divendres, 26 de juliol de 2013

PARADISOS PROPERS : COTLLIURE





Començo quinze dies de vacances durant els quals tindré el bloc inactiu. Aprofito per desitjar bon estiu a tothom.

Hem començat els nostres quinze dies visitant un racó de la Catalunya Nord que ens té enamorats: Cotlliure. Un dels nostres paradisos propers.

Cotlliure és natura. Un racó idílic de la Costa Vermella, envoltat de vinyes que omplen amb esforç les terrasses d'aquestes estibacions que cauen al mar i a on les onades del Mediterrà juguen a remullar la seva pedra fosca, amb una aigua transparent que convida a remullar-se.

Però Cotlliure és també  el racó de la nostra costa catalana (malauradament retallada per la frontera del Tractat dels Pirineus) on es respira millor la història del nostre país. 

Els reis catalans van començar a fortificar el port en el segle X i el castell reial va esdevenir residència dels reis de Mallorca fins el segle XIV, en aquells temps va esdevenir el principal port dels Comtats del Rosselló.

L'any 1642, durant la Guerra dels Segadors, les tropes franceses van posar setge a la vila. En aquell episodi hi va participar Charles-Batz de Castelmore, el veritable comte de D'Artagnan.

L'any 1674 Cotlliure també va preparar una conspiració, junt amb Vilafranca de Conflent i Perpinyà,  que pretenia retornar els Comtats a Catalunya.

Tota aquesta història queda escrita en pedra : el castell Reial, les fortificacions de Vauban, les restes de muralles arran de mar, el molí de vent,  ... molts elements per visitar, junt amb l'imprescindible passeig pels bonics carrers costeruts de vila marinera que van esdevenir inspiració per a molts artistes.

La nostra estada a Cotlliure d'ahir , però, va ser totalment descansada i vam dedicar-la a banyar-nos en les seves aigües. Un dia de platja aquí és diferent. En pocs llocs es pot prendre el sol envoltats de monuments i d'un paisatge com aquest. Us ho recomano.