Aquest passat diumenge vaig participar en la Fira d'en Rocaguinarda d'Oristà amb la meva parada de còmics i guies d'en Serrallonga.
Oristà és el poble on va nèixer i viure un bandoler molt popular, predecesor d'en Serrallonga: en Perot Rocaguinarda.
El poble es troba situat en reivindicada comarca del Lluçanès, a cavall d'Osona i el Bagès, i forma un conjunt d'altiplans, valls i fondalades, cingleres i rieres força característics i interessants.
En la meva estada al poble no podia faltar una aproximació fins el mas Rocaguinarda, la casa natal del bandoler, i vaig fer-ho.
El mas es troba situat a quatre quilòmetres del nucli urbà i s'hi pot arribar per pista forestal , amb vehicle sense gaires dificultats, o millor a peu gaudint del paisatge i l'entorn.
I vaig trobar-me -ja n'estava informat- amb les despulles del que havia estat el gran casal dels Rocaguinarda.
Encimbellat sobre una petita cinglera, les pedres que queden dretes del mas Rocaguinarda, amb la seva bonica llinda catalana de grans carreus, ens demostren que estem perdent part de la nostra història.
Com passa amb el mas Serrallonga, Rocaguinarda serà d'aquí poc temps un simple record. Les seves parets s'enrunen sense que ningú faci cap esforç per a salvar-les.
Hem fet esforços en esglésies, castells i ermites... potser que ara en féssim algun per a consolidar el que queda d'aquest patrimoni relacionat amb els nostres bandolers.
Perquè algun valor els hi donem. Ja sigui per sentit històric o per la vessant romàntica d'aquests personatges, senyalitzem els camins que ens hi porten i molta gent s'hi acosta encuriosida, més que no pas a altres llocs que hem pogut salvaguardar.
Però aquests camins ens portaran, si ningú fa cap cosa, a enlloc. D'aquí uns anys els excursionistes seguiran els indicadors que porten a Serrallonga o a Rocaguinarda i , quan arriban a lloc, no hi trobaràn més que un munt de pedres oblidades al terra.
I després, estic convençus, ens penedirem del que hem deixat perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada