dijous, 8 d’octubre del 2026

ATRAPATS A CA L'AGUSTÍ DE CASTANYET

 




En Serrallonga i la Joana van passar els darrers dies  amagats en el bosc proper a ca l’Agustí de Castanyet, en una jaça o una cabana. El darrer refugi.

Finalment, la vigília de Tots Sants, el 31 d’octubre de 1633, aconseguien atrapar-lo. Es van veure envoltats per homes de la Justícia. El bandoler va fer resistència i va caure ferit.

La detenció d’en Serrallonga era inevitable. Envoltat, sense quadrilla i amb la pressió constant de la Justícia  el final només era qüestió de dies. La pressió s’exercia contra els seus fautors i antics valedors i era fàcil que algun d’ells finalment el delatés. 

Van ser quatre. Gràcies al “Llibre de Notes” que va escriure mossèn Antoni Serrallonga, el fill del bandoler, sabem que “Segons ma dit Llorens Tallades, lo quòndam mon Pare Joan Sala alias Serrallonga pages de assi de Querós a la vigília de Tots Sants de l’any 1633, en Santa Coloma de Farnès fonch pres a trahisio per Pere Pau Maymir, y per an Jufré y an Manyà, y lo hereu Joan Agustí, tots quatre de Santa Coloma de Farnès. Lo predit fonch la vigília y dejuny de Tots Sants a 31 de octubre de 1633”.


dimarts, 6 d’octubre del 2026

ELS DARRERS DIES A CASTANYET

 




Els darrers dies de llibertat Serrallonga i la Joana els visqueren entre Brunyola, Sant Amanç d’Anglès i la vall de Castanyet. El lloc era prou segur perquè hi conservaven fautors i parents.

Serrallonga va fer els seus darrer robatoris, com explica la Joana en el procés sumarial:  

“Nos ne anarem deves lo coll de Ruscall quem recorda ere lo dia de Sant Narcis del any 1633 ques lo mes de octubre que es fira de Gerona y en dit coll de Ruscall digue dit Serrallonga que volia robar alguns passatgers com de fet me feu entrar en lo bosch y ell se resta en lo pas y passant per dit cami real lo hereu Soler de Monsoliu dit Serrallonga lo roba que li roba dos pedrenyals y algunes dotse lliures ab diners y li cambia la capa que dit hereu Soler anave a la fira a Gerona y en haverlo robat lo feu entrar en lo bosch ahont jo ere yl detingue alli fins que fou passat mig dia y a la nit dit Serrallonga y jo nos ne anarem en casa de la viuda Agustina de Santa Coloma”.

El traginer Benet Martí Simon va topar-se amb la parella al coll de Ruscall. Va descriure en Serrallonga com un home alt i moreno, que anava acompanyat d’una noia de pell blanca que parlava amb accent rossellonès, vestida amb barret d’home, amb robes de color blau i armada amb una pistola i una daga. I va poder veure que la noia estava prenyada. 

Per tant, si fem cas d’aquest testimoni, Serrallonga hauria tingut un darrer fill o filla de la seva relació amorosa amb la Joana Macissa i la descripció d'una dona amb accent del Rosselló alimentaria la tesi que la Joana mai va ser una molinera de Castelló d'Empúries i que podria haver estat fins i tot francesa.



divendres, 2 d’octubre del 2026

EN LA FRONTERA DEL CONFLENT I LA CATALUNYA DEL SUD




La resta de de l'estiu el passaren per les muntanyes que separen el Conflent de la Catalunya del Sud, per Campmagre, Coma de la Dona, Mentet i Carançà.

Joan Ros, pastor de Setcases, explicava que era de fama pública, fins i tot per als nens, que Serrallonga i una dona havien passat per allà i que s’estaven per les pletes de pastors, guardant-se en cabanes de carboners i per fargues. I que fins el batlle de Pi, acompanyat de tres homes, se’ls l’havia trobat, però que no havien gosat envestir-lo pel respecte que encara feia el bandoler.

En acabar l’estiu en Serrallonga i la Joana tornaven a Catalunya. Eren els darrers mesos en llibertat.