Els darrers dies de llibertat
Serrallonga i la Joana els visqueren entre Brunyola, Sant Amanç d’Anglès i la vall de Castanyet. El lloc era prou segur
perquè hi conservaven fautors i parents.
Serrallonga va fer els seus
darrer robatoris, com explica la Joana en el procés sumarial:
“Nos ne anarem deves lo coll
de Ruscall quem recorda ere lo dia de Sant Narcis del any 1633 ques lo mes de
octubre que es fira de Gerona y en dit coll de Ruscall digue dit Serrallonga
que volia robar alguns passatgers com de fet me feu entrar en lo bosch y ell se
resta en lo pas y passant per dit cami real lo hereu Soler de Monsoliu dit
Serrallonga lo roba que li roba dos pedrenyals y algunes dotse lliures ab
diners y li cambia la capa que dit hereu Soler anave a la fira a Gerona y en
haverlo robat lo feu entrar en lo bosch ahont jo ere yl detingue alli fins que
fou passat mig dia y a la nit dit Serrallonga y jo nos ne anarem en casa de la
viuda Agustina de Santa Coloma”.
El traginer Benet Martí Simon va topar-se amb la parella al coll de Ruscall. Va descriure en Serrallonga com un home alt i moreno, que anava acompanyat d’una noia de pell blanca que parlava amb accent rossellonès, vestida amb barret d’home, amb robes de color blau i armada amb una pistola i una daga. I va poder veure que la noia estava prenyada.
Per tant, si fem cas d’aquest testimoni, Serrallonga hauria tingut un darrer fill o filla de la seva relació amorosa amb la Joana Macissa i la descripció d'una dona amb accent del Rosselló alimentaria la tesi que la Joana mai va ser una molinera de Castelló d'Empúries i que podria haver estat fins i tot francesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada