Llinda de la portada dovellada de can Pla de Serrallonga, amb la
inscripció del nom del propietari, Salvi Pla (foto: Ricard Teixidor).
L’any 1627 també trobem documentat un segrest realitzat per en Serrallonga i els germans Gornès d’Amer al municipi de Brunyola. En aquella data van robar i segrestar, per a demanar-ne rescat, a un tal Pla, dit “lo negre de Brunyola”.
Aquest episodi serveix també per a il·lustrar com funcionament els “plagis” o segrestos amb petició de rescat que solien cometre els bandolers del XVII.
“... trobant-nos – declara en Serrallonga en el procés sumarial- sobre lo loch de Brunyola devallarem al camí prop de la casa de T. Pla dit lo Negre de Brunyola y de ventura encontrarem a dit pla al qual detinguérem y robarem los diners que portave que foren quinse o setse lliures que jo non viu mes y per lo que dits Gornesos deyen ere home rich lo lligarem ab cordes que ja portàvem y li diguérem ques composas ab tres centes lliures y que nol deixaríem anar manco y aportant pres y lligat a dit Pla dit lo Negre passarem a la rectoria de les Esposes y trobant allí a dos dones y un fadrí los diguérem que anassen a casa dit Pla y vinguessin a rescatarlo y que portessin tres centes lliures y que si no les portaven lo mataríem”.
Els segrestadors s’emportaren la seva víctima cap els boscos d’Osor, on s’estigueren set o vuit dies “al cap dels quals vingue un germà de dit pla ab dos o tres de altres yns portaren dites tres centes lliures ab or y plata si be es veritat que jo nols viu perquè no mi volgui demostrar y dites tres centes lliures prengueren dits germans Gornesos y donaren lliberat a dit Pla y apres tots nos partirem dit diner”.
Ricard Teixidor ens explica que hi ha dos possibles masos on s’hauria comés el segrest, un situat a la mateixa plaça del castell Brunyola i l’altre al veïnat de l’ermita de Serrallonga, a l’extrem sud-est del terme de Brunyola i molt a prop de la cruïlla dels camins rals de Vilobí a Vic i de Girona a Santa Coloma.
Una possibilitat és que fos Salvi Pla i Negre , resident al mas Negre del Puig, antigament dit mas Negre del Castell i actualment can Brosca, situat a la plaça mateix de Brunyola.
L’altra possibilitat seria el mas Pla d’Avall o mas Pla del Molí (atès que posseïa un molí fariner). Aquest era propietat de Cebrià Negra, fill i hereu de Joan Negra, cap de casa l’any 1630 i citat com un dels membres que forma part de la Unió de Veïns del terme de Brunyola contra els bandolers en aquell mateix any. Posteriorment la masia adoptà el nom de mas Negre de Serrallonga i actualment el de mas Serrallonga.
Aquest episodi serveix també per a il·lustrar com funcionament els “plagis” o segrestos amb petició de rescat que solien cometre els bandolers del XVII.
“... trobant-nos – declara en Serrallonga en el procés sumarial- sobre lo loch de Brunyola devallarem al camí prop de la casa de T. Pla dit lo Negre de Brunyola y de ventura encontrarem a dit pla al qual detinguérem y robarem los diners que portave que foren quinse o setse lliures que jo non viu mes y per lo que dits Gornesos deyen ere home rich lo lligarem ab cordes que ja portàvem y li diguérem ques composas ab tres centes lliures y que nol deixaríem anar manco y aportant pres y lligat a dit Pla dit lo Negre passarem a la rectoria de les Esposes y trobant allí a dos dones y un fadrí los diguérem que anassen a casa dit Pla y vinguessin a rescatarlo y que portessin tres centes lliures y que si no les portaven lo mataríem”.
Els segrestadors s’emportaren la seva víctima cap els boscos d’Osor, on s’estigueren set o vuit dies “al cap dels quals vingue un germà de dit pla ab dos o tres de altres yns portaren dites tres centes lliures ab or y plata si be es veritat que jo nols viu perquè no mi volgui demostrar y dites tres centes lliures prengueren dits germans Gornesos y donaren lliberat a dit Pla y apres tots nos partirem dit diner”.
Ricard Teixidor ens explica que hi ha dos possibles masos on s’hauria comés el segrest, un situat a la mateixa plaça del castell Brunyola i l’altre al veïnat de l’ermita de Serrallonga, a l’extrem sud-est del terme de Brunyola i molt a prop de la cruïlla dels camins rals de Vilobí a Vic i de Girona a Santa Coloma.
Una possibilitat és que fos Salvi Pla i Negre , resident al mas Negre del Puig, antigament dit mas Negre del Castell i actualment can Brosca, situat a la plaça mateix de Brunyola.
L’altra possibilitat seria el mas Pla d’Avall o mas Pla del Molí (atès que posseïa un molí fariner). Aquest era propietat de Cebrià Negra, fill i hereu de Joan Negra, cap de casa l’any 1630 i citat com un dels membres que forma part de la Unió de Veïns del terme de Brunyola contra els bandolers en aquell mateix any. Posteriorment la masia adoptà el nom de mas Negre de Serrallonga i actualment el de mas Serrallonga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada