Ca l'Amargant, al costat mateix del camí mil·lenari de Can Patrinxo.
El Beç, baixant del Surós.
Can Formiga, dalt la Serra del Corb.
El Ruscall, la masna que donà el nom al famós coll de camins.
La Calcinera, entre l'Espinau i el Ruscall.
Interior de Can Formiga.
Les
nostres Guilleries, com tantes muntanyes i terres altes havien estat molt més
habitades que avui en dia.
Ancestralment
havíem ocupat boscos, planes i muntanyes i havíem explotat els seus recuros i
construit masos on viure-hi. Però això va canviar.
Un
dels aspectes que menys em deixa indiferent quan camino pels boscos és trobar
una masia enrunada.
Els
passos ens porten a vegades per camins impossibles , que avui en dia ens
semblen allunyats de tota civilització i ens sorprèn trobar les restes de
parets i sostres de masies que van quedar deshabitades fa anys.
La
sensació de llunyania és una mica equivocada, atès que si mirem el mapa trobem
altres masies també deshabitades relativament properes i ens adonem que abans,
quan els boscos eren aprofitats i qualsevol pendent podia ser aprofitada amb
feixes, allí hi havia un veïnat de masos i amb ells molta vida.
Avui,
però, quan et poses davant d’un mas
caigut la sensació de soledat és total. T’envaeix una sensació de decadència absoluta
quan veus aquelles parets caigudes, amb formes encara reconeixibles de
finestres , portes , escales i potser encara algun mobiliari o objecte
quotidià.
Tot
això ho he pensat , per exemple, en les moltes ocasions que camino prop de
casa i seguint el camí mil·lenari de can
Patrinxo ascendeixo fins la serra del Corb i faig la ruta circular que
descendeix pel GR d’en Serrallonga. A
peu de camí vaig trobant masos enrunats com ca l’Armargant, can Formiga ,la
Calcinera o el Ruscall. I també distingeixo can
Gavaldà o el Beç, a baix dels seus sots feréstecs , als quals sembla impossible
arribar-hi.
Tots
aquests masos , anys enllà plens de vida, son el mut testimoni d’un passat que
ja no tornarà.
Davant
seu l’esperit s’encongeix una mica i et guanya una mica la melancolia quan
sents que la vida ha marxat d’allí per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada