L'amic Carles Sapena m'ha comentat el bonic que és el conjurador del poble de Serrallonga, al Vallespir. Li ha semblat un magnífic exemplar d'aquest tipus de construcció religiosa, tradicional però no gaire freqüent.
La veritat és que el del poble de Serrallonga n'és una magnífica mostra, dalt del seu pujol als quatre vents, i no cal dir que el gran massís del Canigó rera seu ajuda i molt en la notabilitat del conjunt. Tant em va agradar el lloc que fins i tot el vaig fer aparèixer en la vinyeta del còmic on els francesos cremen el poble com a represàlia a l'actuació dels Angelets de la Terra.
El conjuradors, en català comunidors, eren una petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre
vents, coberta i situada prop de l'església, on s'aixoplugava el
sacerdot que comunia o conjurava, mitjançant oracions i exorcismes, les tempestats i les pedregades.
Un conegut exemple de comunidor que ens queda molt a prop és el que trobem al costat de la magnífica església romànica de Santa Maria de Porqueres, al Pla de l'Estany, al qual corresponen les dues darrers fotografies d'aquesta entrada.
Per saber més sobre els comunidors podeu llegir aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada