dimecres, 3 de desembre de 2014

EN SERRALLONGA I ELS SEGRESTOS DE LA FAMÍLIA CENDRA

 Can Cendra d'Estanyol.
Tomàs de Cendra i Terrades, amb la seva muller i les seves tres filles.

La glosa publicada per Tomàs de Cendra ens remet, seguint el fil d’aquesta saga familiar, a un episodi històric, reculat en el temps,  que els relaciona amb el bandoler.

Els Cendra havien estat una família d’importants propietaris rurals originaris d’Estanyol (Gironès), amb extenses possessions territorials a la comarca. El mas encara existeix , després d’una gran reforma realitzada l’any 1601. La família Cendra s’acabà instal·lant a Anglès en el decurs del segle XVIII.

Doncs resulta que els Cendra d’Estanyol havien tingut raons amb el bandoler Joan de Serrallonga, quan  el gener de 1629 la quadrilla ,que havia baixat de les Guilleries, segrestà el nebot d’en Pere Cendra, propietari del mas, la qual cosa va decidir Pere Cendra a participar en la persecució del bandoler.

El rastre del Cendra d’Estanyol també el trobem en el procés sumarial del bandoler.

Arran del famós robatori  que la quadrilla va fer al mas Boada de Salitja, l’any 1623, trobem diferents declaracions de testimonis i “visures” fetes per les autoritats. Aquestes declaracions es transcriuen en el procés sumarial i van signades al seu peu.

En aquell temps era habitual que els testimonis no sabessin escriure ni llegir. És llavors quan eren atesos per algú que en sabés, qui adoptava la figura d’assistent de l’analfabet i signava en nom sou.

Pere Cendra va ser un dels signants de diferents “deposicions” o declaracions en aquella ocasió. Una d’elles era la de la mateixa  Paula Boada , la mestressa del mas:

“Jo Pera Cendra pages de Stanyol sotascrich aquesta depositio per dita Paula Buada feta per no saber ella de scriura”.

També en la “Visura dels despanyaments de caxas y arquimesa dins dels quals estavan las cosas que robaran” , en la qual es relacionen tots els objectes que la quadrilla robà al mas, hi trobem a  “Petro Sendra agricola parrochie de Stanyol” que en dona testimoni.

I encara una darrera curiositat que ens és més propera i de la que es van fer ressò els diaris en el seu moment: descendents de Tomàs de Cendra i per tant dels Cendra d’Estanyol són Tomàs Feliu de Cendra, empresari olotí, i la seva filla Maria Àngels Feliu. Tots recordem el malaurat cas del segrest que va patir la Maria Àngels.

Desconec si Tomàs de Cendra coneixia l’episodi del segrest del seu avantpassat el 1629, però penso que si fos així potser no hauria fet ús de la imatge romàntica del bandoler en la seva glosa poètica sobre el Pasteral.