Acabaré aquest cicle d'entrades dedicades als Camps de Sant Amanç amb una història curiosa.
Del procés sumarial es dedueix que els Camps devien ser almenys dos germans: un es deia Salvi com el pare i l'altre Jeroni. Aquest darrer devia ser coix, segons es dedueix del seu àlies, com explica la Joana Massissa:
"Y en altra ocasio lo dit Serrallonga y Hyeronym (Jeroni) Camps dit lo Coxo fill de Salvi un vespre trobanse dit Coxo ab nosaltres anaren los dos a robar altre molto del corral de T. Fabregas y aquell nos menyarem a bosch lo Serrallonga dit Coxo Camps Pere Valenti bosso de Hyeronym Planella y jo testimoni".
L'única vegada que en Serrallonga va amagar la seva identitat va ser en la seva primera fugida a França, l'any 1626. En aquella ocasió va obtenir una carta del rector de Castanyadell i una de recomanació de l'abat de Banyoles per a refugiar-se al castell del Viver.
La carta per a monsieur de Viver era a nom de Jeroni Camps, per tant podem deduir que en Serrallonga va fer servir el nom del seu parent de Can Camps de Sant Amanç:
"si be les hores encara ningu sabia que jo fos Serrallonga que yom feye dir Hieronym Camps".
Més endavant va identificar-se al noble francès que l'acollia:
"y es la veritat que aleshores ja sabia dit mossur del Viver que jo ere Serrallonga perque lo senyor de Anyer ley havia escrit segons dit del Viver me digue y jo loy confessi".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada