Hem passat un cap de setmana a Barcelona. La gent de comarques ja ho tenim això, a vegades algú ens pot sentir dir alguna cosa lletja d'aquesta ciutat, qui sap si per enveja. Però el cert és que és una ciutat que estimem i de la que estem orgullosos.
Sabem que tenim molt per descobrir d'ella i cada vegada que hi anem amb la família, quan no és per qüestions de feina, ens agrada fer nous trossets, nous barris i fins i tot tornar a llocs on ja havíem estat, sabent que podem veurel's amb una nova perspectiva.
Aquesta vegada ha tocat conèixer millor el barri del Raval.
Hem descobert illes plenes d'història al mig del barri, aquella història medieval on enfosa les seves arrels la ciutat i de la qual no poden gaudir algunes grans ciutats: l'hospital medieval de Santa Creu o l'antic monestir benedictí de Sant Pau del Camp.
També hem passejat pels carrers del barri, que mantenen encara un cert encant de la decadència dels barris marginals. La ciutat "arregladeta" s'imposa poc a poc, però encara es manté aquell regust d'urbanisme deixat, de mala vida o de carrers rònecs que hem tastat en altres llocs com Porto (Portugal) o Palerm (Sicília).
Naturalment , com a passejants ocasionals, no podem ser nosaltres qui sentenciem què és millor. Però no deixem de pensar que foragitant allò que és propi d'un barri el que s'acaba aconseguint és una certa artificialitat. Accelerant els canvis, moltes vegades, les nostres ciutats s'acaben convertint en carrers de cartró-pedra, postissos i sense caràcter.
Un dels privilegis de Barcelona també és el mar. Aquest ha obert la ciutat a la Mediterrània i ha permès modelar un caràcter obert i cosmopolita.
I aquest mar és el que ens pot permetre gaudir d'imatges de capvespre inigualables. Colors sobrem l'aigua que semblen pinzellades impressionistes que farien les delícies de Claude Monet.
Barcelona és, en definitiva, la ciutat que mai t'acabes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada