divendres, 20 de gener de 2017

ELS MASOS RÒNECS DE LES GUILLERIES (i 2) : “ELS QUE VAN BAIXAR A VILA”


 Fotos de la masoveria del Parral de ca l'Huix.

 Vista del sot de Vallors des de les alçades de la Serra del Corb. 
En la part inferior de la fotografia es distingeixen les ruïnes de la
masia de Can Gavaldà.



Fotografia antiga d'una prototípica família de pagesos catalans
d'una masia de muntanya, a Bagà (Berguedà). 
Font: Fons Marian Vives , Memòria Digital de Catalunya.

El diari gironí Los Sitios es feia ressó,en aquest article del 15 de gener de 1971
del procés d'abandonament de les masies a muntanya.
Ens pot contrariar que els anys setanta, mentre la gent de muntanya
 baixava a la vila, es promovieen urbanitzacions al mig del bosc 
per a segones residències de gent de ciutat.

Una de les coses que em venen al cap, quan veig la quantitat de masos  caiguts que hi ha a les nostres muntanyes, és com  devia ser la vida d’aquella gent i particularment com devien ser els darrers dies de vida en aquell lloc.

En aquells masos durant centenars d’anys tot havia estat igual o amb pocs canvis.  Una vida dura treballant de sol a sol al mig del bosc o en les escasses feixes que permetia el terreny abrupte, relacionant-se amb la poca gent dels masos propers el dia de missa o en les poques festes ...

I tot això que va ser així durant centenars d’anys, en els quals la vida dels habitants d’aquests masos de  muntanya no va canviar en pràcticament cap cosa.

I això va canviar de sobte i ràpid quan els anys seixanta i setanta del segle XX es va produir el despoblament quasi absolut i definitiu dels terrenys menys generosos i més difícils de la nostra geografia.

El sistema productiu es va mecanitzar i la pagesia va canviar. Els productes del bosc van perdre valor i capacitat per sostenir famílies. La gent va buscar el confort i la seguretat econòmica de la modernitat a la plana.

Es va produir aleshores el fenòmen “dels qui van baixar a la vila”. El definitiu abandonament de les terres difícils de muntanya i de les masies d’aquell entorn.

“Els qui van baixa a la vila” eren famílies senceres que compraven una casa a la ciutat o el poble. A Santa Coloma els anys seixanta, per exemple, van omplir les cases noves del carrer Castanyet. Darrere seu havien deixat aquelles cases de pedra dalt la muntanya o en sots feréstecs i on les comoditats sempre havien estat limitades; per tant era lògic i legítim que això passés.

Crec que podria ser interessant un estudi o assaig històric sobre aquesta migració interna, l’expressió d’un dels darrers i definitius grans canvis en la geografia i demografia dels nostres pobles i el nostre país.

De moment, però, em quedo intentant desxifrar el pensament i les sensacions que devien tenir aquelles persones i famílies quan veien que els de la masia veïna havien baixat a la vila. Després ho feia una altra  i una altra. Fins que quedaven els últims i decidien fer el mateix.

Em quedo intentant averiguar les sensacions que devien envair-los quan veien que tot allò que havia perdurat tants anys de cop canviava , quan tancaven darrere seu i per sempre la porta de fusta del mas i quan tot aquell entorn quedava sol i en silenci; guanyat amb els anys per la malesa i per les plantacions de pins que ocupaven les feixes, mentre les teulades de les masies queien i al seu darrera s’esmicolaven les parets que inexorablement seguien la mateixa fi.

Cal dir que he tingut la sorpresa i satisfacció de poder parlar d’això amb algú que va baixar a la vila. La Farners, la nostra veïna, va ser una d’aquestes persones. Ella va néixer al Parral de ca l’Huix, una masoveria d’aquella pairalia  situada prop del cim de les Goteres , en l’altiplà de 850 metres de la Serra del Corb, on solem anar a caminar amb en Jack. La Farners i la seva família van viure-hi fins que ella tenia deu anys. Havia anat sempre a escola al Sobirà , fins que van acabar baixant a Santa Coloma els anys setanta.

Parlar amb la Farners o amb altres persones que van viure aquells canvis és un bon exercici de recuperació de la memòria popular . Un exercici que satisfà la meva curiositat i em transmet les vivències d’aquelles persones que van abandonar la seva casa i “van baixar a la vila”, persones i fets que formen una part important de la nostra història.