dilluns, 5 de desembre de 2016

LA UNIO DE VEÏNS DE BRUNYOLA CONTRA ELS BANDOLERS

Pimera plana del document de la "Unió de Brunyola"


L’investigador Ricard Teixidor documenta en l’article titulat “Mas Serrallonga de Brunyola. Dades històriques” que podeu llegir en aquest enllaç, la presència l’any 1630 d’una Unió de Veïns del terme de Brunyola, de la qual en fa ser membre Cebrià Negra, fill i hereu del cap del mas Serrallonga. La Unió tenia, com altres Unions constituïdes en altres municipis i ciutats, la missió de perseguir i capturar bandolers en el terme municipal i la contrada.

Aquest és el text del de Ricard Teixidor, que inclou els veïns que s’agrupen en la Unió, la missió que tenen i les obligacions que contrauen:

“La justícia, lenta i inoperant, fa ben poca cosa per evitar aquests atropellaments, malgrat els intents dels virreis del Principat. Un d’aquests, el Duc de Feria, Gómez Suárez de Figueroa, (6) es pren seriosament el problema del bandolerisme i, amb només un any que ocupa el càrrec, té temps de donar ordres a totes les autoritats del Principat, comtats i jurisdiccions senyorials perquè es constitueixin unions de veïns per perseguir bandolers. L’acta original de la constitució de la Unió dels veïns del castell de Brunyola està datada al 13 d’abril de l’any 1630 i encara es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona. Primerament es fan constar els noms de les 66 persones representants de la universitat de Brunyola que s’han congregat al lloc on s’acostuma sempre, a la plaça del castell. Són aquestes:

De la parròquia de Sant Dalmai Esteve Turon, Rafael Crosas (sastre en el present any), Salvador Gibert, Jeroni Planes, Antoni Trias, Salvi Boada, Jaume Ballestar, Francesc Taltavull, Salvador Pujol, Jaume Roure, Jaume Planes, àlias Taltavull, Miquel Sagrera, Antoni Fortià, Jaume Fontbernat, Miquel Bells, Llorenç Rofrens, Llorenç Morell, Pere Bosch, tos pagesos; Esteve Ginesta que està en el mas Moragues, Baldiri Fontlladosa, brasser, Jaume Nogué, habitant en el mas Capella, Pere Pons, ferrer, Miquel Palahí, sabater menestral.

De la parròquia de Brunyola. Benet Novell, Pons Torramilans, Antic Rossinyol, àlias Canyabàs, Cebrià Negre de Serrallonga, Antic Marquès, Pons Sapena. Antic Fàbrega, àlias Moixach, Baldiri Horta, Salvi Oller, Salvi Pla, Salvi Falgueres, habitant en el mas Aulè, Llorenç Graner, Pere Pons, Miquel Falgueres. Miquel Puig i Llunell, Jaume Devesa, Antoni Droch, Pere Salitja, àlias Salló, Rafel Vidal, Montserrat Hereu, àlias Torra, Antic Rossell, Gabriel Vidal, àlias Burguès i Antoni Moixach, habitant en el mas Esteve, tots pagesos; Francesc Torra, àlias Duch, Pere Goday, Antoni Canyabàs, Joan Paubella, tots menestrals habitants en la dita parròquia.

De la parròquia de Sant Martí Sapresa. Primo, Jaume Canyabàs i Murtra, jurat en el present any, Jaume Parés, Antoni Droch, habitant en el mas Posa, Miquel Rabasseda, àlias Riera, Joan Puig, Antic Vinyal, àlias Rabasseda, Joan Pujades, Salvi Salitja, tots pagesos; Bartomeu Rossell, fuster, Rafael Masbernat, Salvi Riera, teixidor de lli, Juan Vilà i Horta, Salvador Parés i Riera dels Hostals, Bartomeu Burguès, habitant en la casa d’en Planella de la Presa, tots menestrals.

Aquests representants de la Universitat de Brunyola “tots unànimes y concordes han feta, firmada y capitulada la concòrdia y unió del thenor següent...”

Primerament han concordat, resolt y determinat que los jurats y prohòmens de ditas parroquias y terme, en presència y assistència del dit senyor paborde [Francesc Batlle] o de son procurador general, puguen y tinguen poder bastan, com ab lo present se·ls otorga y consent per dit Consell General, de elegir, si apparexera, un centener, dos cinaquanters, dezeners y les altres persones per fer ditas dezenas que parexera més necessaris de manera que cada dazaner tinga a spn càrrec deu hòmens, també anomenadors per dits jurats y parroquians entenent, emperò, que dites persones hayan de ser enemigues de persones de mala·vida y sent obligats a servar lo ordre que ab la present Unió los serà donat:::”

També queda escrit que l’acceptació dels càrrecs és obligada i el no fer-ho comporta penes molt severes. Tots els designats per a la funció de perseguir bandolers hauran d’acudir a les ordres del superior sempre que sigui requerits al so de viafora i anar allà on sigui necessari dins de la jurisdicció. Per complir la seva missió seran proveïts de les millors armes i pedrenyals i tenen plens poders per capturar bandolers, saltejadors de camins. sacrilegos, incendiaris y assessinos y altres homicides voluntaris, fabricadors de moneda, així d·or com plata i altra qualsevol matall, vagabundos y quasevol qui haja tirat ab padrinyal o qualsevol altra arma de foch...”


Aquest document ens permet per una banda noms i masos dels termes de Brunyola, Sant Martí Sapresa i Sant Dalmai. Per altra és un exemple del mecanisme de “policia popular” adoptat per les autoritats del moment.

El més excepcional és que , comparant amb el procés sumarial d’en Serrallonga, veiem que diferents persones eren al mateix temps perseguidors i encobridors dels bandolers, cosa que demostraria la poca eficiència d’aquest mètode de persecució.