dijous, 5 de setembre de 2013

SERRALLONGA AL LLIBRE "PEROT EL BANDOLER", ENTRE LA HISTÒRIA I LA FICCIÓ

 Portada de la dues edicions del llibre d'Anicet Salvans, 
la segona, també de Rafael Dalmau Editor, és de l'any 1993.

Rocaguinarda en un gravat antic.

Anicet Salvans i Corominas, en el seu llibre Perot el Bandoler, va utilitzar en part la tècnica de la biografia novel.lada, especialment en la primera part del llibre, on repassa la biografia del bandoler Perot Rocaguinarda fins la seva marxa a Nàpols, ja indultat, per a servir en els terços del rei castellà.

En un article publicat a propòsit de l'Any Quixot (2005), Ignasi Bajona i Oliveras , escriu: "Cal esmentar de passada l'existència d'una biografia moderna del cèlebre bandoler, obra d'Anicet Salvans i Coromines, Perot, el bandoler, en la qual -com manifesta el seu autor- ha "volgut reconstruir alguns aspectes de la seva vida en el caire sentimental i humà" del biografiat, propòsit que ha suposat alternar història i fantasia en la seva obra, malgrat citar al final una relació de documentació històrica i una escassa bibliografia".

La segona part del llibre deixa a banda la biografia del bandoler i sota el títol "Moviment general del bandolerisme català" desenvolupa en divuit capítols diferents episodis històrics que succeeixen en l'àmbit del bandolerisme català a partir de la marxa de Rocaguinarda a Nàpols l'any 1611.

Aquesta part del llibre conté més rigor històric, cenyint-se de manera estricta a episodis documentats sobre bandolers com en Trucafort o en Tallaferro o reproduïnt textos oficials relatius a la persecució del bandolerisme. En resulta, per això, un bon text per a resseguir alguns aspectes dels bandolers del barroc en l'àmbit temporal que va de Rocaguinarda fins a Serrallonga.

El capítol XVIII i darrer del llibre està dedicat al bandoler de les Guilleries.

El text és curt i conté bàsicament el testimoni transcrit d'una brega de bandolers a Tona contra soldats del rei, una referència al "Llibre de notes" de Mn. Antoni Sala i el dietari del Consell de Barcelona que conté la notícia de l'execució del bandoler.

Em resulta curiosa la presentació inicial que Salvans fa d'en Serrallonga:

"Actuava a l'estil d'en Roca Guinarda, i fou un  dels més populars a Catalunya; tractava respectuosament la mateixa gent a qui robava, i feia el bé que podia a les persones que es trobaven a la misèria.

Era un d'aquells bandolers ben abillats i cavalles que sabien alternar amb la noblesa i el poble. També lluitava sovint contra les forces del virrei, i era igualment el capità del bàndol nyerro".

Anicet Salvans no va escapar , com veiem, de la imatge més romàntica i cavallerosa que durant segles s'havia format d'en Serrallonga i que els historiadors (Cortada, Corbella i Reglà) van contrastar. 

Els anys cinquanta del segle passat, com avui mateix , podien conviure perfectament les dues imatges d'en Serrallonga:  la llegendària i la històrica.