L'any 1900 es publicava la revista "Lo pensament catalá. Setmanari cientifich y literari", qui tenia com a director literari el mateix Mn. Jacint Verdaguer.
En diferents articles que hi publicà, qui sap si amb pseudònim, un tal Timotheo Valls de B., qui trobem notícies sobre llocs per on havia transitat en Serrallonga: Carós, Sau, Sant Segimón, Viladrau...
Es tracta de la narració d'excursions que l'autor feia per la contrada acompanyat per algun guia del país que "me mostrá una altra casa que's veya entremitx de la vall, axecada sobre un turonet, dihent n'era la Sala, d'hont era fill en Serrallonga".
En l'article l'autor diu que tot això eren llegendes : "Alto faig quí d'aquesta escursió, puix, res tenen que veurer St. Segimon y Viladrau ab en Serrallonga". Molt equivocat estava!. Descriu, això si, el mas:
"La Sala, encar que maltractada per lo decurs del temps, te un aspecte senyorial conservantne en son costat un torreó quatrat enterament igual, ó molt semblat a aquells que's veuhen en alguns castells de l'etat mitjana y eran coneguts amb lo nom de torre de l'homenatje, lo que'm refermá ab ma creencia, d'ésser D. Joan de Serrallonga fill d'una familia distingida que's llençá a la vida d'aventures en aquell temps que lluytaven los bandos de Nyerros y Cadells".
"Al arrivar prop de la casa, acabá de convencem, puix lo que de lluny n'apar un turonet es un rocar y sobre d'ell n'está construhida aixis com lo torreó, indicant aquesta circunstancia que fou una morada senyorial".
D'aquesta manera l'autor de l'article imaginava un Serrallonga d'arrels nobliliàries, tal i com l'havia imaginat Víctor Balaguer.
En diferents articles que hi publicà, qui sap si amb pseudònim, un tal Timotheo Valls de B., qui trobem notícies sobre llocs per on havia transitat en Serrallonga: Carós, Sau, Sant Segimón, Viladrau...
Es tracta de la narració d'excursions que l'autor feia per la contrada acompanyat per algun guia del país que "me mostrá una altra casa que's veya entremitx de la vall, axecada sobre un turonet, dihent n'era la Sala, d'hont era fill en Serrallonga".
En l'article l'autor diu que tot això eren llegendes : "Alto faig quí d'aquesta escursió, puix, res tenen que veurer St. Segimon y Viladrau ab en Serrallonga". Molt equivocat estava!. Descriu, això si, el mas:
"La Sala, encar que maltractada per lo decurs del temps, te un aspecte senyorial conservantne en son costat un torreó quatrat enterament igual, ó molt semblat a aquells que's veuhen en alguns castells de l'etat mitjana y eran coneguts amb lo nom de torre de l'homenatje, lo que'm refermá ab ma creencia, d'ésser D. Joan de Serrallonga fill d'una familia distingida que's llençá a la vida d'aventures en aquell temps que lluytaven los bandos de Nyerros y Cadells".
"Al arrivar prop de la casa, acabá de convencem, puix lo que de lluny n'apar un turonet es un rocar y sobre d'ell n'está construhida aixis com lo torreó, indicant aquesta circunstancia que fou una morada senyorial".
D'aquesta manera l'autor de l'article imaginava un Serrallonga d'arrels nobliliàries, tal i com l'havia imaginat Víctor Balaguer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada