dimarts, 23 d’abril de 2013

LA PERSECUCIÓ DEL BATLLE D'OSOR



En l'article de Ramon Planes i Albets hi trobem la següent referència al batlle d'Osor:

"El batlle d'Osor fou, sens dubte, un dels més insistents perseguidors d'en Serrallonga i de la seva quadrilla, S'hi dedicà, pel cap baix, des de l'any 1628. L'acompanyaven una vintena d'homes, pagats, com ell mateix, per la reial tresoreria. Sabem que el 10 de gener de 1629, el virrei bisbe de Solsona manà pagar-li trenta-sis lliures per rescabalar-lo de les despeses ocasionades per una ferida que havia rebut tot perseguint en Serrallonga. Els registres de la reial cancelleria detallen l'onze de gener de 1629  que "los dias passats, anant lo balle de Ossor ab alguna gent armada en persecutió de Joan Sala, àlias Serrallonga, ladre framós, y altres de sa quadrilla, volent assitiar-lo dins una casa, arribaren per detràs més bandolers y, ab diverses escopetades que tiraren, no sols divertiren lo effecte, però encara nafraren al dit balle de Ossor, un criat seu i sinch fadrins més".

El 8 de març de 1629 consta que Benet Quintana, batlle d'Osor, continuava perseguint en Serrallonga i el 28 de febrer de 1630 el duc de Feria manava pagar-li gairebé mil lliures de sou de cent-cinquanta dies que hi esmerçà.

En Serrallonga i els seus homes tenien ben fixat Benet Quintana com a un dels seus enemics més aferrissats, com ho palesa l'esment que se'n fa en el procés sumarial i allò que declara una donzella anomenada Paula Montells, segons la qual "he hoyt -d'en Serrallonga- ques quexàva del batlle de Ozor".

La topada dels bandolers amb el batlle registrada el 1629 va tenir lloc el desembre de l'any anterior, en aquella ocasió el batlle i el comissari reial, amb una tropa d'homes, van intentar atrapar en Serrallonga en una cabana de les Sanglas de Carós on el bandoler es curava d'unes purgues. En una entrada anterior del bloc ja he explicat que en resultà ferit Pere Sala i un altre bandoler i que van caminar fins al Farell de la muntanya de Caldes de Montbuí on van restar-hi amagats fins que es curaren les ferides.

De la mateixa manera que Benet Quintana era molt actiu perseguint els bandolers, aquests s'ajudaven de fautors de diferents masies de la zona, que els donaven avisos quan el batlle sortia a capturar-los, cosa que els permetia escapolir-se amb facilitat per les muntanyes:

"yo conech molt be a Miquel Sabater de Susqueda ... que cada vegada que lo batlle de Osor exie a perseguirnos dit Sabater per sa persona en lo punt venia en los puestos ahont nosaltres acostumaven de revenir que ell jans hi sabi y no parave fins quens havia trobats yns dave avisos de que dit batlle de Osor exie ab gent".

Un altre que els havia donat avisos era "Matheu del Hom , masover del Puigjali de la parrochia de Sant Marti de Cantallops ... que altres vegades quant la persequtio exie contra nosaltres nos avisave que dita persequtio exie per los quals avisos nosaltres nos posavem en cobro y fugiem dels encontres de dit balle de Osor".

Com es pot veure, la xarxa de col·laboradors i encobridors de la que gaudien aquells bandolers de muntanya era tan extensa que la feina del batlle d'Osor contra ells era pràcticament infructuosa.