dimecres, 14 d’agost de 2013

LA SENTÈNCIA CONTRA ELS ANGELETS DE LA TERRA

Claustre de la catedral d'Arles.
L'Ajuntament d'Arles.


La segona revolta dels Angelets de la Terra s'havia iniciat l'any 1670 i després de cinc mesos de lluites, una tropa de 4.000 soldats francesos havia fet recular els revoltats fins el Coll de Regina, on foren derrotats el 5 de maig. Pocs dies després es va dictar sentència contra els caps de la revolta, un document força interessant que transcric en aquesta entrada:

"Crida feta a Prada de Conflent  per l’Intendent Etienne Carlier per ordre de Francesc de Segarra, president del Consell Sobirà del Rosselló, Isidor Prat i Sant Julià i Raimon Trobat i Vinyes, consellers i comissionats per ordre expressa del Rei. Considerant les conclusions aportades per Francesc Martí de Viladamor, advocat general, sobre els disturbis, incendis, sacrilegis, homicidis, portada d’armes i altres actes de violència als llocs de les muntanyes del Vallespir i en alguns llocs del Conflent pels sediciosos, vulgarment anomenats Angelets, rebels que després d’entrar per la força dins la vila de Prats de Molló havien obert la porta i obligat el governador i agutzil d’aquesta ciutat a posar en llibertat a Joan Miquel Mestre, anomenat Hereu Just, de Vallestavià, un dels caps de la sedició, i els seus còmplices que estaven empresonats per l’autoritat judicial, que tenien el comerç i el repòs públic alterat des de feia més de tres mesos a les ciutats i els llocs de dites muntanyes, que havien agafat les armes contra les tropes i oficials de justícia encarregats de la recaptació i administració dels drets del Rei i sobretot de l’impost sobre la sal; que havien posat setge a la ciutat de Ceret i havien resistit la nit de l’1 d’abril al tinent general del Rei a la província del Rosselló, Monsieur Chatillon; i que finalment havien continuat durant molt temps aquestes sedicions en diferents llocs, tot resistint els soldats de l’armada comandada pel comte de Chamilly, mariscal de camps i d’armes de Sa Majestat; per sentències redactades pels a dalt citats comissaris, del 30 de maig al 20 d’agost de 1670, seixanta-una persones de diferents llocs de dites muntanyes han estat declarats rebels, infidels i traïdors, culpables de crim de lesa majestat, i han estat condemnats a ésser lliurats als executors de l’alta justícia.


A Hereu Just, a Josep Trinxeria de Prats de Molló i a Damià Noell de Serrallonga, caps de la sedició, se’ls conduirà a la plaça pública d’Arles, on seran degollats, fets a quatre quartos cadascun dels seus cadàvers i es posarà el seu cap dins una gàbia de ferro i acte seguit es penjarà: la de Trinxeria a la porta de la vila de Prats de Molló, la de Noell al lloc més elevat de la plaça de Serrallonga, i la de l’Hereu Just en una de les portes de la vila d’Arles. I els quartos dels seus cossos seran repartits pels camins reials de dites viles.


Aquesta sentència també serà aplicada contra Pere Pau Ventes ,de Sahorra,  un dels caps de la sedició, qui serà executat a Vilafranca de Conflent; i contra Joan Àngel Anglada, primer consol de Prats de Molló, on ell serà executat. Els noms dels sentenciats seran esborrats dels llibres i les actes dels consolats, les seves cases seran enderrocades sota pena de mort si algú cosa reedificar-les i sobre les seves cendres es col·locarà una pedra o placa de bronze amb la sentència escrita en elles.


A tots ells se’ls farà l’escarni públic pels espais públics acostumats de la vila d’Arles i a la plaça seran executats, si no és presencialment serà en efígie.


Els seus bens seran confiscats i atribuïts al Rei, després que s’haurà descomptat el cost de la justícia i les indemnitzacions acordades al controlador general de la gabella i a les persones perjudicades".