dilluns, 16 de setembre de 2013

EL BORN, QUAN DEIXEM QUE LES PEDRES EXPLIQUIN LA SEVA HISTÒRIA




Ahir vam visitar el renovat i recentment estrenat recinte del Born de Barcelona. L'antic mercat cobert del segle XIX que ha deixat pas a un nou espai de la memòria col·lectiva catalana: les restes museïtzades de la ciutat del 1700.

Deu anys després de l'inici de les obres de conservació, el nou Born Centre Cultural ha obert les portes i disposem d'un nou actiu al nostre país per a permetre visualitzar i recordar-nos la nostra història.

La història de la recuperació de l'espai és ben maca: durant les obres d'instal·lació al Born de la nova biblioteca provincial es van trobar les estructures intactes d'una part del barri del segle XVIII; aleshores es va iniciar un debat fins que -per sort- es va optar per conservar aquestes estructures i fer-les visitables. Els decisors públics van optar, encertadament, per preservar la memòria històrica.

La història del barri ja no ho és tant: les restes trobades són part del 17% de ciutat que els vencedors de la Guerra de Successió van obligar a enderrocar per a encabir la fortalesa de la Ciutadella, a partir d'aleshores controladora de la ciutat vençuda.

Ara hem deixat que aquestes pedres ens expliquin  la seva història. Podem veure carrers, cases, forns, ... i ens podem imaginar encara una ciutat viva i plena de gent en l'any 1700 i com, després d'una heroica resistència contra l'enemic, aquests carrers van quedar buits i la gent es veié obligada a enderrocar les seves cases.

El conjunt monumental -convenientment museïtzat amb plafons explicatius-  s'acompanya també , en aquests moments d'una exposició sobre la batalla de l'Onze de Setembre de 1714 i una que conté les restes d'aixovars i altres peces trobades en el decurs dels treballs arqueològics duts a terme.

El Born respira història, memòria... i és una demostració de la utilitat que té posar en valor i preservar espais de la nostra història. Barcelona i Catalunya han guanyat un altre actiu, relacionat amb el nostre passat i que ens enllaça amb el nostre futur. Una visita inel·ludible a partir d'ara.

I un detall que no se'm va escapar i que em va recordar en Serrallonga: el recinte del Born ha recuperat tres espais de "trinquet".

Els trinquets eren en el segle XVII cases de joc (a Barcelona n'hi havia una vintena) on s'hi jugava al joc de pilota i altres esports dins petits recintes tancats. En el joc de pilota els contrincants passaven una pilota tova, empesa per una raqueta i per sobre una xarxa situada al mig de la zona de joc. Us sona?, si, era un joc precursor del tennis.

El Don Joan de Serrallonga imaginat pels autors del segle XVII i fins el XIX iniciaven el relat de l'enfrontament del noble Serrallonga amb la casa dels Torrelles a causa de raons tingudes precisament en el joc de pilota.

La cançó popular també va deixar escrit l'episodi:

"Un dilluns, estant-ne a Vic,
en fou la desgràcia mia,
perquè vàreig barallar-me
amb un donzell de la vila.
Paraules porten raons
i les raons no s'amiden,
i allà al trinquet de pilota
jo li en vaig llevar la vida.
N'era fill de noble gent,
de gent principal i rica,
i em varen fer agafar
pels del rei i la justícia".

El Born , doncs, ens permet també conèixer com eren aquests antics trinquets barcelonins.