divendres, 9 de desembre de 2011

EL POBLE DE SERRALLONGA (2)



Joan Givanel i Mas (Barcelona 1868-1946) fou filòleg, erudit, crític literari i especialista en literatura de Cervantes. Va escriure un extens article sobre l'obra de teatre de Coello, Rojas i Guevara "El catalan Serrallonga" i és en aquest article on hi trobem la informació sobre la presumpta relació entre el bandoler i el poble de Serrallonga.

Givanel ens explica que fou Barallat i Falguera qui va creure trobar en aquest lloc del Vallespir els origens nobles del bandoler:

"Barallat i Falguera abraça més camp d'acció, atès que cita llocs corresponents a la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir, situant en aquests respectius punts: el castell de Nyer, la torre dels cadells i la baronia de Serrallonga. Al tractar aquesta darrera ens diu que "el castell de Serrallonga és el castell de Cabrenys, prop de la Menera, del qual en queden imponents restes". Analitza i estudia la citada casa feudal des del segle XI, citant com a baró de Serrallonga a Raymond, de cognom el Bracat. Assenyala després a Bernard Hug de Serrallonga, qui va ajudar als comptes de Beziers i de Tolosa; Guillem Hug de Serrallonga; Bernat Hug, "company del rei Pere en el combat singular de Burdeus, i Guillem Galcerán, darrer dels Bracats. Segueix després una nova branca, producte de la unió de Beatriu de Serrallonga amb el vescompte de Rocaberti, fent menció de Guillem Rocabertí Cabrenys , o Serrallonga, i alguns més, fins que l'any 1589 acaba la segona branca, o sigui la dels Rocabertí-Serrallonga.

Si interessants resulten le pàgines consagrades a historiar la baronia de Serrallonga, no ho són menys les dedicades a Joan Serrallonga i a la casa de Torrelles; però hem d'assenyalar que, per més bona voluntat que hi hagi per a unir els descendents de la baronia de Serrallonga amb la Sala de Viladrau i la casa de Serrallonga de Queròs, no resulta molt clar i explícit aquest parentiu".