El municipi de Durban es troba situat en al comarca de les Corberes franceses.
Abans del Tractat dels Pirineus aquesta era terra fronterera i quan en Serrallonga i els seus fugien a França es solien refugiar per aquests verals.
En el segle XVII els senyors del castell de Durban havien donat acollida en diverses ocasions en Serrallonga i els homes de la quadrilla, però això va canviar el mes de novembre de 1631.
Va ser aquell any quan Oliver de Gleu, senyor de Durban, va empresonar al Fadrí de Sau i cinc lloctinents més d'en Serrallonga: Pere Joan Plaer, Jaume Viola, Guillem Estany, Lo Clavell i Rafael Melianta (el germà del Fadrí).
Joan Cortada transcriu en el seu llibre la declaració d'Oliver de Gleu:
"Farà un mes a poca diferència que en el poble de Durban, del regne de França, del qual jo soc senyor, vaig saber que alguns espanyols anaven fugitius i perduts per dit regne, i sabent que estaven hostatjats en l'hostal de dit poble de Durban, en companyia del noble Bertran de Pompadur, caballer de l'hàbit de Sant Joan, i d'altres persones de la meva casa, vaig anar a aquell hostal, i vaig veure en ella als referits espanyols que estaven descansant en un paller de dins de l'hostal, i en el mateix punt els vaig empresonar i els vaig fer portar al castell de Durban".
Els bandolers van ser lliurats a l'agutzil espanyol Bernat de Cabrera, qui pagà a Oliver de Gleu la quantitat de nou-centes lliures pel servei. La detenció del Fadrí de Sau a Durban marca l'inici de la decadència de la decadència d'en Serrallonga, doncs aquest va canviar la pena capital per la de remar a galeres a perpetuïtat a canvi de fer una extensa delació dels fautors de la quadrilla.
La confessió del Fadrí de Sau, a partir de la seva captura a Durban, va permetre a les autoritats disposar d'una extensa relació dels col·laboradors d'en Serrallonga al nostre país i, amb això, privar-los del suport que disposaven i que els havia permès actuar amb garanties fins aquell moment.
Abans del Tractat dels Pirineus aquesta era terra fronterera i quan en Serrallonga i els seus fugien a França es solien refugiar per aquests verals.
En el segle XVII els senyors del castell de Durban havien donat acollida en diverses ocasions en Serrallonga i els homes de la quadrilla, però això va canviar el mes de novembre de 1631.
Va ser aquell any quan Oliver de Gleu, senyor de Durban, va empresonar al Fadrí de Sau i cinc lloctinents més d'en Serrallonga: Pere Joan Plaer, Jaume Viola, Guillem Estany, Lo Clavell i Rafael Melianta (el germà del Fadrí).
Joan Cortada transcriu en el seu llibre la declaració d'Oliver de Gleu:
"Farà un mes a poca diferència que en el poble de Durban, del regne de França, del qual jo soc senyor, vaig saber que alguns espanyols anaven fugitius i perduts per dit regne, i sabent que estaven hostatjats en l'hostal de dit poble de Durban, en companyia del noble Bertran de Pompadur, caballer de l'hàbit de Sant Joan, i d'altres persones de la meva casa, vaig anar a aquell hostal, i vaig veure en ella als referits espanyols que estaven descansant en un paller de dins de l'hostal, i en el mateix punt els vaig empresonar i els vaig fer portar al castell de Durban".
Els bandolers van ser lliurats a l'agutzil espanyol Bernat de Cabrera, qui pagà a Oliver de Gleu la quantitat de nou-centes lliures pel servei. La detenció del Fadrí de Sau a Durban marca l'inici de la decadència de la decadència d'en Serrallonga, doncs aquest va canviar la pena capital per la de remar a galeres a perpetuïtat a canvi de fer una extensa delació dels fautors de la quadrilla.
La confessió del Fadrí de Sau, a partir de la seva captura a Durban, va permetre a les autoritats disposar d'una extensa relació dels col·laboradors d'en Serrallonga al nostre país i, amb això, privar-los del suport que disposaven i que els havia permès actuar amb garanties fins aquell moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada