Camí de Sant Hilari, amb Sant Miqual de les Formigues al Fons.
(Foto: Rosend Flaquer, 1923)
L'ermita de Sant Miquel de les Formiques.
L'interior de l'església del Santuari del Coll.
(Foto: Manel Genovart, 1920)
Artur Osona i Formentí (Barcelona,1840-1901) fou un
comerciant extremadament interessat per l’excursionisme com a membre de
l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, posteriorment convertida en
Centre Excursionista de Catalunya.
Com altres socis pioners de l’excursionisme al nostre
país publicà el relat de les seves sortides en els butlletins de les entitats .
Però Artur Osona, a més, va ser l’autor de les primeres guies d’itineraris
excursionistes de tot el nostre país i també de l’extranger , publicant entre
moltes d’altres les “Guies-Itineràries” del Montseny i també la de les
Guilleries.
En el tom 5è dels butlletins de l’Associació Catalana
d’Excursions Científiques , editat l’any 1883, publicà el relat de la excursió que entre els dies 29 i 31 d’octubre
de 1882 el portà fins a les Guilleries, visitant els cims de Sant Miquel
Solterra i de Sant Benet.
Aquesta és la crònica d’aquella excursió:
“Lo dia 30 y acompanyat per un guia emprenguí la marxa
pujant per bon camí entre terras de conreu y boscos de avellaners, ab 2 horas á
Ca’N Borrell y ab 30 minuts més á Sant Miquel Soterra, en qual cim està sentada
sobre de rocas pissarrencas la ermita de Sant Miquel, que segons tadició
inmemorial, fou edificada per un marino que, trobantse perdut en alta mar, feu
vot al seu patró Sant Miquel, si l’ salvava, de construhirli un santuari en lo
cim de la primera y més alta montanya que distingís, Aquesta fou la de Sant
Miquel Soterra , y amaynat lo temporal, lo náufrech desembarcà y s’ dirigí á
est cim, fenthi construir la predita hermita.
Lo panorama no pot ésser més deliciós y diladad. Al S.
S’oviran totas las montanyas de la Selva y Baix Ampurdà, ab tota la cadena del
Montnegre y Corredor y l’ mar tancant l’horisont. Al O. Montserrat, Sant
Llorens del Munt, Plá de la Calma ab tota la regió del Montseny, que s’ovira,
de la base als cims, produhint aquelles enormes masses un efecte grandiosíssim
é imponent; luego Pedra Forca y lo Rusc, ab tota la serra del Cadí. Al N. Puig
Mal, Puig del Gegant y Costabona; Bellmunt, Milany, Santa Magdalena de Cambrils
, Puigsecalm y Serras de Collsacabra, surmontadas per lo Far, Puig dels Moros y
Puig Afra, Ayats, Puig de Rajos y Cabrera. Al E. lo Canigó, Puig de Bassegoda,
Rocacorba, mare de Deu del Mont y lo extrem dels Pyrineus Orientals, ab Sant
Pere de Roda y Rosas, tancant l’horisont la inmensitat del mar ab las illes
Medas y lo Golf de Lleó”.
Després d’”embadalir-se davant tan esplendent
panorama” Artur osona baixà pel Soler de Montsolí fins a les Illes i ascendint
pel Mas Clavé i Can Carbonell arribà
fins el Coll de Querós.
“Del Coll de Carós vaig pujar á Porta barrada, ó sia
la Montanya de Sant benet, de quals cims se gosa de un panorama quasi tant
dilatat com de Sant Miquel Solterra” .
I del cim de Sant Benet fins al santuari del Coll:
“Lo Santuari del Coll es, després de Montserrat y
Nuria, lo més important de Catalunya, tant per lo gran nombre de devots que
contínuament lo visitan, com per sa grandiositat y antigüetat. Sa historia està
basada en una tradició que no descric per lo absurda. La Iglesia es tota ella
de pedra picada ab perfecció, d’estil románich; fou fundada lo segle X per En
Benet de Cabrera pera commemorar sa victoria obtinguda sobre ‘ls alarbs, en
qual batalla fou ferit y en lo mateix siti en que caygué ferit sens esperansas
de vida , feu edificar lo santuari. Fins
l’any 1482 fou aquest convent de Benedictins, baix la jurisdicció del Abad de
Amer y desde aquella época és parroquia del Coll de Ossor.
Lo Sr. Rector me rebé ab molta atenció. Tot voltant
del Santuari, á més ó menos distancia, hi ha varias cases, entre elles lo
Hostal; mes – en la casa rectoral trobaran bon acolliment y assistència totas
las personas ben educades”.
Artur Osona baixà fins a Osor i d’allí fins a Sant
Hilari on va passar la nit. L’endemà baixà cap a Santa Coloma, passant per Can
Mataró, la Casa Nova del Bagís, Can Estrada i el molí d’en Massaneda; per a
dirigir-se a l’estació de Sils, on el tren el retornaria a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada