La seu del Consell Sobirà del Rosselló a Perpinyà,
en el mateix edifici noble que ocupava l'antiga Diputació.
Gravat antic d'una comitiva dels Cònsols de Perpinyà
a la plaça de la Llotja.
Una vegada signat el Tractat dels
Pirineus i amb la màxima diligència, el juny de 1660, mitjançant l’edicte de
San Juan de la Luz
(municipi del país basc francès on fou dictat pel sobirà) , fou creat el
Consell Sobirà del Rosselló, òrgan a qui correspondria el control de la nova
província annexionada.
El Consell Sobirà vindria a
suplir en aquells moments al Consell Reial, l’òrgan que fins aleshores havia
representat ens comtats davant l’autoritat del Principat, tot i les recomanacions
de l’advocat d’aquest darrer òrgan, Ramon Trobat, per a que fos mantingut per
la nova autoritat francesa.
L’edicte de San Juan de la Luz fixava la nova situació,
en la qual el poder passava a tenir-lo un intendent i desapareixien els
organismes catalans (Consell Reial, Diputació, Corts ...) per aquedar
substituïts per un de sol: el Consell Sobirà del Rosselló.
El Consell Sobirà, segons un
model similar a altres parlaments, faria
la funció jurisdiccional de totes les causes civils , administratives,
eclesiàstiques ,fiscals i criminals i estaria compost per un president, sis
consellers laics i un conseller del clergat, d’un advocat general i d’un
procurador general.
El primer Consell va ésser format
per catalans refugiats del Principat, excepte un rossellonès i davant la
impossibilitat de designar un primer president foren nomenats simultàniament
per aquest càrrec Josep Fontanella i Francesc de Segarra.
Una de les primeres funcions del
Consell Sobirà va ser la tasca de lluitar contra les possibles formes
d’oposició i de resistència a la dominació francesa i en això va ser prou
diligent.
És en aquesta línia, per exemple,
que el mateix Segarra anà, personalment a l’abadia de Sant Genís de Fontanes
per investigar i procedir contra l’abat Maur de Rea, qui intentava lliurar
Cotlliure a les forces de Felip IV. El mateix Segarra, amb el conseller Martí
de Viladamor, va ésser el perseguidor dels Angelets del Vallespir i del
Conflent; i, amb el conseller Prat, va menar les informacions i la repressió de
les conspiracions de Vilafranca i de Perpinyà.
També va obrar el Consell Sobirà
en pro de la francesització de la província.
El 1659 ningú dels Comtats sabia
la llengua francesa, ni els mateixos consellers del Consell Sobirà. A partir de
1680 es va començar a introduir el francès i el català fou prohibit l’any 1700
en els actes públics.
L’any 1672 el francès s’havia
començat a introduir a les escoles de Perpinyà i el Consell Sobirà donà la seva
aprovació i s’encarregà de fer respectar aquesta ordre i estendre-la a tots els
Comtats. L’actuació del Consell també anà contra l’església, darrer reducte de
permanència del català en aquelles terres.
Una altra de les funcions en les
que participà aquest òrgan fou en la imposició de la vestimenta “a la
francesa”.
El Consell Sobirà del Rosselló
fou el braç executor de les ordres de la nova autoritat francesa. I,
significativament, els executors foren catalans contra els mateixos catalans.
Per a conèixer més es pot llegir
l’article d’Alícia Marcet i Juncosa que trobareu en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada