En una escapada a Nàpols no
pot faltar la visita obligada al recinte arqueològic de la ciutat romana de Pompeia.
L’erupció del Vesubi la va
enterrar fa dos mil anys i aquella tragèdia va permetre preservar per a la
posterioritat una ciutat romana pràcticament intacta.
Encara que no agradi la història
i l’arqueologia quan hom posa els peus als carrers de Pompeia sent el pes de la
història. Visitant una d’aquelles mansions hom es pot perfectament imaginar el
moment en que els ciutadans romans sortien d’elles fins el carrer i veien
esglaiats com el cràter del Vesubi, omnipresent
en el paisatge, escopia foc i fum.
La ciutat romana va quedar
perfectament conservada i ara es pot passejar per carrers empedrats, entrar en
les diverses termes, practicar l’aglomeració -avui de turistes- al fòrum , entrar a les
mansions de rics comerciants o en les cases dels ciutadans més modestos,
reconèixer el forn o la taberna o sentir-te actor en els teatres o gladiador en
l’arena de l’amfiteatre.
No cal dir que el lloc on sentir
millor la tragèdia de la fi de Pompeia és davant els motlles de la gent que va
morir el dia de l’erupció . Ens parlen silenciosament dels darrers tràgics
moments de les seves vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada