Quan l'any 1628 Serrallonga i els seus homes es refugiaren a Can Farell de la muntanya de Caldes, després de quedar ferits en la brega de Querós, fou perquè Pere Sala, mig germà d'en Joan de Serrallonga ho proposà: "lo dit Pere Sala mon mig germa me digue quens ne anassem en casa dits Farells de la muntanya que alli tindriem bon recapte".
Pere Sala és un dels dos mig germans d'en Joan de Serrallonga, fills de la segona muller del seu pare, i que va ser mort un tal Noguer de Batet, a qui havien segretat però que se'ls escapà una nit que el vigilava Pere Sala. Serrallonga va fer enterrar el cost del seu mig germà al cementiri de Susqueda.
El pare de Joan de Serrallonga, Joan Sala, va enviudar el gener de 1598. El maig del mateix any, el pare i l'hereu de La Sala de Viladrau, contragueren matrimoni amb dues noies germanes del mas La Riera de Tona, anomenades Margarida i Elisabet. Joan Sala va tenir tres fills més del seu matrimoni amb Margarida Riera: Pere, Joan i Segimon. Tots tres mig germans d'en Serrallonga s'afegiren a la seva quadrilla i van fer vida de bandolers.
En el procés sumarial trobem les declaracions de Guillem Estrany, àlies "lo Clavell", que ens expliquen un possible vincle dels bandolers de les Guilleries ,mitjançant en Pere Sala, amb la gent del Vallès.
Després d'una topada que tingueren alguns de la quadrilla amb els germans Boixedes, comissaris reials,"a la casa dita lo Regas de Arbussies" en resultà nafrat Pere Sala i "ell digue que el portassem ferit en casa de sa mare en la vila de Centelles". En Serrallonga també diu en una part del procés que en aquesta casa de Centelles hi vivia la mare dels seus mig germans Pere i Joan.
La seva mare s'estaria aleshores al mas Puigxoriguer de Centelles?.
"E mes dich señor que jo conech molt be a T. Puigxuriguer de Centelles que esta sa casa un poquet apartada del lloch lo qual es amich fautor y valedor nostre ço es de Serrallonga y demes lladres de la quadrilla -explica el bandoler Guillem Estrany- ...y dit Puigxuriguer nos feu aparellar de sopar abundantment y tot lo endema estiguerem devall dita casa en un fondo quey ha que lo mateix Puigxuriguer nos hi vingue a veurer y sa sogre que ere mare de dits dos germans Salas nos parta lo menyar y a la nit nos despedirem de tots hins ne anarem a trobar la quadrilla del Valles".
El mateix Serrallonga ens parla d'aquest mas:
"E mes dich señor que es veritat que yo conech molt be a T. Puigxuriguer de Centelles que te casa en lo terme lo qual Puigxuriguer es molt amich fautor y valedor meu y dels demes llades de la quadrilla y en sa casa (devallant nosaltres per assi avall) feyem cap tots nosaltres y alli nos donave dit Puigxuriguer a menyar y a beurer ab molta amistat y de bona gana ... y en parcilar me recorda que una vegada a la que arribarem a la porta picarem en aquella perque ere de nits y en veurer lo dit Puigxuriguer que ere jo aqui matex baxa a obrir la porta y jo entri dins casa y aqui matex nos obri dit Puigxuriguer lo celler ahont entrarem y alli soparem ... y mentres que nosaltres sopavem lo dit Puigxuriguer se estigue sempre ab nosaltres en dit celler conversant y folgantse ab mi y ab los demes y de fet ere amich nostre perque dit Puigxuriguer ere cunyat de Pere y Joan Salas bandolers de la quadrilla mos mig germans".
Com es pot veure no coincideix el relat de Guillem Estrany i el del mateix Serrallonga amb les dades sobre el segon matrimoni del pare d'en Serrallonga. Si el seu pare es va casar amb Margarida Riera de Tona i van concebre tres nous fills - Pere, Joan i Segimon-, què hi faria una "mare" dels Sala a Centelles?. Aquesta tampoc podria ser sogre d'en Puigxoriguer, en no constar cap filla casadera del segon matrimoni del pare Sala.
I en Serrallonga encara ens explica un motiu més per a determinar la importància d'aquesta casa en la seva biografia: els seus mig germans li van vendre un matxo que havien robat de can Puigxoriguer (!).
Segons explica Serrallonga en el procés sumarial, ell començà a robar l'any 1622 per una traïció de Miquel Berfull, un veí de Querós que hauria denunciat a les autoritats que en Joan guardava unes capes robades , "y volguerem capturarme per tenir jo en mon poder dites capes y tambe perque Joan Sala y Pere Sala mos migs germans robaren un matxo a T. Puigxoriguera llur mare y mel venerem a mi".
No aconsegueixo trobar el desllorigador sobre el parentiu dels habitants de Can Puigxoriguer amb els mig germans del bandoler, però el cert és que els bandolers de les Guilleries van estar en diferents ocasions en aquesta masia de Centelles, on hi tenien una bona acollida en el seu camí cap a la terra baixa, i que el mas és un dels elements vius del patrimoni català més relacionables amb la biografia de Joan de Serrallonga.
I en Serrallonga encara ens explica un motiu més per a determinar la importància d'aquesta casa en la seva biografia: els seus mig germans li van vendre un matxo que havien robat de can Puigxoriguer (!).
Segons explica Serrallonga en el procés sumarial, ell començà a robar l'any 1622 per una traïció de Miquel Berfull, un veí de Querós que hauria denunciat a les autoritats que en Joan guardava unes capes robades , "y volguerem capturarme per tenir jo en mon poder dites capes y tambe perque Joan Sala y Pere Sala mos migs germans robaren un matxo a T. Puigxoriguera llur mare y mel venerem a mi".
No aconsegueixo trobar el desllorigador sobre el parentiu dels habitants de Can Puigxoriguer amb els mig germans del bandoler, però el cert és que els bandolers de les Guilleries van estar en diferents ocasions en aquesta masia de Centelles, on hi tenien una bona acollida en el seu camí cap a la terra baixa, i que el mas és un dels elements vius del patrimoni català més relacionables amb la biografia de Joan de Serrallonga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada