diumenge, 17 de febrer de 2013

UN SERRALLONGA DE CERA A BARCELONA

Acabem de passar un cap de setmana familiar a Barcelona.

La nostra capital és una ciutat que sempre ofereix el millor al visitant, ja busqui modernor, ja sigui tradició.

Vam començar dissabte tastant patrimoni, i quin millor que les grans drassanes reials acabades de restaurar. Ara, despullades d'elements, permeten contemplar tot el volum de la seva arquitectura medieval, encara que guarden la magnífica rèplica de la galera reial  dins seu. D'aquí un temps el recinte es tornarà a omplir amb els elements visitables del museu marítim.

Ben aprop de les drassanes també vam visitar el portar i el baluard de Santa Matrona, oberts fa poc al públic.


La següent visita va ser un retrocés a la infància, quan de petits els pares ens portaven a Barcelona a gaudir del Tibidabo, del zoo i del ... museu de cera.

Vaig portar-hi la família per a que coneguessin  aquesta mostra de museu clàssic, força kitsh i passat de moda, però un vestigi d'un tipus d'atraccions de finals del segle XIX i mitjans del segle XX que encara resulta encantador. Una mena de retorn  al passat, un tastet de temps pretèrits, força anacrònic però simpàtic.

I entre les figures de personatges històrics que s'hi representen, vaig adonar-me que n'hi havia un que no recordava: en Serrallonga!. Tota una sorpresa.

Abans de caure la nit vam acabar gaudint dels entremesos de les tradicionals festes de Santa Eulàlia: el ball de l'àliga de Barcelona, acompanyada de la faràndula de Reus. Haig de reconèixer que no havia vist mai un ball d'aquesta figura de la festa tradicional catalana i que ens va encantar.

Aquesta ciutat sap conservar les seves tradicions, però amb elles conviuen les darreres i més modernes propostes. En l'àmbit artístic una d'elles són els "mappings", un espectacle de llum projectat sobre la façana de l'Ajuntament, dissenyat per diferents artistes i acompanyat d'un a banda sonora. Realment espectacular!.