dimarts, 24 de gener de 2017

LES GUILLERIES DE CÈSAR AUGUST TORRAS





Retrat de Cèsar August Torras i dues fotografies del seu arxiu. La primera és 
el molí del Soler de Rupit, feta l'any 1910, i la segona d'excursionistes amb 
la mula pel tortuós camí de Núria (Font: arxiu fotogràfic del Centre 
Excursionista de Catalunya)
Excursionista al Molí de la Saleta de Sant Hilari Sacalm, l'any 1914. Els 
pioners de l'excursionisme , gent de ciutat, feien una descoberta quasi
antropològica del la bona gent "salvatge" de les Guilleries (Font: arxiu 
fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Fons Josep Salvany).


Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona,1852-1923) va ser un muntanyenc de renom i se’l consiera el primer promotor de l’excursionisme català. De jove havia fet sortides amb Jacint Verdaguer i altres personalitats. Va presidir l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i el Centre Excursionista de Catalunya. Va ser l’impulsor del primer refugi de muntanya a Catalunya el 1907 (el refugi d’Ulldeter). Professionament fou agent de canvi i borsa i la seva passió per la muntanya el portà a editar les guies del Pirineu Català que marquen una fita capdal en la bibliografia excursionista de començaments del XX.

Ens trobem així davant d’un dels principals impulsors de l’excursionisme català i l’inventari i coneixement del país, autor d’una bona bibliografia que incorpora articles com els que publicava en el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, com també d’un arxiu fotogràfic importantíssim.

Entre els articles que va publicar  n’hi ha uns que va dedicar a “Les comarques naturals de Catalunya” i en d’aquests, publicat en el volum XXXI del butlletí, l’any 1921, feia referència a la comarca natural de les Guilleries.

L’article conté la descripció geogràfica i física de la comarca, amb els seus límits, elements geogràfics i  enumeració de pobles.

També hi ha – i això és el que vull destacar en aquesta entrada del bloc -  una descripció de la “geografia humana” de la gent de la contrada. Com en totes cròniques d’aquells primers excursionistes de la capital que s’escampaven per tot Catalunya, hi trobem la curiosa descripció  de com percebien els “naturals” de terra endins:

“Els naturals de les Guilleries son ferms i ferrenys i, en general , supersticiosos. Son caràcter ingenu i fins i a cert punt sentimental els ha dut a pendre partit per qualsevulga causa o aixecament que s’els hagi ofert un cert caràcter superior de gallardia. En les lluites ocorregudes en tots temps en nostra terra s’hi ha distingit, favorescuts per la fragosistat del terrer. En les grans masies i en les cavitats de les montanyes, hi trobàren ampar i amagatall els capdills remences , els de la guerra de Successió , els de les revoltes carlistes i les pandilles del llegendari Serrallonga. Lo amagat de ses fraus i de sos espessos boscos havia donat seguretat al bandidatge i son encara tradicionals els fetes de les quadrilles que s’hi amparaven; fent ferma la dita, aplicada a un lloc en que no i hagi res segur: “Aixó sembla les Guilleries”. No obstant d’aixó la gent és bona encar que desconfiada. Es troba arreu hospitalitat i la seguretat és completa en el país, com poden testimoniar-ho els molts estiuejants bque hi concòrren, especialment a Sant Hilari i Viladrau, on son ben atesos i afalagats, com també els excursionistes que han  recorregut la comarca per a fer-se càrrec de ses belleses naturals”.

Com es pot veure Cèsar August Torras participa de l’adjectivació rude i ferèsteca de la gent d’aquestes muntanyes, personificada de nou amb el record de personatges com el mateix Serrallonga. Però no s’està de reconèixer també  el caràcter hospitalari de la bona gent del país.

Si voleu llegir l'article el podeu trobar en aquest enllaç.