir els lladres.
Com es pot veure en la declaració del batlle de Vidrà la persecució dels lladres podia durar dies i setmanes. Si fem cas de les seva versió en una ocasió va perseguir en Serrallonga per les muntanyes del Cabrerès durant cinc setmanes seguides:
"Jo he perseguit a dit Serrallonga moltissimes vegades aixi de dies com de nits y ab sometent y sens sometent y en una ocasio lo persegui ab lo sometent quoranta y sinch dies".
Finalment, en descàrrec seu i contradint les declaracions d'aquells que l'acusaven de no perseguir el bandoler, el batlle Llorenç Piella declara : "Y jo sempre so estat molt obedient dels ordens de sa excellentia sens que hage dexat de acudir un punt a al obligacio de mon offici".
En el procés sumarial d'en Serrallonga hi ha les declaracions del batlle , Llorenç Piella, en les quals diu que essent autoritat municipal va fer actuacions per atrapar el bandoler. Aquestes declaracions ens serveixen per a il·lustrar el procediment de busca i captura dels bandolers en aquella època.
"Essent jo balle hoi a dir algunes vegades que en les jasses dels pastors de Collfret ... y aixi per sa captura fiu moltes diligenties y alsi sometent moltes vegades y tambe sense sometent lo he perseguit y nunca he pogut tenir sort en poderlo topar".
Segons el batlle en tenir notícia de la mort d'un traginer a Coll de Canes "alsi sometent y ani cercant al Serrallonga sis o set vespres arreu vellant totes les nits ab dotse fadrins".
El sometent era tota una institució a Catalunya que va sobreviure fins el segle passat. Era una milícia urbana de protecció en la qual s'obligava a participar als homes dels pobles, eren armats i el seu cost el pagava a mitges el senyor de la contrada i el comú (ajuntament). Els membres integrants de la milícia eren cridats a toc de campana -cridar a sometent- i havien d'acudir forçosament a la crida. En el període de màxima activitat del bandolerisme molts sometents foren cridats a perseguir els lladres.
Com es pot veure en la declaració del batlle de Vidrà la persecució dels lladres podia durar dies i setmanes. Si fem cas de les seva versió en una ocasió va perseguir en Serrallonga per les muntanyes del Cabrerès durant cinc setmanes seguides:
"Jo he perseguit a dit Serrallonga moltissimes vegades aixi de dies com de nits y ab sometent y sens sometent y en una ocasio lo persegui ab lo sometent quoranta y sinch dies".
Finalment, en descàrrec seu i contradint les declaracions d'aquells que l'acusaven de no perseguir el bandoler, el batlle Llorenç Piella declara : "Y jo sempre so estat molt obedient dels ordens de sa excellentia sens que hage dexat de acudir un punt a al obligacio de mon offici".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada