Anton Busquets i Punset
El molí de Baix i el pont de la riera dels Frares
La passera del molí d'en Massaneda
Les Fosses, en una postal acolorida del fotògraf Roisin
El molí del Bagís.
Els estadants del Bagís munyint una vaca. Fotografia de
Josep Salvanys de l'any 1911. Al fons, la serra del Corb.
Anton Busquets i Ponsetí, el poeta i novel·lista de
les Guilleries, coneixia molt bé els viaranys i els llocs de les seves
estimades muntanyes. Suficient coneixement per a descriure camins, elements
geogràfics, masos, boscos...
El seu amor per aquestes muntanyes el portaren a
recórrer-les com a excursionista i això queda imprès en la toponímia que va
utilitzar en els seus relats , novel·les i poemes.
Llegint la seva obra podem reconèixer llocs i espais
que ell també havia conegut.
L’any 1902 va guanyar el premi ofert pel banquer
gironí Xavier Monsalvatge en el certamen dels Jocs Florals de Girona amb el
relat “La por del Bagís”.
Un relat amb un argument emmarcat dins l’anomenat
costumisme ruralista que explica una
història de por (com la que ha havíem vist amb el relat que va dedicar a l’hostal
del Malcuinat) viscuda pels protagonistes, en Pau Xero i en Tunicu, una nit a
la cuina de la masia del Bagís”.
A banda de l’exercici literari sobre l’episodi
terrorífic dels protagonistes , és interessant veure reproduït en el relat
paisatges i la toponímia que ens son prou coneguts.
El protagonista , en Tunicu, assisteix a la festa de
Carnestoltes de Santa Coloma de Farners - “Tres jorns sorollosos els passaren
aquells vilatans en continua bacanal” – i opta per agafar el matxo i tornar cap
el poble, Sant Hilari, tot seguint un camí que segueix la riera i que podem ben
reconèixer i recórrer encara avui.
Aquest és el camí que descriu l’autor:
“Ab pocas
passes guanyi la palanca de la Riera dels Frares, y enllà, cap al Molí d’en
Casellas, en quin badiu l’aygua dormia quieta, sentintse solament el xerroteig
de las vincladisses canyes que l’encerclan. Passi las alzines balladores,
aquell clap de gegantins arbres que s’entrellassan uns ab altres, de brancatge
tot vert, y’m mullaren el rostre’ls esquitxos de la cascada d’en Massaneda
que’s llensa potenta y escumejant, torbant el misteri d’aquella afrau
emboscada.
L’esquelloteig
dels braus de Ca’n Estrada y Vilaxica semblava que m’empenyés amunt amunt cap
al tossal de la serrada de Castanyet pera fer la davallada de las Fossas,
aquell clos tenebrós d’hont sembla que
no se’n pugui eixir per un may més ...
Quina
davallada, sants del cel! Talment semblava que baixés cap á un pou fondo, molt
fondo. El respir meu ressonava per aquell estretall de rocateras y’m produhia
un efecte terrorifich... Un quart d’angunia mortal pera eixirne y guanyar la
esplanada neta del Bagís”.
El relat complert de "La pot del Bagís" podeu llegir-lo en aquest enllaç al número 120 de la revista Joventut.
El relat complert de "La pot del Bagís" podeu llegir-lo en aquest enllaç al número 120 de la revista Joventut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada